Resultats de la cerca

Fou cunyat, sembla, d’Amenhotep I, es casà amb Ahmose, filla d’Ahmosis Inicià la política expansionista, pròpia de la dinastia que rompé amb la política defensiva dels sobirans del Regne Antic i del Regne Mitjà, cap a Síria-Palestina el 1524 arribà fins a la frontera amb Mitanni i Núbia anà fins a l’illa d’Argos, uns 150 km al S de l’illa de Sai, on Amenhotep I havia establert la frontera Amplià el santuari d’Amon a Karnak El succeí el seu fill Tuthmosis II ~1512-1504 aC, que obtingué el dret de la corona gràcies al dot de la seva germanastra Hatšepsut , amb qui es casà

Fill d’'Ammištaru I i contemporani d’Amenofis IV 1417-1379 aC, del qual fou vassall en la primera etapa Signà un tractat de pau amb Aziru, rei d’Amurru, que amenaçava el territori de Siyanni, però Šuppiluliumaš I li imposà un tractat de vassallatge després de la segona campanya victoriosa d’aquest a Síria D’acord amb ell, Ugarit passà del bàndol egipci a l’hittita i s’annexà una part del territori de Mukiš capital Alalah, que s’havia oposat al sobirà hittita

Dirigí l’expedició contra Jugurta, rei de Numídia, lluitant amb coratge fins que, subornat per aquest rei, concedí una pau vergonyant Fou desterrat amb els seus còmplices i no és segur si tornà a Roma Un altre personatge del mateix nom, descendent de l’anterior, fou tribú el 63 aC i Sallusti l’esmenta com a collaborador de Catilina Partidari de Cèsar, morí lluitant contra Octavi a Mòdena

Fill de Nekao I, príncep de Sais, expulsà els assiris i imposà el seu domini sobre el Delta En el cas de l’Alt Egipte no ho aconseguí fins el 656 aC, quan féu adoptar la seva filla Nitorcris per “l’esposa divina” d’Ammó-Ra Šepenwepe, que, de fet, manava a la regió Durant el seu regnat apareix una clara tendència a l’arcaisme en el terreny artístic, lingüístic i religiós, el qual perdurà durant tota la dinastia

Assolí el tron en vèncer el rei Mahāpadma Nanda de Magadha i estengué els seus dominis pel nord de l’Índia així inicià el gran imperi que continuaren Bindusāra i Aśoka És citat a les relacions gregues contemporànies que han permès de fixar la cronologia antiga índia com a Sandrocottos Derrotà Seleuc Nicàtor 305 aC, que pretenia de recuperar les conquestes d’Alexandre el Gran, i convingué amb ell un tractat de pau Establí la capital de Pāṭaliputra Segons la tradició, tingué com a ministre Kauṭilya o Chāṇakhya, autor de l' arthaśāstra

Fill de Seqenenre Tao II, portà a terme l’expulsió dels hikses, iniciada pel seu germà Kamosis La presa d’ Avaris , capital dels hikses, significà la fi del domini estranger a Egipte i la fundació del Regne Nou 1567-1085 aC Marxà més tard a Àsia, on prengué als hikses la ciutat palestina de Šaruhen Tall al-Far’a 1565 o 1564, amb la qual cosa inicià la política expansionista del Regne Nou Sembla que penetrà, encara, més profundament a Djahy part de Palestina i Fenícia Pel que fa al S, recuperà la Baixa Núbia en el decurs de tres campanyes, en la primera de les quals posà fi al…

A l’exterior, sotmeté Meša del regne de Moab i mantingué bones relacions amb Ithbaal de Tir la filla del qual, Jezabel, es casà amb el seu fill Acab i amb el regne de Judà, però hagué de cedir algunes viles a l’arameu Bar-Hadad I de Damasc A l’interior, traslladà la capital de Tirsah a Samaria, fundada per ell 881 aC, i afavorí el sincretisme religiós practicat per Jeroboam

Pujà al tron després d’un cop d’estat contra Mentuhotep IV, del qual era visir Traslladà la capitalitat de Tebes al Faium, un oasi situat al SW del Caire reorganitzà l’administració i el país controlà de forma estricta els monarques, o governadors de les províncies, bastant poderosos, i donà un gran impuls al principi de la corregència, en virtut del qual un rei associava al tron el primogènit o el fill de més edat ell ho feu, el 1971 aC, amb Sesostris I En política exterior, la majoria d’empreses guerreres foren obra de Sesostris I durant la coregència És bastant conegut en el…

S'enemistà amb el clergat de Marduk i amb una gran part dels seus súbdits en patrocinar el culte de Sin, déu de Harran, d’on Nabonid o Nabu-na'id era originari Incorporà a l’imperi una part d’Aràbia conquesta del Ḥiǧāz Per causes ignorades, nomenà el seu fill Baltasar governador de Babilònia i romangué deu anys a Taima Aràbia, quan el perill persa era ja evident El 539 aC Cir penetrà a Mesopotàmia i Nabonid tornà a Babilònia, però la desafecció dels seus súbdits féu caure la ciutat i el regne en poder del capitost persa

Juntament amb Bessadines, fou vençut pel pretor Quint Minuci Term 196 aC prop de la ciutat de Turba, d’emplaçament desconegut, però que devia ésser a la Bastetània