Resultats de la cerca

Fou gagman dels estudis Hal Roach i director de films còmics de Harry Langdon 1926-27 Autor de les comèdies més representatives del New Deal de Roosevelt i portaveu de l’"optimisme crític” del cinema americà entre el 1932 i el 1941, amb It Happened One Night 1934, Mr Deeds Goes to Town 1936, You Can't Take It with You 1938, Mr Smith Goes to Washington 1939, It's a Wonderful Life 1946, A Hole in the Head 1959, etc Jubilat el 1961, el 1971 publicà l’autobiografia The Name Above the Title

Fou alumne d’Aaron Copland El 1941 guanyà una beca Guggenheim, que dedicà a l’estudi de la música popular de l’Àfrica del nord i l’Amèrica Central i del Sud Entre el 1942 i el 1945 fou crític musical del "Herald Tribune" de Nova York, i posteriorment establí la seva residència a Tànger És autor d’una òpera, The Wind Remains 1941, a més d’altres petites composicions També desenvolupà una extensa carrera com a escriptor Entre les seves obres literàries destaquen, The Sheltering Sky 1949, Up Above the World 1967 i l’obra autobiogràfica Without Stopping 1972

Activista del moviment per als drets civils dels negres, la seva obra gira al voltant de tres temes el racisme, l’homosexualitat i la religió Escriví novella — Go tell it on the Mountain 1953, Another Country 1962, Tell me how long the Train's been gone 1968, If Beale Street could talk 1974, Just above my Head 1979, The Harlem Quartet 1987—, teatre — Blues for Mister Charlie 1964—, assaig — Nobody knows my Name 1961, The Fire next Time 1963, The Price of a Ticket 1985, The Evidence of Things Not Seen 1985— i poesia — Jimmy's Blues 1983

Estudià les condicions d’especiació climàtica en els animals, la fauna de les illes de la Sonda, la psicologia animal i la filosofia natural Publicà més d’una vintena de llibres, alguns de traduïts a diverses llengües, com Das Prinzip geographischer Rassenkreise ‘El principi de la delimitació geogràfica de les races’, 1929, Evolution Above the Species Level 1947, Homo sapiens Vom Tier zum Halbgott ‘Homo sapiens De l’animal al semi-deu’, 1959, Biophilosophie 1968, Gedächtnis, Begriffsbildung und Planhandlugen bei Tieren ‘Memòria, formació de la idea i planificació en els animals…

Després de rebre classes particulars de J Podešva, a vint-i-set anys ingressà a l’Acadèmia Janácek de Brno, on estudià amb M Ištván, C Kohoutek i A Pinos Formà part d’un grup de música experimental, i el 1977 s’encarregà de la Secretaria del Festival Internacional de Música de Brno Durant molts anys impartí classes a l’Acadèmia Janácek En la seva producció introduí elements aleatoris o sèries dodecatòniques i també treballà l’electroacústica Trasposizioni II i III , 1969-70 A partir dels anys setanta enriquí la seva creativitat amb material provinent del folklore mundial Posteriorment s'…

Els anys vint viatjà per Europa, el nord d’Àfrica i l’Amèrica del Sud De retorn als EUA 1929, inicià una fructífera activitat com a compositor de produccions teatrals i fou aconsellat per compositors com VThompson, SRevueltas i, especialment, ACopland Casat el 1937 amb l’escriptora Jane Auer, més coneguda pel nom de casada, Jane Bowles , els anys quaranta s’establí a Tànger i esdevingué una figura aïllada del món intellectual nord-americà Més tard, el moviment contracultural el reivindicà com un dels seus referents Com a compositor, és autor de peces generalment breus de gran inventiva…

Vida Probablement rebé la seva primera educació musical a la catedral de Salisbury, on fou nen cantor Aviat mostrà el seu excepcional talent musical, la qual cosa feu que el mecenes Edward Seymour el posés sota la tutela del seu propi mestre de música, John Coprario És possible que aquest reconegut compositor redactés les seves Rules how to Compose 1617 precisament per facilitar la instrucció del jove músic Lawes fou escollit per a ser un dels músics privats del príncep Carles, el qual el mantingué en el càrrec després d’accedir al tron el 1625 Dedicà gran part de la seva activitat a la…

Vida Fill d’un reverend, quedà orfe de pare quan tenia tres anys i llavors es traslladà amb la seva família a Londres Des de molt jove mostrà aptituds per a la música, que el seu entorn familiar contribuí a desenvolupar Així, una tia seva li impartí les primeres classes de piano i també li proporcionà una sòlida base teòrica Durant l’adolescència, a més de piano, estudià orgue i violí, però fou finalment la viola l’instrument al qual es dedicà amb més intensitat El 1890 ingressà al Royal College of Music de Londres, on tingué professors de la categoria de Hubert Parry, Charles Villiers…