Resultats de la cerca

A partir del número 17 1999, el subtítol de Revista interdisciplinar se substituí pel de Revista de cultura i ensenyament Del núm 1-2 1983 al 9-10 1986, presentà una periodicitat anual i una doble numeració Entre el núm 11-12 1990 i el 15-16 1995 aparegué irregularment, i des del núm 17 1999 reprengué la regularitat anual, però amb numeració única, i es canvià el format, la maquetació i l’organització dels continguts Fins al núm 15-16 1995 inclogué una secció d’Humanitats, amb articles d’història comarcal Als darrers números, els articles d’història s’han repartit entre seccions diferents en…

La revista té un consell de redacció format per JM Blasco Soriano, M Civera Gómez, M Ferri Ramírez, A Forment Romero, JC Gomis Corell, J Martín Martínez, JA Millón Villena, JM Palomar Abascal, E Rodríguez Cuadros, R Tomàs Llopis i A Vitoria Martí, i un consell assessor del qual formen part reconeguts catedràtics i investigadors com ara F Agües, C Aranegui, E Bono, M Girona, JM Iborra, R Lapiedra, J Michavila, RLl Ninyoles i VM Roselló La publicació, que inclou articles en valencià i castellà, s’estructura en les seccions Estudis, Documenta i Vària bibliogràfica, i dona a conèixer treballs i…

Al Llibre de les Constitucions del 1300 hi ha les primeres notícies documentals sobre aquest arxiu anomenat “libreria Sedis segobricensis”, que estava situat en una de les sales contigües al claustre on tenien lloc les reunions capitulars El bisbe Francesc de Cepeda i Guerrero 1731-48 el traslladà a la cambra que el mestre d’obres Joan Montaña construí a la torre romana Des del 1738 l’arxiu restà independent de l’aula capitular L’any 1793 el dominic Joaquim Gálvez classificà i ordenà els fons documentals i redactà un índex per matèries L’arxiu patí greus pèrdues durant la guerra del Francès i…

De pares catalans, professà com a augustinià a Saragossa el 1622 Cap al 1635, si no abans, s’establí a Catalu-nya, on adquirí ràpidament gran fama com a orador sagrat Durant la revolta del 1640, aprofitant el clima d’exaltació religiosa, esdevingué, amb els seus sermons i els seus escrits abrandats, una figura popular, i potser gaudí d’una certa influència política fou ell qui pronuncià el sermó fúnebre a la mort de Pau Claris Rebé generoses recompenses per la seva intervenció en la revolta, primer de les autoritats catalanes –li fou concedida una càtedra de teologia a la Universitat de…

Es formà a la Facultat de Lletres i Ciències Humanes de la Universitat de Tolosa 1952-55 sota la direcció de Philippe Wolff Obtingué el diploma d’estudis superiors 1955 amb el treball La organización del trabajo en Barcelona a fines del siglo XV 1975, fruit d’una primera recerca en arxius barcelonins 1954-55 sota la direcció de J Vicens i Vives Agregat d’història el 1957, després d’haver ensenyat en liceus de Marsella i Tolosa 1957-62 passà a exercir la docència a la Universitat de Toulouse-Le Mirail 1962-97 Entre el 1961 i el 1972, amb estades freqüents als arxius de Vic, la Seu d’Urgell,…