Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
Standford White
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador nord-americà.
Practicà a l’estudi de HHRichardson i estudià a Europa 1878-80 El 1880 creà la firma McKim, Mead i White, la qual s’especialitzà, fins el 1887, en projectes de cases residencials, principalment d’estructura de fusta, conegudes amb el nom de Shingle Style, la més famosa de les quals és El Casino 1881, a Newport Rhode Island Ajudats per JMWells, que dissenyava els elements decoratius, contribuïren també a la imposició d’un neoclassicisme caduc Entre les obres més importants de White cal destacar les universitats de Nova York i de Virgínia, la Gorham Manufacturing Company, a Nova…
David Levine
Art
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Caricaturista i pintor nord-americà.
Nascut en una família de fortes conviccions esquerranes, després de servir a l’exèrcit just acabada la Segona Guerra Mundial, es graduà en magisteri i art a la Temple University de Filadèlfia i estudià també pintura en una escola d’art de Brooklyn Inicialment dedicat a la pintura, no fou fins al principi dels anys seixanta que començà a collaborar com a caricaturista en diverses publicacions Esquire , New York Review of Books , Time , The New York Times , The Washington Post , Rolling Stone , etc Les seves caricatures al límit de la deformitat de polítics i…
Al Hirschfeld
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant nord-americà.
Caricaturista de traç senzill, s’especialitzà a dibuixar els rostres de les grans celebritats de Broadway i Hollywood, però també féu retrats i caricatures, que arribaren a ésser molt populars En conjunt aplegà fins a 7 000 retrats, que representen una galeria dels actors, les actrius, els directors i els polítics més famosos dels EUA des de la dècada del 1930 La majoria d’aquests dibuixos es publicaren en el diari “The New York Times” Diverses obres de Hirschfeld formen part dels fons del Museu d’Art Modern de Nova York MOMA, del Whitney o del Metropolitan El 2003, el Martin Beck Theatre de…
Will Eisner
© Comic / Con International
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant de còmics nord-americà.
Estudià anatomia i pintura abans de dedicar-se plenament al dibuix i la historieta gràfica El 1936 fundà amb Jerry Igger un prestigiós estudi on treballaren dibuixants com ara Jack Kirby, Lou Fine, Bob Kane i Wallace Wood El 1940 creà el personatge The Spirit, protagonista d’una sèrie inspirada en la novella negra i el cinema que es publicà fins el 1952 que innovà el gènere entre altres novetats, el sistema de distribució en forma de llibrets de 16 pàgines fou el precedent dels llibres de còmics, i la publicació de A Contract with God 1978 donà lloc al neologisme “novella gràfica” Professor…
Kurt Seligmann
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i grafista suís naturalitzat nord-americà.
La seva pintura oscilla entre el surrealisme i l’abstracció, amb una clara influència del dadaisme Molt interessat per l’ocultisme, escriví l’obra The Mirror of Magic 1948 La seva última exposició a Nova York presentava efígies de Polifem, Leda, l’Esfinx, el Minotaure, contraposades als regnes vegetals i minerals Involució 1959, El rei 1960 Com a gravador illustrà Vagabondages héraldiques de PCourthion, Protuberances cardiaques d’AJakovski i Flaques de JPCollat
Josep Bartolí i Guiu
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Cinematografia
Pintor, dibuixant i il·lustrador gràfic.
Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja Fou deixeble de Salvador Alarma i Tastàs, i collaborà en diverses publicacions — La Veu de Catalunya , Papitu , Solidaridad Obrera , La Rambla , El Noticiero Universal , Última Hora , La Humanitat , L’Opinió , L’Esquella de la Torratxa — com a dibuixant de temes polítics Creà, amb Helios Gómez, la revista de les Joventuts Comunistes Iscra Illustrà llibres, feu maquetes i edità revistes Treballà ajudant al seu germà Joaquim, que era escenògraf Entre els anys 1933 i 1934 presentà, a Barcelona, una exposició de dibuixos, que tingué molt d’èxit…
,
Ismael Smith i Marí
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Escultor, dibuixant i gravador.
Format a Llotja i a l’Acadèmia Baixas, on fou alumne dels escultors Benlliure, Querol, Vallmitjana i Llimona Treballà als tallers de Rafael Atché i Pere Carbonell a Barcelona 1898-1904 Premiat en un concurs d’artistes novells de l’Ateneu Barcelonès 1903, el 1906 exposà a la Sala Parés i participà en l’Exposició d’Arts i Lletres Catalanes als locals de la Lliga Regionalista El mateix any Xènius, des del Glosari , l’investí escultor noucentista Fou premiat amb segona i tercera medalles a la Cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona 1907 per les seves caricatures i per la…
Alexander Calder
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintura
Escultor, pintor i dibuixant nord-americà.
Estudià enginyeria mecànica, i el 1923 pintura a l’Arts Students League Nova York El 1926 féu a París un conjunt de figuretes de fusta i filferro articulades El circ , que el portaren a fer escultures de filferro Més tard s’encaminà cap a l’art abstracte, dins el qual pintà alguns quadres Composició , 1930, i féu escultures entre les quals els 30 mòbil presentats a la Galeria Vignon de París el 1932 Amb els mòbils són íntimament relacionats dos altres tipus escultòrics del mateix Calder els standing mobiles Pètals vermells, 1942 La Muntanya , 1957 Espiral , 1958 Palau de la…
John Flaxman
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Escultor i dibuixant anglès.
Residí a Roma 1787-94, on estudià l’antiguitat i el Renaixement i fou fortament influït per les teories de Winckelmann A Roma illustrà obres d’Homer, Èsquil i Dant Tornà a Londres i féu els monuments sepulcrals de lord Howe, de J Reynolds i de H Nelson 1808-16, a la catedral de Sant Pau Fou el representant principal del neoclassicisme a la Gran Bretanya, però el seu classicisme no és fred, gràcies a la forta espiritualitat romàntica que donà a les seves obres
Stan Lee
Disseny i arts gràfiques
Autor i editor de còmics nord-americà, de nom de naixement Stanley Martin Lieber.
El 1939 s’incorporà a la redacció del grup Timely Publications posteriorment Marvel, on aviat es convertí en cap de la secció de còmics, dels quals començà a escriure guions signats amb el pseudòmim Stan Lee, que més tard registrà com a nom legal L’any 1961 creà els Fantastic Four , sèrie en què els superherois adquiriren característiques més humanes, absents fins aleshores, i que es convertí en el seu primer gran èxit Posteriorment aprofundí en aquesta direcció, en la qual, amb Spiderman i The Incredible Hulk aconseguí dues de les considerades fites del gènere Més endavant llançà altres…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina