Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
accent
Música
Rellevància que pren una nota o un acord.
Aquesta rellevància sol ser producte de diverses variables que actuen a la vegada, sumant o contrarestant les seves forces Els principals tipus d’accent produïts per aquests factors són els accents dinàmic, rítmic, agògic, tònic, harmònic i mètric L’accent dinàmic es produeix quan la nota o l’acord tenen més intensitat sonora que els del seu context immediat Els accents dinàmics poden ser demanats pel compositor amb diversos signes gràfics o amb expressions completes o abreujades -el signe > o les indicacions sforzando , abreujat sfz , o similars- L’accent…
nota
Història del dret
Del segle XIII al XVIII, assentament, més o menys abreujat, dels actes i contractes autoritzats pels notaris, que aquests inserien o enregistraven en els llibres notarials; nòtula.
Fragment de taula pintada de Boí (la Vall de Boí)
Art romànic
Talla de localització desconeguda que representa la Mare de Déu amb el Nen Arxiu Mas El Museu Diocesà de Barcelona conserva, amb el núm 295 de l’inventari, un fragment de moble litúrgic, amb restes de decoració pictòrica, que fa 27 X 59 cm, que hom creu procedent de Boí Presenta la part superior de la figura d’un sant Cristòfol duent a coll el Nen Jesús, escena que es correspon amb un dels moments més representats de la vida del sant, aquell en què agafa a coll un nen per ajudar-lo a travessar un riu i resulta que és Jesús Tot i que l’estat de conservació de la peça és força dolent, hom pot…
causa general
Història
Dret civil
Nom abreujat pel qual es coneix el procés judicial incoat pel franquisme contra els sospitosos d’haver format part d’institucions republicanes o d’haver donat suport a la Segona República durant la Guerra Civil Espanyola.
codi sacerdotal
Bíblia
Nom donat a una de les fonts, documents o tradicions que són a la base del Pentateuc i que la crítica bíblica reconeix com a tals; també anomenat Priestercodex (codi sacerdotal), és abreujat amb la sigla P.
En són trets característics l’estil eixut, la tendència a precisar dates, llistes i genealogies i una orientació religiosa centrada en el culte i en la idea del pacte o aliança Redactat durant l’exili o immediatament després s VI-V aC, és discernible també, fora del Pentateuc, en fragments dels llibres de Josuè 13-21 i primer de Samuel 1-9
repertori
Registre, índex, quadern, llibre abreujat, on hi ha escrites o impreses notícies, indicacions, etc, disposades de tal manera (per ordre alfabètic, cronològic, etc) que hom les pot trobar fàcilment i que remeten a un altre lloc on són explicades més extensament.
Ratio studiorum
Nom abreujat de Ratio atque institutio studiorum Societatis Iesu, ordenació, promulgada oficialment el 1599, del sistema educatiu que havia de regir entre els jesuïtes, tant en els col·legis d’ensenyament de laics com en la formació dels mateixos membres de l’orde.
Resultat d’una experiència docent de mig segle inspirada en l’anomenada manera de París d’ensenyament i de diverses elaboracions prèvies, responia a la més genuïna espiritualitat ignasiana, i la seva estricta aplicació universal determinà l’expansió i el prestigi que la tasca educativa de la Companyia de Jesús tingué durant segles El 1832 hom publicà una Ratio studiorum modificada, de caràcter orientador, no oficial posteriorment, la Congregació General XXXI 1965-66 ha establert una major llibertat en l’acomodació del sistema general educatiu a cada lloc i situació concrets N'han estat trets…
opus
Música
Terme provinent del mot llatí opus ('obra'), sovint abreujat ’op.', que s’utilitza juntament amb un número per a indicar la posició cronològica d’una obra, o un grup d’obres, amb relació a la resta de peces que constitueixen el catàleg d’un compositor.
Cal tenir en compte, però, que sovint els números d’opus han estat introduïts pels editors, de manera que poden obeir més a la data de publicació que a la data de composició de l’obra Beethoven fou el primer compositor que utilitzà els números d’opus amb una certa consistència
Les senyoretes del carrer d’Avinyó
Pintura
Quadre a l’oli de Pablo Picasso (245 x 235 cm; Nova York, Museum of Modern Art), pintat a París el 1907, evocant un prostíbul del carrer d’Avinyó de Barcelona, però més conegut amb el nom abreujat i equívoc de Les demoiselles d’Avignon.
Hi dominen el blau, el rosa i els ocres, reminiscències del passat immediat del pintor L’agressivitat de certes línies i de certs colors marca una ruptura amb el concepte clàssic de bellesa D’estil expressionista, fauve i cubista alhora, mostra una clara influència de l’escultura de l’Àfrica Negra i obre les portes a aquesta darrera tendència de l’art modern
breviari
Cristianisme
Llibre litúrgic de l’Església catòlica llatina, que conté els texts de l’ofici diví o litúrgia de les hores.
Delimita el contingut i l’extensió de la pregària i li confereix unitat Les parts, o hores canòniques, de què consta, després de la reforma del Concili Vaticà II, són ofici de lectura les antigues matines, laudes, tèrcia, sexta, nona, vespres i completes hi ha estat suprimida l’hora de prima El breviari, la formació del qual ha passat per diverses etapes i la composició del qual ha sofert diverses reformes progressives, deu la seva existència a l’establiment d’una pregària considerada oficial en l’Església La pràctica de l’oració en la primitiva església cristiana fou constant, car així hom…