Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Joan Antoni Sirvent i Arroyo
Economia
Empresari.
Des del 1725 la seva família era propietària fundadora i dirigia l’empresa Almendra y Miel, de la qual ell representava la novena generació Fou director general de l’empresa des de la meitat de l’última dècada dels setanta fins al final dels vuitanta, que n'assumí la presidència del seu pare Dins del sector del torró , amb marques tan prestigioses com El Lobo i 1880 , fou remarcable la seva preocupació per la qualitat del producte, i durant un temps suspengué la participació al Consell Regulador del Torró que havia presidit el seu pare per aquest motiu Fou un dels impulsors del Museu del…
Antoni Galiana i Moltó
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic.
Es doctorà en teologia i fou catedràtic de filosofia de la Universitat de València 1791-94 Interessat per les matemàtiques, publicà Disertación sobre el cálculo de los radicales imaginarios 1799 i ocupà la càtedra de matemàtiques de la mateixa Universitat En restar vacant la de mecànica i física experimental l’ocupà, i hi restà fins a la mort
Jaume de Scals i Aracil
Arts decoratives
Ceramista.
Estudià a l’escola de Sant Carles i fou professor de dibuix en diversos centres S'especialitzà en la producció de grans murals o de petites rajoles que imiten la ceràmica valenciana del segle XV Hi ha obres seves en nombrosos edificis públics del País Valencià Restaurador de la casa de la ciutat de València, en restaurà la collecció de ceràmica
torró
© Dreamstime
Pastisseria
Massa feta d’ametlles pelades (crues o torrades) i mel, eventualment amb clara d’ou, albúmina o gelatina.
Les ametlles poden ésser substituïdes per altres fruites seques pinyons, avellanes, cacauets, nous, etc, rovell d’ou, coco i fruites confitades La mel pot ésser totalment o parcialment substituïda per sacarosa i glucosa De les moltes varietats que hom elabora als Països Catalans, els més apreciats són el torró d’Agramunt fet amb avellanes i recobert de pa d’àngel --que també se’n fa a Amer Gironès--, el torró d’Alacant molt dur, fet amb ametlles torrades, mel i clara d’ou, el torro de Xixona de pasta d’ametlles picades, el torró de massapà amb sucre cremat i massapà, i el torró…
bessó
Fructicultura
Tipus comercial d’ametlles, de llavor única ( bessó mascle
) o doble ( bessó femella
), força uniforme, bé que heterogeni pel fet que procedeix de varietats molt diferents.
El conjunt de bessons és anomenat comercialment ‘propietari’ generalment, el bessó femella és destinat a l’elaboració de torrons del tipus de Xixona, o sigui per a moldre, i el bessó mascle és consumit torrat com a postres
Vicent Cuenca i Pardo
Arquitectura
Arquitecte titulat a l’Academia de San Fernando de Madrid (1801).
Succeí el seu pare, Francesc Cuenca , com a mestre de l’obra de la collegiata de Xàtiva Intervingué en diverses obres, o les efectuà, a Xàtiva, Sueca, Utiel, Agullent, Xixona, i també a Gijón Professà al convent de franciscans de Xàtiva 1784
Antoni Marzo i Pardo
Escultura
Escultor.
Professor a l’acadèmia de San Fernando de Madrid És autor del mausoleu de Juan B Romero cementiri de València, unes Pietats per a les Escoles Pies de València i Xixona, unes estàtues per al monument al governador Quijano, a Alacant, i uns Apòstols per a la seu de Sogorb
Pere Teodor Granell
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou rector de Xixona i de Sant Martí de València i qualificador de la inquisició Partidari de Felip V durant la guerra de Successió fou premiat amb l’administració de la generalitat de València, fins que fou abolida, i fou nomenat bisbe de Barbastre 1714-17 És autor de versos i del tractat Fuente del paraíso , inèdit
governació
Història
Dret català
Als Països Catalans, del segle XIV al XVIII, territori sota la jurisdicció d’un governador
.
Al Principat i als Comtats, on la divisió administrativa fonamental eren les vegueries, i al regne de Mallorca, on les governacions coincidien amb les illes, no tingué el valor de demarcació que tingué al Regne de València, on les quatre governacions dellà Uixó, València, dellà Xúquer i dellà Xixona tingueren la funció de divisió territorial bàsica, utilitzada en censos, etc
foia
Geografia
Concavitat o depressió, coincident generalment amb una conca d’erosió allargassada i de vegades amb una fossa tectònica.
Com a topònim, abunda a la conca catalana de l’Ebre del Baix Cinca cap al S i a la major part del País Valencià Cal esmentar les grans foies de Bunyol, de Castella, de Xixona, d’Ulldecona i de Cerdà Costera també rep el nom de foia la canal d’Alcoi És desuet el topònim la Gran Foia, a l’Horta, entorn de Foios i de Meliana