Resultats de la cerca

També s’anomena tercera abreujat 3a la tercera nota de l’escala respecte d’una nota donada La 3a M té 4 semitons do 3 -mi 3 , la 3a m té 3 semitons do 3 -mi♭ 3 , la 3a aug té 5 semitons do 3 -mi♯ 3 i la 3a dim té 2 semitons do♯ 3 -mi♭ 3

També s’anomena quinta abreujat 5a la cinquena nota de l’escala respecte d’una nota donada La 5a J té set semitons do 3 -sol 3 , la 5a aug té vuit semitons do 3 -sol♯ 3 , i la 5a dis, sis semitons do 3 -sol♭ 3

També s’anomena sèptima o setena abreujat 7a la setena nota de l’escala respecte d’una nota donada La 7a M té onze semitons do 3 -si 3 , la 7a m en té deu do 3 -si♭3, la 7a aug en té dotze do 3 -si♯ 3 i la 7a dis té nou semitons do♯ 3 -si♭ 3

També s’anomena segona abreujat 2a la segona nota de l’escala respecte d’una nota donada La 2a M té dos semitons do 3 -re 3 , la 2a m té un semitò do 3 -re♭ 3 , la 2a aug té tres semitons do 3 -re♯ 3 i la 2a dim no en té cap do♯3-re♭ 3

També s’anomena quarta abreujat 4a la quarta nota de l’escala respecte d’una nota donada La 4a J té cinc semitons do 3 -fa 3 , la 4a aug o tríton té sis semitons do 3 -fa♯ 3 , i la 4a dis en té quatre do♯ 3 -fa 3

També s’anomena sexta o sisena abreujat 6a la sisena nota de l’escala respecte d’una nota donada La 6a M té nou semitons do 3 -la 3 , la 6a m en té vuit do 3 -la♭ 3 , la 6a aug en té deu do 3 -la♯ 3 i la 6a dis té set semitons do♯ 3 -la♭ 3

Seguint la tendència del moment, pretenia agermanar l’esport amb la literatura i les belles arts Tot i que abraçà més àmpliament el camp cultural, també tractà el futbol, anuncià vetllades de boxa i publicà cròniques de combats Sortí almenys fins al número 30

Consta de 379 folis i de 272 escriptures Sembla una còpia d’una part del Liber feudorum maior , al qual és posterior en alguns decennis els documents són en el mateix ordre Abraça sobretot el període 1172-76 Té 32 miniatures policromes sobre fons d’or

Visqué a Constantinoble sota el regnat de Teodoric II i escriví una Història de l’Església , en nou llibres, que abraça el període que va del 324 al 439 només n'ha pervingut el text fins el 425, documentada en Sabí, Atanasi, Eusebi, Rufí i Sòcrates

Des del 1985 es publica una segona època, illustrada i en color, a càrrec de l' Institut Cartogràfic de Catalunya i dirigida per Carles Carreras i Verdaguer Abraça tots els temes diferents de la geografia i de la cartografia, així com la toponímia i les ciències de la terra