Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Vajrayāna
Terme que designa el budisme de tendència tàntrica (tantrisme) en tant que reelabora el yogāchāra d’Asaṅga interpretant sexualment els preceptes i les llegendes del budisme.
El Buda hi és representat abraçant Tāra o altres Śakti, el Tathāgata és l’òrgan masculí, el paradís o Sukhavati és la penetració en el yoni vagina, la unió sexual és el ritu que permet d’experimentar la natura divina del Buda, etc El mateix mot vajra , nom cultual del ceptre dels lames, és també el nom ritual del penis i una designació esotèrica de l’Absolut
les Gràcies
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitats de la bellesa, filles de Zeus i d’Eurinome (o d’Hera), que a l’origen devien ésser potències de la vegetació.
Amb les Muses habitaven l’Olimp i formaven part del seguici d’Apollo Eren conegudes com a Eufrosine, Talia i Aglae, i en l’art grec primitiu hom les representava en forma de joves donzelles vestides, abraçant-se o donant-se les mans Posteriorment, tant en l’escultura Escopes, Praxíteles com en la pintura, es generalitzaren llurs figures nues, portant atributs musicals o florals lira, rosa, murta Entre llurs representacions cal esmentar les de S Botticelli, Rafael, H Baldung, Tintoretto, T Zuccaro, PP Rubens, G Pilon, A Canova, B Thorvaldsen i JJ Pradier
Copa Santa
Història
Art
Literatura
Nom amb què és coneguda a Occitània la copa d’argent cisellada que, el 1867, fou adquirida per subscripció popular a Sabadell i a Barcelona i oferta per alguns escriptors i polítics catalans als felibres provençals en regraciament de l’acollença dispensada a Víctor Balaguer, llavors exiliat per la seva oposició al govern d’Isabel II.
La copa és sostinguda per dues estatuetes que representen Catalunya i Provença abraçant-se Dels dos medallons que hi ha al peu, l’un conté una estrofa del poema de Frederic Mistral, La comtessa “Ah se me sabien entrendre /Ah se me voulien segui", i l’altre, dues línies de La dama del rat penat, de Balaguer " Morta diuhen qu'es / més jo la crech viva” En la part superior diu "Recort ofert per patricis catalans als felibres de Provensa, Mistral, Roumanille, Aubanel, Roumieux, Bonaparte Wyse, Mathieu, Gaut, Grouzillat, Brunet, y altres, per la hospitalitat donada al poeta català…
Manuel Angelon i Broquetas
Literatura catalana
Periodista, autor teatral, novel·lista i historiador.
Vida i obra Abandonà l’advocacia per dedicar-se al periodisme i dirigí el periòdic satíric “La Flaca” i “La Ilustración Artística” La seva obra en castellà, extensa i de gran acceptació, comprèn novelles històriques o socials Un Corpus de sangre , 1857 El pendón de santa Eulalia , 1858 Los misterios del pueblo español durante veinte siglos , 1858-60 i versions novellades de grans èxits teatrals de Francesc ↑ Camprodon Flor de un día , 1862, i Espinas de una flor , 1862 drames originals i traduïts La bolsa , de Ponsard, 1858, comèdies, i, encara, abraçant tots els camps de la…
Manuel Angelon i Broquetas
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura
Escriptor i historiador.
Estudià lleis a Barcelona i a Madrid però, installat a Barcelona, deixà d’exercir la carrera per dedicar-se al periodisme Fou director de la “Gaceta del Comercio”, del periòdic satíric “La Flaca” i de “La Ilustración Artística” Pertanyia al partit republicà de Castelar i figurà en la comissió que rebé els voluntaris catalans acabada la guerra d’Àfrica La seva obra en llengua castellana fou extensa, i obtingué gran acceptació amb novelles històriques o socials Los misterios del pueblo español durante veinte siglos , 1858-60 El pendón de Santa Eulalia , 1858 etc o també amb refoses novellades…
Cancionero general
Recull poètic fet per Hernando del Castillo i publicat, en primera edició, a València el 1511.
És el més important en el seu gènere, i la impressió feta per Kofman, en menys de tretze mesos, sembla que no tenia precedents a Europa L’autor, castellà resident a València, recollí una quantitat ingent de material poètic abraçant des de l’època de Juan de Mena fins al seu temps Els autors representats passen de 150, les poesies, de 1 050, i els gèneres són molt diversos El grup poètic valencià hi és ben representat, però, respecte a la llengua, la tria és aleatòria i únicament l’edició del 1514 acull un nombre discret de peces en català, catorze en total La primera edició…
Sant Salvador de Cabrera d’Igualada
Art romànic
Situació Aspecte exterior d’aquesta església, molt transformada i ampliada posteriorment ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és adossada a la casa dels Móra, actual castell de Cabrera Les claus, les té el mossèn de Vallbona d’Anoia Mapa 35-15391 Situació 31TCF912968 FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Cabrera Inicialment, tingué funcions parroquials, les quals encara conserva en l’actualitat El terme de Cabrera es documenta a partir de l’any 995, quan Ansaló i la seva muller Fremina vengueren a Guiteza i a la seva muller Amalvua cases amb…
antologia
Literatura
Recull de texts de diversos autors o de diverses obres d’un mateix autor, fet amb criteris històrics, temàtics, crítics o didàctics.
Denominada també, segons les èpoques i les especialitzacions, analectes, crestomatia i florilegi, la forma antologia deriva de les recopilacions d’epigrames grecs, iniciades vers el s II aC per Meleagre de Gadara, les quals, actualment perdudes, foren en gran part integrades en l’anomenada Antologia Palatina composta pel poeta bizantí Céfalas s X i en l' Anthologia diaphorōn ‘epigrammáton ‘Antologia d’epigrames notables’ de Màxim Planudes i obtingueren una gran difusió La modalitat de les antologies, que hom ha donat a totes les literatures i a tots els temps, produí els anomenats cançoners,…
Enfield
Ciutat
Ciutat d’Anglaterra, un dels 32 districtes del Gran Londres, a la perifèria nord de l’aglomeració, abraçant una part del Cinyell Verd.
Té una àrea industrial indústria elèctrica, electrònica, tèxtil, de mobles, del ciment i les factories Royal Small Arms i, al nord i a l’est, àrees residencials d’habitatges unifamiliars
Ruscino
Historiografia catalana
Revista d’història i arqueologia, principalment de la Catalunya del Nord, en francès, apareguda a Perpinyà entre el 1911 i el 1926 amb el subtítol Revue d’histoire et d’archéologie du Roussillon et des autres pays catalans; fou fundada i dirigida per Pere Vidal, historiador i bibliotecari de Perpinyà.
Desenvolupament enciclopèdic Malgrat pretendre una periodicitat trimestral, es mantingué de manera irregular, amb la publicació d’un sol número anual durant la Primera Guerra Mundial i, després, dos 1920-26 El 1914 núm 4, fasc 3 esdevingué l’òrgan de la Société d’Archéologie et d’Histoire du Roussillon et de Philologie Catalane creada per l’historiador Enric Aragon, director de la revista a partir del 1920 Vidal i Aragon en foren els principals redactors, amb la realització de treballs originals o mitjançant la publicació anotada de nombrosos documents d’arxius Revista eminentment històrica,…