Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
Sans-Souci
Rino Porrovecchio (CC BY-SA 2.0)
Palau
Petit palau d’una sola planta, obra de J.W. von Knobelsdorf, construït prop del palau reial de Potsdam el 1744 i el 1747, per a Frederic II de Prússia.
Inspirat en el Grand Trianon de Versalles, s’hi combinen molt bé les influències del classicisme francès i del barroc alemany S'hi destaquen, a l’interior, la biblioteca i l’estança de Voltaire, d’estil rococó L’envolta un parc magnífic
Felip de Baranda i Caixigal
Història
Militar
Literatura
Militar i poeta en castellà.
Fou destinat a Mallorca el 1795 Tingué conflictes amb la inquisició per les lectures de Voltaire i Rousseau i per les seves idees sobre la religió La seva mort per suïcidi fou motiu d’inspiració de moltes poesies i romanços populars anònims
panteó
© B. Llebaria
Arquitectura
Església o edifici que conté les tombes dels homes il·lustres o dels sobirans d’un país.
Així, l’abadia de Westminster a Anglaterra, el Panteó de Roma i la basílica de la Santa Croce de Florència, a Itàlia, el Panteó de París on reposen, entre altres, Voltaire, Rousseau, VHugo, Zola, Jaurès, etc a França, Ripoll i Poblet als Països Catalans, etc
Gustav Philip Creutz
Literatura finlandesa
Literatura sueca
Poeta finlandès en llengua sueca.
Fou ambaixador de Suècia a Madrid i a París, on conegué Marmontel i Voltaire i assimilà la cultura racionalista francesa Fou també ministre d’afers estrangers i president del consell de ministres de Suècia Són obres seves Atis och Camilla ‘Atis i Camilla’, 1761 i Daphne 1762
Antoni de Banyuls i de Forcada
Història
Literatura
Escriptor rossellonès del Grup de Tuïr
, fill de Tomàs de Banyuls i de Martin
, baró de Nyer i marquès de Montferrer, i germà petit del cavaller de Montferrer.
Doctor en teologia, fou canonge d’Elna, rector de la Universitat de Perpinyà i, des del 1767, prior de Cornellà de Conflent Traduí en vers al català la Zaïra de Voltaire 1780-1782 Després de la Revolució Francesa s’establí a Barcelona, on testà el 1795, poc abans de morir
Paul-Louis Cyfflé
Arts decoratives
Escultura
Escultor i ceramista flamenc.
Estudià a París Collaborà amb Barthélemy Guibal estàtua de Lluís XVI a Nancy, 1755, el qual substituí com a escultor de cambra del rei Estanislau de Polònia 1757 Conreà la ceràmica a partir del 1762 i obrí una fàbrica de porcellana a Hastierres-Lavaux 1785 Hom el classifica dins un academicisme clàssic Retrat de Voltaire , Musée d’Épinal
Konstantin Nikolajevič Derzǎvin
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Crític literari i traductor rus.
Especialista en literatura castellana, sobretot la del Segle d’Or Servantes i Don Kikhot 1934, Servantes, žizn’ i tvorčestvo ‘Cervantes, vida i obra’, 1946 Es dedicà també a la literatura francesa del s XVIII Volter ‘Voltaire’, 1946, i a les literatures eslaves Bol’garskij teatr ‘Teatre búlgar’, 1950 Traduí La vida del Lazarillo de Tormes i obres de Quevedo
Tomás de Iriarte
© Fototeca.cat / Arxiu Mas
Literatura catalana
Escriptor.
Pertanyent a una família d’humanistes entre els quals Juan de Iriarte, deixeble de Voltaire i membre de l’Academia Española des del 1747, escriví teatre en vers, alguna obra en prosa i el poema La música 1779 i traduí l’ Arte poética d’Horaci 1777 Autor neoclàssic, és conegut per les seves Fábulas literarias 1782
Marc Pierre de Voyer d’Argenson
Història
Política
Aristòcrata i polític francès.
Comte d’Argenson Després d’exercir des de molt jove diferents càrrecs oficials, es distingí com a ministre de la guerra 1742 amb la reorganització de l’exèrcit i la institució de l’escola militar 1751 Encarregat de les biblioteques, dels teatres, de les acadèmies i de les pensions als escriptors, se sabé guanyar l’amistat de molts Voltaire, Marmontel, i li fou dedicada l’Enciclopèdia 1751
Adrienne Lecouvreur
Teatre
Actriu francesa.
S'imposà com a actriu tràgica, i s’introduí en els medis culturals parisencs Interpretà sobretot Voltaire, Racine i Corneille Controlada i poc emfàtica, hom la considera un precedent de les tècniques d’actuació posteriors La seva personalitat i la seva mort misteriosa —potser morí emmetzinada per qüestions de gelosia— inspiraren el drama Adrienne Lecouvreur 1875, d’E Scribe i ChMourier, i l’òpera Adriana Lecouvreur 1902, de FCilea