Resultats de la cerca
Es mostren 218 resultats
congrés de Berlín
Història
Conferència política reunida a Berlín del 13 de juny al 13 de juliol de 1878, presidida per Bismarck i convocada, sota la pressió d’Anglaterra i Àustria-Hongria, per a revisar la pau de San Stefano, per la qual Rússia eliminava Turquia dels Balcans.
Rússia acceptà la reducció de la Gran Bulgària en dos sectors la regió nord com a principat autònom, i la regió sud com a província otomana Rumèlia Oriental amb un governador cristià reconegué la independència de Romania, la qual li cedí la Bessaràbia, i la de Sèrbia i Montenegro, on fou creat un sector turc el sancak de Novi Bazar, ocupat per forces austrohongareses Anglaterra recuperà Xipre, Àustria-Hongria es féu amb l’administració de Bòsnia i Hercegovina, i Rússia conservava Kars, Ardahan i Batumi
Ptolemeu XIII
Història
Rei d’Egipte (51-47 aC).
Fill de Ptolemeu XII, es casà amb la pròpia germana Cleòpatra VII Per congraciar-se els ocupants romans, féu matar 48 aC Gneu Pompeu Magne , escàpol de Cèsar, però, davant el favor donat per aquest a la seva germana, el combaté i morí en la batalla d’Alexandria 47 aC El succeí el seu germà Ptolemeu XIV , dit Filopàtor ~59 aC - 44 aC, que governava Xipre 48 aC Fou assassinat 44 aC per la seva germana Cleòpatra VII, amb la qual també s’havia casat
maronita
Cristianisme
Membre d’una comunitat cristiana establerta al Líban, on constitueix el grup religiós més important.
El nom deriva dels seguidors del monjo sant Maró s IV-V, anacoreta a Apamea de Síria Hom ha discutit si els maronites foren o no monoteletes Sembla que es mantingueren calcedonians estrictes, a causa de llur aïllament, i que es diferenciaren tant dels monoteletes com dels calcedonians que adoptaren posteriorment el ritu bizantí melquita als s VIII-IX els maronites es refugiaren al Líban i alguns anaren a Xipre, on encara en subsisteixen uns quants grups A partir de les croades, els maronites, tots catòlics, foren molt llatinitzats en llurs tradicions
Ptolemeu VIII
Història
Rei d’Egipte (145-116 aC).
Germà de Ptolemeu VI, regnà amb ell 170-163 aC fins que regnà a la Cirenaica 163-145 aC En l’intent de prendre Xipre 154 aC, fou derrotat pel seu germà Mort aquest 145 aC, es casà amb la vídua Cleòpatra II i amb la fillastra d’aquesta, Cleòpatra III L’oposició de la població hellenística provocà que Cleòpatra II l’expulsés 130 aC Reconciliats novament 124 aC, emprengué una política de protecció als autòctons i a la seva religió, i donà una àmplia amnistia 118 aC
Sant Francesc de Barcelona
© Fototeca.cat
Convent
Antic convent de franciscans conventuals o framenors i, més tard (1567), d’observants, conegut popularment per convent gran de Sant Francesc
, situat a l’antic barri de Còdols de Barcelona, entre la muralla de Mar, el carrer Ample i el passatge del Dormitori de Sant Francesc, les Drassanes i la plaça del Duc de Medinaceli.
Es bastí sobre l’antic hospital de pelegrins de Sant Nicolau, on segons tradició s’havia ja hostatjat Francesc d’Assís 1211 de pas per Barcelona Els franciscans ja hi eren el 1229, començaren a edificar el convent el 1240 i obtingueren del rei Jaume I la cessió de l’antic hospital i terres del veïnatge els anys 1252 i 1258 això permeté l’expansió vers les Drassanes del convent, format per l’església, tres claustres, amb els edificis conventuals entorn seu i un ampli hort que els fou arrabassat en bona part a partir del s XVIII L’església, un notable edifici gòtic d’una nau, fou consagrada per…
pobles de la mar
Història
Confederació de pobles del Pròxim Orient Antic que des de mitjan segle XIII fins al començament del XII aC alteraren profundament la història i la demografia d’aquesta zona.
