Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Mao Zedong
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític i revolucionari xinès.
Fill de camperols, fou influït en la seva joventut per la Revolució Russa i per Lenin El 1918 anà a Pequín com a ajudant de bibliotecari de Li Tazhao, amb el qual compartí l’aspiració de conciliar el marxisme leninisme amb el nacionalisme xinès En ésser fundat el partit comunista xinès 1921, Mao fou un dels dotze delegats que es reuniren a Xangai Cap de propaganda del partit 1925-26, tingué un paper secundari mentre durà l’aliança del partit comunista amb el Guomindang En produir-se el trencament amb Chiang Kai-shek 1927, passà a Hunan, on començà a organitzar els camperols com a força…
maoisme
Història
Política
Conjunt de posicions teoricopràctiques establertes per Mao Zedong.
Segons la intenció d’aquest, el maoisme no és cap doctrina constituïda, com és ara el marxisme o el leninisme el terme reflecteix més aviat la influència que han tingut les concepcions de Mao Zedong en determinats sectors dels moviments d’esquerra d’Occident Aquestes concepcions es palesaren amb motiu de la controvèrsia sinosoviètica 1960-64, que obrí un gran debat internacional sobre els problemes de l’edificació del socialisme i provocà diverses escissions en els partits comunistes de tot arreu i encara fou més important l’aparició, el 1965, de la Revolució Cultural, seguida…
Banda dels Quatre
Nom amb el qual és coneguda l’ala esquerra del partit comunista xinès a la mort de Mao Zedong, composta per Jiang Qing, vídua de Mao Zedong, Zhang Chunqiao, Wang Hongwen i Yao Wenyuan.
Acusats d’activitats contrarevolucionàries, foren empresonats el 1976 i condemnats el 1981 a mort Jiang Qing i Zhang Chunqiao o a molts anys de presó L’execució de les dues penes capitals fou ajornada fins el 1983, en què foren commutades per la presó a perpetuïtat Tot l’afer de la Banda formà part de l’abandó del maoisme seguit pels successors de Mao Zedong
Revolució Cultural
Història
Campanya politicoideològica duta a terme per Mao Zedong des del 1965 fins a la seva mort (1976).
Segons les proclames de la campanya, tenia com a objectiu el sorgiment de “l’home nou”, el qual havia de realitzar la utopia del comunisme a la República Popular de la Xina L’element central de la campanya era el combat contra els obstacles que n’impedien l’assoliment, identificats en els elements “burgesos”, “reaccionaris”, “burocràtics”, “contrarevolucionaris”, etc, a l’interior del partit, de l’Estat i, especialment, entre els intellectuals Mao dirigí els seus atacs contra el que qualificà de “relíquies” en l’àmbit del pensament, els costums i la cultura, cosa que a la pràctica es reflectí…
Jiang Qing
Història
Política
Política xinesa.
Féu cinema 1934-38 i el 1937 s’afilià al partit comunista Casada amb Mao Zedong 1939-76, ocupà diversos càrrecs politicoculturals Figura destacada de la Revolució Cultural , el 1969 esdevingué membre del politburó Mort Mao Zedong, fou detinguda 1976 i processada Banda dels Quatre Condemnada a mort 1981, el 1983 li fou commutada la pena per la de cadena perpètua És autora d’algunes òperes i d’altres composicions musicals
Chen Boda
Filosofia
Historiografia
Historiador i teòric xinès del marxisme.
Procedent d’una família pagesa, participà en l’Expedició al Nord 1926-27 contra els senyors de la guerra Estudià després a Moscou i ensenyà a la Universitat de Pequín S’incorporà a la base comunista de Yan’an, on esdevingué secretari polític de Mao Zedong Membre del buró polític del partit comunista xinès, escriví diverses obres polítiques que marcaren la línia ideològica del partit, com Deu anys de guerra civil 1944, Les quatre grans famílies de Xina 1946 i Un enemic del poble Chiang Kai-shek 1954 El 1949 fou nomenat vicepresident de l’Associació de Treballadors Científics i de…
Lin Biao
Lin Biao
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític xinès.
Militant comunista 1924, s’uní a l’Exèrcit Roig i participà en la Llarga Marxa 1934-35 amb Mao-Zedong Lluità contra els japonesos 1938-39, estudià a Moscou 1939-41 i es distingí a Manxúria, a Pequín i a les províncies del sud durant la guerra civil Manà les forces xineses a Corea 1950, i arribà a membre del politburó, a mariscal 1955, a ministre de defensa, a vicepresident del comitè central del PCX i a hereu polític de Mao-Zedong Organitzà la Revolució Cultural 1966, i creà un exèrcit popular sense graus militars La seva tesi de la revolució permanent dirigida per l…
Zunyi
Ciutat
Ciutat del sheng de Guizhou, Xina, a la regió del Sud-oest.
És un centre econòmic important fa la redistribució dels productes agrícoles de la regió arròs, blat de moro, oleaginoses, tabac, seda i té indústria moderna extracció de minerals, indústria química i alimentària És cèlebre per la conferència del 1935, en què hom adoptà el punt de vista de Mao Zedong i fou decidida la continuació de la Llarga Marxa
guerrilla
Militar
Lluita armada irregular de grups de paisans contra l’opressor, sigui un exèrcit ocupant o el mateix poder constituït.
La guerrilla té regles pròpies, basades en la preferència per l’emboscada, el coneixement del terreny preferentment accidentat, la rapidesa de dispersió i de concentració de forces, la complicitat del paisanatge, la solidaritat del grup i una comunitat d’objectius que, com a element de cohesió, són l’equivalent de la disciplina de l’exèrcit regular La guerrilla, lluita nacional i popular per excellència, sol anar acompanyada de reivindicacions socials Són teòrics de la guerrilla Mao Zedong i Ernesto Che Guevara
Liu Shaoji
Història
Política
Polític xinès.
Membre del partit comunista des del 1921, fou elegit membre del comitè central 1927 i del Poliburó 1942 El 1949 fou designat vicepresident de la República Popular de la Xina, i el 1959, president D’àmplia formació humanística, fou el principal teòric del partit, ensems amb Mao Zedong , del qual fou el principal rival Les seves crítiques a les comunes populars li costaren, a conseqüència de la Revolució Cultural , la despossessió de tots els càrrecs 1968, sota l’acusació de revisionisme Morí en captivitat