Resultats de la cerca

Sostingué, durant més de vint-i-cinc anys, una relació espiritual molt intensa amb l’arquebisbe de València Juan de Ribera, per encàrrec del qual escriví, en castellà, alguns tractats ascètics basats en la seva experiència personal, que foren incorporats, el 1607, pel seu antic confessor Jaume Sanxis en la Relación breve de la vida, virtudes y milagros de Sor Margarita Agulló

Ingressà en l’orde dominicà 1512, on professà el 1513, i fou elegit prior del convent de Xàtiva Fundà a la mateixa ciutat un convent de monges dominicanes Catedràtic de filosofia moral 1516-20 Predicà a València el 1519 juny contra la sodomia, com a causa dels mals de la ciutat, prèdica que inflamà l’ànim de la gent i originà incidents, que desembocaren en la revolta de les Germanies Acabada aquesta 1523, hagué d’abandonar València i passà al convent de Barcelona, on fou regent d’estudis El 1524 inaugurà el curs universitari de l’estudi general de Barcelona El 1532, nomenat…

Fill de Joan del Milà i de Centelles, senyor de la baronia de Massalavés, i de Caterina de Borja Canonge de Xàtiva 1447 El 1455 el seu oncle Calixt III el nomenà bisbe de Sogorb Vicari papal i governador de la ciutat i del districte de Bolonya, hi estudià dret canònic amb el seu cosí Roderic de Borja després Alexandre VI A la mort de Calixt III 1458 anà a Roma El 1459 fou nomenat bisbe de Lleida Comprà vers el 1478 la vall i baronia d’Albaida, on es retirà per això fou anomenat el cardenal d’Albaida Per butlla del 1496 fou autoritzat a estar absent de la cort romana

Féu algunes obres al monestir i encarregà a Damià Forment la construcció del retaule d’alabastre de l’altar major, enllestit el 1529 El seu desgovern, però, originà malestar, seguit de denúncies a la cort i a les autoritats de l’orde, que delegaren l’afer a l’abat de Santes Creus Bernadí Tolrà, el qual el deposà i empresonà el 1531 fou traslladat, per manament del rei, al castell de Xàtiva, on morí

Pertanyia a una família de la petita noblesa del País Valencià, i era fill d’una germana del també papa Calixt III Destinat d’infant a la carrera eclesiàstica, abans de complir els setze anys ja li havien concedit un benifet a Xàtiva i unes canongies a Sogorb i a València Passà a estudiar a Itàlia el 1449 El 1456 es doctorà en dret canònic a Bolonya aquell mateix any, el seu oncle ascendí al pontificat i el nomenà cardenal diaca de Sant Nicolau in Carcere Tulliano A partir d’aleshores, la seva influència a la cúria romana hagué d’ésser cada dia més gran, si hom té en compte el…

Estudià teologia a la Universitat de València, i el 1777 fou nomenat canonge de la catedral d’Oriola i catedràtic de filosofia del seminari d’aquella ciutat El 1780 anà a Madrid, i l’any següent aconseguí una canongia a l’església de San Isidro Aquell mateix any obtingué una càtedra al seminari de Salamanca L’any 1785 tornà a Madrid, en ésser nomenat capellà d’honor i predicador del rei Carles III, i des del 1788 fou canonge de la catedral de Conca En aquest període es relacionà amb els cercles intellectuals illustrats, i el seu pensament evolucionà cap a plantejaments crítics, que li…

Fou lector de la seu de Tortosa Destacat promotor de la reforma del seu orde, el 1440 fou vicari del mestre general per a tots els convents reformats Fou també provincial 1441-50 El 1455 es traslladà a Roma i fou nomenat mestre del Sacre Palau per Nicolau V Escriví, entre altres obres, Epistola per modum tractatus ad Alphonsum, Aragoniae regem, de conceptione Beatae Virginis

Protonotari apostòlic i cambrer secret d’Alexandre VI 1498 Assistí com a testimoni al casament de Lucrècia Borja amb Giovanni Sforza 1493

Canonge i sagristà de Barcelona i bisbe d’Osca i Jaca 1458-65 per nomenament del papa Calixt III El 1460 assistí a la cort de Fraga féu de mitjancer 1461 entre Carles de Viana i el seu pare, Joan II de Catalunya-Aragó, en el conflicte sorgit entre aquest i el Principat de Catalunya

Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en dret canònic 1759 i hi fou catedràtic i rector Canonge de València 1766, el 1797 fou nomenat bisbe d’Oriola Afavorí, a Alacant, la posada en marxa de la fàbrica de tabacs 1801, que ocupava més de 2 000 treballadors De tendència reaccionària, acompanyà FerranVII a Madrid, del qual era partidari fervent, i es traslladà a la cort 1815, on exercí diversos alts càrrecs eclesiàstics El 1817 fou nomenat cardenal per Pius VII