Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Vinçà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al sector més baix de la comarca, la plana de Vinçà (que inclou, a més d’aquesta vila, els llocs de Rigardà, Saorla, Jóc, Finestret i Espirà de Conflent), estès pràcticament del tot a la dreta de la Tet, des de poc abans de la seva confluència amb el riu de Lentillà fins al coll de Sant Pere.
El terme és drenat, a més, pels torrents del Real o de Sant Martí i de les Escomes, afluent igualment, per la dreta, de la Tet A la petita franja del terme que s’estén a l’esquerra d’aquest riu hi havia, aigua amunt de la vila, els banys de Nossa o banys de Vinçà , avui inundats pel pantà de Vinçà La superfície agrícola és de 373 ha, repartides entre 191 ha d’arbres fruiters 171 de presseguers, 13 d’albercoquers, 3 de pomeres, 2 de cireres i 1 de pereres, 158 ha de vinya 5 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, 40 ha d’hortalisses enciams…
vinça
Veta o aigua que presenta una pedra, la fusta, etc.
font de Nossa
Font del municipi de Vinçà (Conflent), situada a l’esquerra del pantà de Vinçà, al camí d’Arboçols.
L’aigua, sulfurosa, brolla de 23° a 25°C de les fonts del Sofre, indicada per a les afeccions pulmonars i per a les malalties de la pell i de les vies urinàries El balneari fou construït el 1817
Julià Bernat Alart
Historiografia
Historiador.
Es donà a conèixer el 1852 amb la publicació de Quelques chartes et privilèges de Villefranche-de-Conflent , ensems amb una monografia sobre el priorat de Marcèvol El 1853 esdevingué membre de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals, i el 1862 fou nomenat arxiver de l’arxiu departamental de Perpinyà L’any 1864, com a expert del govern francès a Baiona, assessorà sobre els límits de la frontera que divideix la Cerdanya entre els estats espanyol i francès És autor d’obres fonamentals d’investigació sobre el Rosselló i la Cerdanya Notices historiques sur les communes…
Francesc Català
Literatura
Poeta i promotor cultural.
Doctorat en medicina a Montpeller el 1957, des d’aquell any exercí a Vinçà Conflent El 1955 creà el grup teatral i coral del Fanal de Sant Vicenç El 1960 fou un dels promotors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, del qual fou també vicepresident 1968 Féu cursos d’història de l’art a la Universitat Catalana d’Estiu i collaborà en els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana i d’Història de la Medicina Catalana Com a escriptor collaborà en diaris i revistes de la Catalunya del Nord La Tramontana , Sant Joan i Barres i L’Indépendant Publicà dos reculls de poemes…
Bonaventura Philip
Cristianisme
Teòleg.
Estudià al seminari de Perpinyà, on s’ordenà el 1828 Professor d’ètica i moral fins el 1855 Des del 1841 era canonge de Perpinyà i vicari general honorari de la diòcesi el 1857 És autor de quatre obres importants, en francès, sobre teologia i apologètica, impreses entre el 1849 i el 1867 La més popular fou el Dictionnaire de théologie morale 1857, molt estesa per França La seva doctrina es troba sobretot condensada en els quatre volums de Les conférences théologiques, dogmatiques et morales 1867
Josep Francesc Barrera
Música
Compositor.
Organista de la catedral de Perpinyà, és autor d’una Missa de rèquiem , de tres misses solemnes, d’un Magnificat i d’un Libera me de la missa de difunts A causa de la Revolució, les seves obres anaren a parar a Montserrat i formaren part del repertori de la comunitat del monestir
riu de Lentillà
Riu
Afluent per l’esquerra de la Tet; neix al vessant E de la pica del Canigó (2 785 m), dins el terme de Vallmanya (Conflent), on rep també el nom de riera de Vallmanya i on pren la direcció S-N.
Travessa els termes de Vallestàvia i de Finestret, on s’uneix amb el riu de Llec, el seu afluent principal, i desemboca dins el de Vinçà, davant els banys de Nossa
Edmon Bartissol
Enginyer occità.
Projectà les centrals elèctriques de Perpinyà i de Vinçà Projectà de convertir Perpinyà en una estació termal i balneària amb l’aigua del Voló i de la Presta Treballà en la construcció del ferrocarril de Narbona a Perpinyà 1860, en les obres del canal de Suez 1866-70 i en diverses línies ferroviàries Intervingué activament en la política rossellonesa, i el 1902 fou elegit diputat