Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Lo desengany
Literatura catalana
Peça dramàtica de Francesc Fontanella, datable dins dels anys de la guerra dels Segadors.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra s’estructura en dos actes, precedits d’una Lletra cantada Dos pastors, Tirsis i Mireno, solliciten l’ajut del màgic Mauro perquè posi remei a les seves penes amoroses Mauro, però, nega que ell pugui intervenir en qüestions d’aquesta classe i els proposa participar en una representació de les bodes de Venus i Vulcà per descobrir, en les peripècies dels déus, la manera de superar el seu patiment Les bodes de la desigual parella i la gelosia de Mart són tractades de manera grotesca, seguint l’exemple de les faules burlesques del seu temps Al final…
Víctor Vehí Bach
FEDERACIÓ CATALANA D’ESCACS
Escacs
Jugador d’escacs.
Destacà en categories inferiors i fou campió de Catalunya juvenil 1976, 1977 És Mestre Internacional des del 1988 El seu primer club fou el Club d’Escacs Congrés i després passà al Vulcà Més tard, fou jugador del CE Barcino, del Club d’Escacs Terrassa, de la Unió Gracienca d’Escacs i de la Unió Escacs Montcada Com a sènior guanyà dues vegades el Campionat de Catalunya 1993, 1998 i en fou subcampió en tres ocasions 1982, 1999, 2000 A més, guanyà l’Obert de Martorell 2004 i el Campionat Provincial individual de Barcelona 2008, 2009
Orestes Rodríguez Vargas
Escacs
Jugador d’escacs.
Campió peruà, s’establí a Barcelona des de la dècada de 1970 i guanyà els torneigs d’Alacant 1974, Reggio Emilia 1975, Orense 1977, Lanzarote 1977, on assolí el títol de Gran Mestre, i Terrassa 1989 Formà part del Club d’Escacs Vulcà, amb el qual assolí nombrosos Campionats de Catalunya i d’Espanya per equips Participà en set Olimpíades d’escacs, en sis de les quals representà el Perú, i en la darrera, Espanya 1992 També participà amb la selecció catalana en Campionats d’Europa de veterans 2004, 2006, 2007, 2009 El seu màxim ELO foren 2494 punts, que li suposaren la posició 577 del rànquing…
Piero di Cosimo
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom amb què és conegut Piero di Lorenzo di Chimenti, pintor italià.
Deixeble de Cosimo Rosselli i collaborador seu a Roma en la decoració de la Capella Sixtina 1481 Treballà a Florència, on rebé la influència de Leonardo da Vinci, LSignorelli, Rafael i Hvan der Goes Conreà temes mitològics d’una acusada càrrega poètica La caiguda de Vulcà —Wadsworth Athenaeum, Hartford, Connecticut—, La mort de Procris —National Gallery, Londres— i escenes religioses Mare de Déu amb l’Infant —Galleria Borghese, Roma—, d’un linealisme i una massa cromàtica quasi naïfs Els seus retrats de Giuliano da Sangallo Rijksmuseum, Amsterdam i de Simonetta Vespucci Musée…
Antoni Ferran
Pintura
Pintor i miniaturista.
Deixeble de Flaugier i format a Llotja Barcelona, hi obtingué una medalla d’or el 1826 i hi fou professor 1834-57 Membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Pintor romàntic, conreà especialment la temàtica històrica L’Acadèmia de Sant Jordi en conserva l' Otello explicant les seves proeses , i els Museus d’Art de Barcelona, La forja de Vulcà Fou també un bon retratista Francesca Ferran de Vila , 1840, collecció hereus de Massó i Torrents Participà en nombroses exposicions de Barcelona i de Madrid, on la reina governadora…
Antoni Medina García
FEDERACIÓ CATALANA D’ESCACS
Escacs
Jugador, entrenador i àrbitre d’escacs.
Fou jugador del Club d’Escacs Barcelona, el Club d’Escacs Ruy López-Paluzie, el Club d’Escacs Olot i el Club d’Escacs Vulcà fusionat amb el CE Barcelona el 1999 Durant molts anys fou el millor jugador espanyol juntament amb Arturo Pomar Es proclamà campió d’Espanya en set ocasions 1944, 1945, 1947, 1949, 1952, 1963, 1964 i tres vegades de Catalunya 1947, 1949, 1950 El 1950 assolí la categoria de Mestre Internacional Visqué a Veneçuela 1953-62 i guanyà tres vegades el títol de campió del país sud-americà 1955, 1956, 1958 També guanyà el Torneig Zonal Centreamericà 1955, participà…
Il Tintoretto
Pintura
Nom amb què és conegut Jacopo Robusti, pintor italià.
Es formà dins el cercle dels artistes que introduïren a Venècia, on pràcticament desenvolupà tota la seva activitat, el manierisme de tendència romana, toscana i emiliana Les primeres obres documentades Sant Sopar 1547 San Marcuola, Venècia, Lavatori dels peus ~1550 Museo del Prado, Madrid, Miracle de l’esclau 1548 Accademia, Venècia, mostren les característiques essencials del seu estil abundor d’artificis compositius i riquesa d’escorços i de perspectives sota el denominador comú d’un dinamisme trepidant, expressat amb tècnica llampant i, en particular, amb l’ús fogós del color i dels…
Miquel Illescas i Córdoba
© FEDERACIÓ CATALANA D'ESCACS
Escacs
Jugador d’escacs i entrenador.
És Gran Mestre Internacional i fou el primer jugador català que arribà als 2640 punts Elo 1996 Començà a destacar en categoria absoluta en guanyar l’Obert de Torrelavega 1983 i assolir dos subcampionats d’Espanya 1984, 1991 Obtingué el títol de Mestre Internacional 1986 i el de Gran Mestre 1988 Guanyà vuit campionats d’Espanya individuals 1995, 1998, 1999, 2001, 2004, 2005, 2007, 2010, que suposa un rècord de victòries en aquesta competició Per equips, ha guanyat el Campionat d’Espanya en set ocasions Entre d’altres, ha jugat amb el Comtal, la Lira, el Vulcà, el Cajacanarias, la…
,
Amor
Mitologia
Déu romà, fill de Venus, anomenat també Cupido.
Fou assimilat a l' Eros grec La iconografia d’Amor o Eros sorgí en l’art grec, sobretot en les obres de Praxíteles i de Lisip, representat com un infant o adolescent, i algunes vegades acompanyat d’Afrodita Amor Farnesi de Lisip al Musée du Louvre Eros trobat a Madhia , Tunis Les representacions de l’Amor no foren totalment abolides pels temes introduïts pel cristianisme, i hom les retroba en l’art paleocristià frescs de l' Amor i Psique segles II-III, al cementiri de Dimitilla i en l’art copte, bé que molt degradades dels models originals Afrodita entre dos Eros , ornament d’una llàntia…
art etrusc
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat pel poble etrusc.
Tingué el moment culminant en l’època de l’alt arcaisme s VII-VI aC, període que tenia inicialment influència oriental i, a la fi, rebé ja influències gregues mitjançant la ceràmica d’importació coríntia i àtica La influència oriental és clara en l’orfebreria, els bronzes i les ceràmiques, com les trobades a la tomba Regolini-Galassi Sota la influència grega s’inicià la gran escultura amb motius d’animals fantàstics i també la gran escultura de terracota per als temples, com les de Vei Apollo, Mart, d’autor conegut pel nom de Vulca A partir del s IV l’art etrusc perdé tota l’originalitat i…