Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Toixoneres
Emplaçament on és situat el poblat ibèric de l’Alorda Park (Calafell, Baix Penedès).
Ha estat excavat des del 1983, sota la direcció de Joan Sanmartí i Joan Santacana, i els darrers anys ha estat parcialment reconstruït, ambientat i adequat per a la visita El jaciment s’alça sobre un petit turó a 300 m de l’actual línia de costa Està envoltat per una muralla i un fossat, i en el seu interior hom hi ha documentat cases rectangulars i una xarxa viària regular Està documentada una fase antiga preibèrica des del s VII aC, tot i que la major part de les restes corresponen al canvi de traçat viari d’època ibèrica final del s V-inici del s IV aC i a les…
turó del Montgròs
Poblat ibèric i del període del bronze final del terme municipal del Brull (Osona).
És situat sobre una península de 746 m d’altitud als contraforts occidentals del Montseny De superfície plana i d’unes 9 ha, queda netament delimitat per cingles, excepte pel costat oriental, on es construí durant el s IV aC una potent muralla de 150 m de longitud L’interior de l’assentament és mal conegut, excepte algunes cases adossades a la muralla Sota les construccions ibèriques s’ha detectat un assentament del bronze final datat als s X-IX aC
Sant Miquel
Veïnat
Veïnat del municipi de Banyeres del Penedès (Baix Penedès), al SW del poble.
Des dels anys noranta del segle XX s’hi ha identificat un jaciment ibèric, confirmat i ampliat l’any 2018, quan els arqueòlegs compararen la seva importància amb la del jaciment d’ Ullastret Les primeres prospeccions identificaren un nucli urbà en forma de quadrícula formada per carrers i habitatges que ocupava una extensió d’unes 2,5 ha Habitada entre el segle IV aC fins vers l’any 200 aC, la ciutat fou abandonada durant la segona guerra Púnica o durant les revoltes posteriors Hom suposa que fou habitada pels cessetans o cossetans
Camp de les Lloses
Jaciment arqueològic
Jaciment iberoromà del terme municipal de Tona (Osona).
Nucli fundat al pla ja en època romana, a mitjan s II aC La seva situació denota una funció primordialment agrícola, però la presència d’un important conjunt de monedes i ceràmiques d’importació d’origen itàlic, i també de nombroses restes de fosa de metall, indica que també desenvolupà funcions de caràcter artesanal i comercial L’any 2006 s’inaugurà un centre d’interpretació del jaciment
vil·la romana de Vilarenc
Vil·la romana situada a la partida de Vilarenc, al terme municipal de Calafell (Baix Penedès).
Fou un nucli residencial i d’explotació agrícola fundat al final del s I aC damunt d’un jaciment ibèric Les restes més ben conegudes corresponen a dos edificis termals, un dels quals és datat del s I dC i l’altre del II dC També hi ha evidències d’una producció d’àmfores de vi, la qual cosa fa pensar que la viticultura i el comerç de vi hi foren una de les activitats econòmiques primordials durant el s I Fou abandonada a la primera meitat del s III
l’Esquerda
© Osona Turisme
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat en una península formada per un dels meandres del Ter al seu pas per Roda de Ter (Osona).
Origen i evolució El poblat de l’Esquerda, antigament anomenat Roda, és objecte d’excavacions arqueològiques periòdiques des de l’any 1977, les quals han evidenciat la seva ocupació des del final del segle VIII aC, durant el bronze final, fins a l’època medieval Al final del segle V aC els ibers hi bastiren un important oppidum fortificat, que fou abandonat durant el segle I aC En època visigòtica, el lloc es tornà a ocupar, i s’hi construí una potent muralla de gairebé 150 m de longitud Les investigacions apunten que la creació de la civitas —un nucli…
ciutadella ibèrica de Calafell
calafellvalo (CC BY-NC-ND 2.0)
Museologia
Jaciment arqueològic
Conjunt arqueològic situat al municipi de Calafell (Baix Penedès).
Després d’anys de treballs d’excavació i recerca arqueològica al jaciment de les Toixoneres, el 1995 s’obrí al públic la ciutadella, poblat de la tribu dels cossetans habitat des del segle VI fins al II aC, que ha estat reconstruït amb finalitats experimentals, didàctiques i recreatives Es tracta de la primera experiència de reconstrucció hipotètica i recreació museogràfica d’un jaciment arqueològic que es fa als Països Catalans Els visitants reben informació sobre el treball dels arqueòlegs i poden resseguir el barri dels artesans, les corts del bestiar, la casa del cabdill, el…
Banyeres del Penedès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès, a 6 km del Vendrell, al nord-est.
Situació i presentació El municipi de Banyeres del Penedès és situat a la part central de la comarca del Baix Penedès, a la depressió penedesenca i limita al N amb Llorenç del Penedès i Sant Jaume dels Domenys, a l’E amb l’Arboç, al S limita per un punt amb Castellet i la Gornal Alt Penedès, amb Bellvei per una estreta franja i amb Santa Oliva, al SW amb Albinyana, a l’W amb l’enclavament de l’Albonar Santa Oliva i al NW amb la Bisbal del Penedès El terreny és suaument ondulat amb inclinació en sentit NE-SW, la mateixa que segueix la riera de Banyeres A ponent, el límit del terme és marcat…
Calafell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès, a la costa, al límit amb el Garraf.
Situació i presentació Limita al N amb Castellet i la Gornal municipi de l’Alt Penedès, a l’E amb Cunit pel camí de la Casa Vella de Segur, al S amb la Mar Mediterrània amb 4 km de costa baixa i sorrenca, a l’W amb el Vendrell i al NW amb Bellvei El terme és accidentat, només hi ha una estreta franja plana vora mar i a ponent, des del turó on s’assenta el poble antic i el barri de la Platja de Calafell La serra del Mig de Calafell, on acaba la Serralada Litoral, és de natura cretàcia, amb una altitud màxima de 222 m a la partió del terme amb Castellet altres altituds menors són el puig de la…
Malla
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba dins les terres que formen la Plana de Vic Limita al NW i el N amb el municipi de Vic, a l’E, per una petita llenca, amb Santa Eugènia de Berga i Taradell, al S amb les terres de Tona i al SW amb el municipi de Muntanyola El fet que Malla sigui un municipi físicament planer fa que no hi destaquin gaires formes de relleu Així i tot, cal mencionar el puig del Clascar 644 m, sota el qual s’alça la caseria de Malla, Puigllampat 644 m i el serrat del Vilar 820 m, al límit més meridional amb Vic, i el serrat del Prat, el serrat de Can Bou i el serrat de la Coma, al…