Resultats de la cerca
Es mostren 840 resultats
Sant Sadurní de Gallifa
Església
Església romànica del municipi de Gallifa (Vallès Occidental), situada dalt el puig de Sant Sadurní de Gallifa (951 m), que culmina als cingles de Sant Sadurní de Gallifa, als vessants N de la vall, continuació vers l’W dels cingles de Bertí.
Existia ja el 939 i tenia prop seu un antic castell o fortalesa A l’església, renovada al s XI, s’establí el s XV un petit priorat, dependent de Sant Pere de la Portella, de molt curta durada El 1714 s’edificà la veïna casa dels ermitans, avui abandonada Pertany a la masia de Sobregrau
Quneitra
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa de Quneitra, Síria.
Situada 65 km al S de Damasc, a la cruïlla de camins de Safed i Haifa, ha estat dues vegades 1967 i 1973 ocupada i finalment destruïda pels exèrcits israelians guerres araboisraelianes i abandonada pels seus habitants En l’acord de cessació del foc novembre del 1973 fou tornada a Síria, que es resisteix a repoblar-la
Sant Marçal (Sant Fost de Campsentelles)
Art romànic
Aquesta capella, que era situada prop de Can Lladó al cim d’un turonet, consta que estava abandonada a la darreria del segle XIX i conservava tan sols una part dels murs La referència històrica més antiga data del 1447 tot i que de ben segur existia ja en temps anteriors El lloc era conegut popularment com “el Castellot”
Augustin Pajou
Escultura
Escultor francès.
Decorador de l’Opéra de Versalles 1768-70, escultor oficial de Mme Du Barry i de Lluís XVI, excellí en el retrat femení Maria Leczinska 1769, Mme Du Barry 1773, Mme Vigée-Lebrun 1783, Nathalie de Laborde 1792 Conreà també el nu femení representant personatges mitològics Bacant 1774 i Psique abandonada 1785-90, una de les seves peces cabdals
Puigdemàger
Antic poble
Antic poble i castell del municipi dels Prats de Rei (Anoia), al puig de Màger (702 m), al N del terme.
Esmentat ja el 1139, l’església parroquial era dedicada a sant Jaume des del s XIV passà a ésser sufragània de la de Sant Pere Sallavinera El seu terme es refongué el 1788 amb el de Solanelles i poc després ambdós foren agregats al dels Prats Resten ruïnes del castell i de les cases deshabitades i l’església, romànica s XII, abandonada
Santa Maria de Mont-ral (Fraga)
Art romànic
Mont-ral o Mont-real és una caseria abandonada situada a la serra homònima, al nord de Fraga A la fi del segle XIII formava encara entitat pròpia, amb dues cases, però unida a la vila de Fraga Segons reporta R Pita Mercé, hi ha esment d’aquesta església l’any 1168 com a sufragània de Fraga Avui és en ruïnes
Sant Lleïr
Església
Antiga església i quadra civil del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), dins la demarcació parroquial de Vilanova de la Roca.
Es trobava al límit de les jurisdiccions dels castells de la Roca del Vallès i de Montornès, al S de Vilanova, dalt d’un turó on avui hi ha la masia de la Casa Alta Existia ja el 1149 al s XIX fou abandonada i es convertí en dependència de la masia El culte passà a una capella de l’església parroquial de Vilanova de la Roca
Sant Jordi del Carner
Església
Església del municipi de Ceret (Vallespir) situada entre la vila i Morellàs, a l’antic pla del Carner
.
El 1387 el bisbe d’Elna donà permís per a la seva construcció El 1507 en tenien cura dos administradors de Ceret El 1674 s’hi lliurà a prop una forta batalla, després de la conspiració de Vilafranca, entre la tropa francesa de Schömberg i l’espanyola del duc de San Germano, que acabà amb una carnisseria No té culte i es troba abandonada
Sant Bertran
Ermita
Antiga ermita de la muntanya de Montjuïc (Barcelona), existent al s. XIV, al camí de la ciutat al barri pescador de Fraga.
L’església era, encara al s XVI, custodiada per un ermità Abandonada el 1525 per l’assassinat de l’ermità i destruïda, fou refeta en 1541-50 En 1573-78 hi residí una comunitat de mínims, i el 1581 s’hi installaren els augustinians Fou definitivament destruïda pels francesos el 1814 Ha donat nom al barri barceloní de les Hortes de Sant Bertran, sorgit extramurs
teoria del foc central
Geologia
Teoria, elaborada per explicar els fenòmens volcànics, segons la qual el centre de la Terra és format per materials en estat de fusió, que surten a l’exterior a través de fissures de l’escorça terrestre.
Aquesta teoria semblava que podia basar-se en el gradient geotèrmic augment d’1ºC de la temperatura cada 30 m en l’interior de l’escorça terrestre tanmateix, aquest augment no és constant, sinó que s’estabilitza i, a més, depèn dels materials que formen una regió determinada Actualment aquesta teoria ha estat abandonada en virtut de les dades obtingudes en les recerques sobre l’escorça terrestre