Resultats de la cerca

És accidentat per llur estructura imbricada de calcàries nummulítiques, que donen serres arcuades, convexes vers el NW La foia , o canal, de Xixona , que recorre la rambla de la Torre afluent del riu de Montnegre o Verd, és tancada al flanc occidental per la penya Roja o penya de Xixona 1 226 m alt, el coll Roig 1 036 m i la serra del Quarter 1 101 m i la de la Carrasqueta 1 202 m formen el flanc oriental —a l’altre costat de les partides de la Canal, el Fondó i la Sarga— la serra de Bugaia 1 131 m, el Montagut 1 078 m i el Cabeçó de l’Or 1 205 m, amb la interposició…

Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Xixona Comprenia les foies de Xixona Alacantí i de Castalla Alcoià, la vall de Biar Alcoià, el terme de l’Alforí Vall d’Albaida i, separats per la governació d’Alacant, els termes d’Elx Baix Vinalopó i de les Salines d’Elda Alt Vinalopó Fou suprimida definitivament el 1833, amb la divisió provincial

Procuradors i governadors d’ Oriola Fou creada el 1304 arran de la incorporació definitiva a aquest regne de la part septentrional del de Múrcia com a conseqüència de la sentència arbitral de Torrelles Fins el 1366, la demarcació rebé el nom de procuració d’Oriola Subsistí fins a la Nova Planta 1707 El límit tradicional entre les dues divisions administratives de València i d’Oriola era el riu Montnegre o de Xixona i comprenia el Baix Segura, el Baix Vinalopó, l’Alacantí, les Valls del Vinalopó, el Vinalopó Mitjà i Elda i Salines d’Elda de l’Alt Vinalopó la resta d’aquesta…

És anomenada també la foia dels Abions , per tal com inclou dos dels districtes rurals de Xixona, l' Abió Alt i l' Abió Baix entre tots dos 38 h diss 1960 els quals, eclesiàsticament, són un annex de la Torre de les Maçanes

Limiten aquesta depressió, al N, les serres del Carrascar, d’Alcoi, de la Serreta i de l’Ull de Moro alineació que talla el barranc del Molinar i, al sud, les serres del Guanter, de Carbó o de la Carrasqueta, del Rentonar i dels Plans És compresa als termes d’Ibi rambla de la Gavarrera, Xixona districte rural de la Sarga i Alcoi partides dels Plans, de la Canal Alta 67 h diss el 1960 i de la Canal Baixa 56 h diss

El flanc septentrional cabeç de Corbó, cabeç de Quarter encaixa la canal d’Alcoi vall d’Ibi i continua, al sud, l’estructura del Carrascar d’Alcoi el meridional serra de Bugaia domina la foia de Xixona Ambdues depressions es comuniquen pel coll de la Carrasqueta , al nord-est, per on passa la carretera de València a Alacant per Alcoi A ponent és delimitada per la vall del riu Verd, ampliació morfològica de la foia de Castalla, que la separa de la foia de Xixona, a l’est L’extrem sud segueix amb la penya Roja o de Xixona fins a les planes costaneres de l’…

Les ametlles poden ésser substituïdes per altres fruites seques pinyons, avellanes, cacauets, nous, etc, rovell d’ou, coco i fruites confitades La mel pot ésser totalment o parcialment substituïda per sacarosa i glucosa De les moltes varietats que hom elabora als Països Catalans, els més apreciats són el torró d’Agramunt fet amb avellanes i recobert de pa d’àngel --que també se’n fa a Amer Gironès--, el torró d’Alacant molt dur, fet amb ametlles torrades, mel i clara d’ou, el torro de Xixona de pasta d’ametlles picades, el torró de massapà amb sucre cremat i massapà, i el torró…

Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Alacant Des del començament fou regida per corregidors militars L’any 1722 fou prevista l’annexió de la governació de Xixona, però, de fet, el 1762 la governació d’Alacant comprenia només l’antic terme de la ciutat l’actual comarca de l’Alacantí i el lloc de Montfort, al Vinalopó Mitjà, però no Xixona ni la Torre de les Maçanes Aquesta demarcació fou suprimida definitivament l’any 1833, amb la divisió provincial

El conjunt de bessons és anomenat comercialment ‘propietari’ generalment, el bessó femella és destinat a l’elaboració de torrons del tipus de Xixona, o sigui per a moldre, i el bessó mascle és consumit torrat com a postres

La geografia Cap de comarca, Alacant Al vessant marítim dels últims relleus prebètics i subbètics, involucra ja una considerable part de plana costenca tanmateix, més de la meitat de la comarca és situada per sobre dels 200 m d’altitud i prop d’un quart, dels 500 municipis d’Agost, Xixona i la Torre de les Maçanes, els quals ultrapassen, als límits septentrionals, els 1000 m el Maigmó, la penya Roja, la serra dels Plans El sentit general del rost és ben assenyalat pel riu de Montnegre i la rambla de les Ovelles, gairebé sempre inoperants, amb detalls erosius fòssils Les muntanyes…