Resultats de la cerca

Primer faraó de la dinastia XXX, el nom egipci del qual era Nekhtnebef Destronà Neferites II 380 aC Afrontà, amb èxit, el persa Artaxerxes II, que intentà d’envair el Baix Egipte per recuperar el país, perdut a la mort de Darios II 404 aC a mans d’Amirteu, únic faraó de la dinastia XXVIII Hom li deu algunes obres arquitectòniques importants a Bubastis, a Filé, a Idfû, etc

Net de Demetri I, derrotà, cap al 263 aC, el rei Alexandre II d’Epir, el qual expulsà de Macedònia Poc temps després, a fi de protegir els petits tirans del Peloponès de la Lliga Aquea, combaté a Etòlia, aliada de la Lliga, que vencé a Filàcia 233 aC S'alià amb el rei Agró d’Illíria per combatre l’Epir, que amenaçava Macedònia però, vençut per una invasió dels dàrdans, morí poc temps després

Fill de Maništusu 2306-2292 aC i net de Sargó I Arribà fins a la Mediterrània i sotmeté Alep i el Líban, alhora que exercí un cert control sobre l’Àsia Menor Obtingué la seva victòria més gran sobre els pobles de l’altiplà de l’Iran els gutis i els lulubis, tal com resta expressat en la famosa estela de Narām-Sin , conservada al Musée du Louvre de París A la fi de la dinastia, els gutis envaïren Mesopotàmia 2191 aC Narām-Sin s’atribuí el títol de “rei de les quatre nacions” i es feu divinitzar

Fundador de la dinastia neobabilònica o caldea Cap dels arameus del sud de Mesopotàmia, s’independitzà primer d’Assíria 626 aC Després, aliat amb Ciaxares, rei dels medes, inicià 616 una decidida política antiassíria contra Sin-Šar-Iškun 628-612, la qual culminà amb la presa de Nínive 612 i les victòries sobre Aššur-uballiṭ II 612-609 aC, darrer rei d’Assíria Poc temps després plantà cara als egipcis 607 i 606, que havien sostingut els assiris per recuperar llur control sobre Síria-Palestina El 605 el seu fill Nabucodonosor II derrotà completament el faraó Neako II a…

Fill de Muršiliš II Lliurà la indecisa i important batalla de Kadeš 1285 aC contra Ramsès II pel control de Síria-Palestina

Fill d’Osorkon II, esposà Karomama, filla del seu germà Nemrat, gran sacerdot d’Ammó-Ra, i nomenà el seu fill Osorkon gran sacerdot ~837 aC per controlar l’Alt Egipte, nomenament que motivà serioses revoltes 837 i 833 aC La informació, escassa, sobre les dinasties XXII i XXIII és fornida per la inscripció d’Osorkon a Karnak al Pòrtic dels bubastites

És conegut pel tractat de pau que signà amb Išputahšu, rei de Kizzuwadna, i, sobretot, pel famós edicte de Telepinuš , que revivificà el pankuš tribunal suprem on eren dirimides les causes entre noblesa i monarquia i establí una nova llei successòria al tron Aquest decret és la font més important per a l’estudi del regne antic hittita ~1680-1500 aC

Fill de Sargon II d'Assíria , traslladà la capital de Khorsābād a Nínive Arran d’una revolta de Luli, rei de Sidó, i d’Ezequies, rei de Judà, ajudats pel faraó Shabako, prengué Sidó, Ascaló, Accaró i altres ciutats de Síria-Palestina, però es retirà de davant Jerusalem després de cobrar tribut 702 aC En l’altiplà iranià, sotmeté els medes, actius ja des del regnat de Šamši-Adad V Dugué a terme contra Babilònia ajudada per Elam quatre campanyes Al començament del seu regnat ~704, baté Marduk-apal-iddina Merodak II a la plana de Kish, prengué Babilònia, sotmeté les tribus aramees…

Regnà sobre Babilònia i el sud de Mesopotàmia Derrotà els elamites, que, vers el 1160 aC, havien ocupat Babilònia, i arribà fins a la mateixa Susa, capital de l’Elam

Fill de Teglatfalassar III, sufocà una sèrie de revoltes a Síria-Palestina, entre les quals es destaca la d’Osees, rei d’Israel, la capital del qual, Samaria, assetjà durant tres anys 724-722 aC