Hom no coneix amb exactitud llur lloc d’origen, bé que és gairebé segur que procedien de l’àrea de l’Anatòlia i la mar Egea Els seus moviments han pogut ésser determinats per l’arqueologia i, sobretot, per les fonts egípcies, car en el decurs d’uns cinquanta anys els faraons hagueren d’afrontar-ne dues invasions La primera fou el 1232 aC, sota Merenptah, quan els aqueus, els etruscs, els sículs, els licis i els sards s’aliaren amb els libu , kehek i maswas de Líbia per penetrar a Egipte, però foren batuts per Merenptah Entre el primer intent i el segon en el regnat de Ramsès III aquests o…
Sanç d’Aragó
Història
Fill bastard de Pere II de Catalunya-Aragó i d’Inés Zapata.
Frederic II de Sicília l’envià, amb deu galeres, a Orient per tal d’ajudar la companyia de Roger de Flor Mort aquest, Sanç passà a Gallípoli i es posà d’acord amb Berenguer d’Entença per participar en l’acció de càstig que preparava contra l’emperador de Constantinoble però al darrer moment se'n desdigué 1305 L’expedició tingué un retorn difícil Sanç oferí els seus serveis a Jaume II Fou un dels tres enviats a Xipre per a tractar el tercer matrimoni del rei català 1313 Sanç, que era frare hospitaler, fou castellà d’Amposta del 1328 al 1341
Kàrolos Papúlias
Política
Polític grec.
Membre del PASOK des del 1974, tres anys més tard fou elegit, per primera vegada, diputat al Parlament En els períodes 1981-89 i 1993-96, en èpoques de governs d’Andreas Papandreu, fou subsecretari, vice primer ministre i, finalment, ministre d’Afers Estrangers Mentre detingué aquest càrrec, reforçà els lligams de Grècia amb el món àrab i treballà per l’adhesió de Xipre a la Unió Europea El febrer del 2005, i sota proposta del govern de centredreta de Konstandinos Karamanlís, fou escollit president del país, bé que el càrrec no té poder executiu Fou reelegit com a president el…
Demetri I de Macedònia
Història
Rei de Macedònia (~294-288 aC).
Fill d’Antígon El 307 aC alliberà Atenes del poder de Cassandre Lluità després contra Ptolemeu, que derrotà a Xipre De retorn a Grècia, derrotà de nou Cassandre així alliberà els grecs dels macedonis i restaurà la Lliga de Corint, de la qual fou nomenat generalíssim 302 aC Reclamat pel seu pare, fou derrotat a Ipso pels altres diàdocs 301 aC A la mort de Cassandre, reconquerí la ciutat d’Atenes 294 aC i, poc temps després, Grècia i Macedònia Confià Grècia al seu fill Antígon i passà a conquerir a l’Àsia, però fou derrotat i empresonat per Seleuc 285 aC Morí a la presó
Ptolemeu IX
Història
Rei d’Egipte (116-107 aC i 88-80 aC).
Fill de Ptolemeu VIII, governà amb la seva mare Cleòpatra III, la qual aconseguí d’allunyar-lo a Xipre 107 aC per donar el tron al germà Ptolemeu X , dit Alexandre I ~140 aC — 88 aC, el qual regnà del 107 al 88 aC, que hagué de fugir d’Egipte a causa d’un avalot A la seva mort 88 aC, el Soter ocupà novament el tron Durant aquesta segona etapa es produí la revolta de la Tebaida 88-86 aC El succeí, durant vint dies, el net Ptolemeu XI , dit Alexandre II ~100 aC — 80 aC, mort assassinat en un avalot En el testament lliurà Egipte als romans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina