Resultats de la cerca

Fundat el 1955 com a entitat esportiva annexa a la indústria de filats, és un dels clubs que més jugadors aportà a la selecció catalana i espanyola El seu impulsor fou Victorià Oliveras de la Riva, que anys més tard fou president del Reial Club Deportiu Espanyol En el seu segon any de vida l’equip pujà de tercera a segona divisió i es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya de la categoria, fet que li permeté ascendir novament de categoria Romangué a primera divisió durant cinquanta anys fins que la temporada 2008-09 baixà per primera vegada de categoria En aquell moment era l’únic equip…

Jugà en el Club Patí Voltregà des del 1955, que es fundà el club, fins al 1966, que es retirà, i posteriorment en fou el president 1968-81 Com a segon porter del primer equip, guanyà una Copa d’Europa 1965, dues Copes d’Espanya 1960, 1965, una Lliga 1965 i tres Campionats de Catalunya 1962, 1963, 1965 I com a president, el Voltregà guanyà dues Copes d’Europa, dues Lligues i tres Copes d’Espanya Després fou vocal de la Federació Espanyola de Patinatge

Defensa, jugà en el CP Voltregà des dels sis anys fins que es retirà, el 1990, essent el capità del primer equip Debutà en la màxima categoria el 1977 quan encara no havia complert els disset anys, la mateixa temporada que el Voltregà guanyà la Copa del Rei El 1979 fou subcampió de la Recopa i el mateix any guanyà el Campionat d’Europa júnior amb la selecció espanyola

Davanter format al CP Ripoll, el 1995 fitxà pel CP Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria Jugà en el CP Vic 1997-2004, amb el qual guanyà una Copa del Rei 1999 i una Copa de la CERS 2001, tornà al Voltregà 2004-06, passà al CP Vilafranca 2006-08, amb el qual pujà a l’OK Lliga, i es retirà al Cerdanyola HC 2008-09 També fou campió d’Europa juvenil i júnior amb la selecció espanyola 1995, 1998 i guanyà una Copa Llatina sub-23 1999

Format en el Club Patí Voltregà, el 1963 arribà al primer equip i guanyà el Campionat de Catalunya La temporada següent jugà en el Salesians de València mentre feia el servei militar i quan tornà jugà amb l’Inriva, el filial del Voltregà, a la divisió d’honor El 1967, però, l’Inriva passà en bloc al Voltregà i ja no deixà aquest equip fins el 1977, quan es retirà amb un balanç de dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1975, 1976 i tres Copes d’Espanya 1969, 1974, 1977 en el seu palmarès Es proclamà subcampió del món amb la selecció espanyola 1968…

S’inicià amb l’Estic Vic 1992, jugà al CP Masies de Voltregà i la temporada 1998-99, després de pujar a primera catalana, tot l’equip passà en bloc al CP Voltregà, amb el qual debutà a la màxima categoria i guanyà cinc Lligues Catalanes, quatre Campionats d’Espanya, tres Copes de la Reina, dues Copes Catalanes, una Lliga estatal i una Copa d’Europa Entremig també jugà una temporada al CP Vic i fou internacional amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual fou subcampiona d’Europa 1999

S’inicià al collegi Claret de Barcelona El 1958 fitxà pel CP Voltregà, juntament amb el seu germà Francesc, i s’integrà en l’equip juvenil Jugà com a davanter al primer equip 1960-68, i aconseguí tres Campionats de Catalunya, un d’Espanya, una Lliga espanyola i una Copa d’Europa El 1968 es traslladà a Madrid per estudiar medicina Allà jugà al Pilaristas, conegut com FEMSA, fins que la temporada 1972-73 tornà al CP Voltregà, amb el qual guanyà dues Copes d’Europa més 1975, 1976, dues Lligues 1975, 1976 i dues Copes d’Espanya 1974, 1977 abans de retirar-se el 1977 Amb…

Es formà al Club Patí Voltregà Després de proclamar-se campió d’Espanya juvenil 1961, tots els jugadors passaren a l’Inriva, el segon equip del Voltregà, que en dos anys pujà de tercera divisió a divisió d’honor Fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1964 i el 1965 debutà amb el primer equip del CP Voltregà, del qual ja no es mogué fins el 1977, que es retirà, excepte uns mesos durant el 1969 que jugà al Follonica italià Guanyà un Campionat de Catalunya 1965, tres Lligues 1965, 1975, 1976, quatre Copes d’Espanya 1965, 1969, 1974, 1977 i…

Es formà en el Club Patí Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria 2007-09 Abans, fou dues vegades campió d’Europa amb la selecció espanyola juvenil 2003, 2004 i una amb la júnior 2006, i campió del món júnior 2007 a més fou màxim golejador d’aquest darrer campionat Jugà al Clube Patín Cerceda 2009-10, de nou al Voltregà 2010-12 i el 2012 fitxà pel Club Patí Manlleu

Fou conegut com Pico Ferrer S’inicià al collegi Claret de Barcelona El 1958, juntament amb el seu germà Humbert, fitxà pel CP Voltregà, amb el qual al cap de dos anys debutà a primera divisió i guanyà tres Campionats de Catalunya, un d’Espanya, una Lliga espanyola i una Copa d’Europa La temporada 1966-67 jugà en el Deportivo de la Corunya, mentre feia les Milícies Universitàries Les tres temporades següents jugà al FC Barcelona i les quatre últimes de la seva trajectòria al CH Sentmenat, en el qual es retirà 1974 Com a dirigent, fou vicepresident de la Federació Catalana de…