Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
batalla de Xampanya
Militar
Conjunt d’operacions militars efectuades en aquesta regió durant la Primera Guerra Mundial.
En establir-se l’exèrcit alemany a la Xampanya darreria del 1914, fou atacat pel francès febrer i març del 1915, més per a obligar Alemanya a minvar la seva pressió al front rus que per a fer-la retrocedir cap a l’est Els francesos repetiren l’operació pel setembre següent i assoliren de recuperar alguns territoris de la regió Posteriorment 1916-17 hom restà gairebé paralitzat, a causa de la manca d’efectius Les hostilitats foren represes pel juliol del 1918, que l’exèrcit francès deturà l’assalt alemany anomenat de la pau Friedensturm Pel setembre del mateix any els francesos,…
Villehardouin
Llinatge feudal originari del castell deVillehardouin, a la Xampanya.
El mariscal de la Xampanya Guillaume de Villehardouin 1188 tingué dos fills, Geoffroi de Villehardouin i Jean de Villehardouin , caps, respectivament, de les línies de la Xampanya i del principat de Morea o Acaia El fill de Jean, Geoffroi de Villehardouin mort vers el 1228, heretà Acaia en morir el príncep Guillem I, i hi regnà des del 1209 amb el nom de Jofre I d’Acaia El 1212 infeudà les senyories d’Argos i Nàuplia a Ot de La Roche, senyor d’Atenes, en premi a l’ajut que li proporcionà El succeí el seu fill Jofre II d’Acaia mort el 1246, que ajudà victoriosament al…
Brienne
Família noble francesa originària de la Xampanya, l’origen de la qual es remunta a Engelbert, que el 987 obtingué Brienne (actual Brienne-le-Château).
Els Brienne foren vassalls dels comtes de Xampanya Destaquen Joan I de Jerusalem mort el 1237, rei de Jerusalem i coemperador de Constantinoble El seu fill Alfons de Brienne mort el 1270 fou tronc de la branca dels comtes d’Eu i de Guines Gualter o Gautier III mort el 1205, comte de Brienne, fou comte de Lecce i príncep de Tàrent 1200, i pel matrimoni 1198 amb l’hereva del rei de Sicília portà el títol de rei d’aquest país El seu fill Gualter IV el Gran mort el 1251, comte de Brienne, fou també comte de Jafa i governador de Jerusalem El seu net Hug mort el 1296, comte de Brienne…
Camps Catalàunics
Història
Planes de Xampanya que habitaven els catalàunics.
El 451 hi fou derrotat al Camp Mauríac Àtila per les forces aliades dels romans, visigots, francs i burgundis comandades pel general romà Aeci i el rei visigot Teodoric
batalles del Marne
© Fototeca.cat
Militar
Operacions militars que tingueren lloc durant la Primera Guerra Mundial.
La primera batalla del Marne enfrontà els alemanys i els aliats des del 24 d’agost fins al 13 de setembre de 1914 Els alemanys, que havien llançat una ofensiva general en direcció a París, toparen amb un intent del general Joffre de restablir el front a la línia Somme-Verdun però la desfeta del cos expedicionari anglès a Cateau l’obligà a replegar-se Aleshores el primer exèrcit alemany de Von Kluck travessà el Marne en direcció a Nogent-sur-Seine però Joffre ordenà una ofensiva general i després de cinc dies de lluita els alemanys foren obligats a retirar-se cap al nord així fou conjurada l’…
Freixenet SA
Economia
Empresa productora de cava amb seu a Sant Sadurní d’Anoia.
Fou fundada al principi de segle per Pere Ferrer i Bosch, a partir de l’empresa Sala, exportadora de vins Des del 1914 es dedica a la producció de vins escumosos, i a partir de mitjan dècada dels vuitanta començà a incorporar altres marques de xampany, com ara Segura Viudas, Castellblanch, Conde de Caralt, Canals i Nubiola i Rigol aquesta política i l’increment de les exportacions l’han convertida, juntament amb la seva rival Codorniu SA, en la primera empresa del sector a l’Estat espanyol i en una de les primeres del món en volum de producció Té filials a la Xampanya, els EUA Califòrnia i a…
Choiseul
Llinatge feudal de la Xampanya, l’estirp del qual és Raynier I de Choiseul (s XI).
Foren successivament marquesos de Praslin 1615, comtes de Chevigny 1699, ducs de Praslin, pars de França i comtes de l’imperi Francès 1810 Entre els seus membres destaquen César de Choiseul París 1598 — 1675, comte de Plessis-Praslin i duc de Choiseul 1652, que intervingué en la campanya d’Itàlia 1641 i a Catalunya durant la guerra dels Segadors, mariscal de França 1645, i que durant la Fronda obtingué la important victòria de Rethel 1650 davant el vescomte de Turena i els castellans Étienne François de Choiseul César Gabriel de Choiseul París 1712 — 1785, cosí de l’anterior i continuador de…
batalla de Valmy
Història
Militar
Victòria de l’exèrcit revolucionari francès, a la localitat homònima, a la Xampanya, sobre les tropes prussianes, manades pel duc de Brunsvic, el 20 de setembre de 1792.
Aquesta victòria significà un canvi en el curs de la guerra, que donà la iniciativa a l’exèrcit francès després de les derrotes de Longwy i Verdun
ducat de Nemours
Història
Títol senyorial erigit en paria el 1404 i concedit pel rei de França al rei Carles III de Navarra, en canvi de renunciar als comtats d’Évreux, Xampanya i Brie.
A la seva mort 1425, sense fills mascles, revertí a la corona, i fou tornat a concedir el 1462 a Jaume d’Armanyac mort el 1477, comte de la Marca i de Castres, en ocasió del seu casament amb una cosina Lluïsa d’Anjou-Maine de Lluís XI Llur fill i successor en el ducat, Lluís d’Armanyac 1473 — Cerignola, Pulla 1503, comte de Guisa, acompanyà Carles VIII de França en l’expedició d’Itàlia Nomenat virrei de Nàpols 1501 i cap de l’armada d’ocupació, fou vençut i mort al camp de batalla pel Gran Capità, cap de l’exèrcit de Ferran II de Catalunya-Aragó Revertí a la corona en morir sense fills, i…
regne de Navarra
Història
Estat medieval situat a l’extrem occidental dels Pirineus.
Els antecedents del regne es troben en l’antiguitat, quan el país era habitat per vascons, que fruïen d’una igualtat econòmica i social originàriament comunitària, i això els feia contraris a la romanització, és a dir, al predomini de la gran propietat i de l’esclavatge La defensa del seu mode de vida portà els vascons a lluitar contra els romans, els quals no aconseguiren mai de sotmetre totalment i d’una manera definitiva la terra navarresa, de la qual sorgí en part la base social del moviment bagauda La insubmissió dels vascons de Navarra continuà enfront dels visigots i de llurs sobirans…