Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Baiasca
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llavorsí (Pallars Sobirà) (1.313 m d’altitud).
L’església parroquial és dedicada a Sant Sadurní Es troba a la vall de Baiasca, drenada pel riu de Baiasca, afluent de la Noguera Pallaresa per la dreta és una vall d’origen glacial, encaixada i suspesa i coberta de bosc
el Burgal
© Fototeca.cat
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Pere del Burgal), dita més tard priorat d’Escaló, situada a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a migdia d’Escaló, al terme de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a l’extrem meridional de la vall d’Àneu.
La seva fundació és desconeguda el 859 Rampó de Tolosa concedí al seu abat Deligat un privilegi d’immunitat Decaigué aviat, i fou cedida a Gerri abans del 908 i a la Grassa abans del 948 aquesta doble cessió fou causa de llargs litigis Del 948 al 960 fou un monestir femení, i des del 950 la seva possessió es vinculà a la Grassa Les seves propietats s’estenien per les valls d’Àneu, de Cardós i Ferrera i per la ribera de Sort A la fi del segle XI esdevingué priorat de la Grassa però el 1337, a canvi de retenir la Grassa moltes propietats del Burgal, fou cedit a Gerri Secularitzat el 1570,…
Isavarre
Poble
Poble del municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), situat a 1 125 m d’altitud, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua avall de Borén.
L’església parroquial de Sant Llorenç és romànica, i conserva pintures murals a l’absis Formava municipi independent fins a mitjan s XIX
Sant Joan de Gil
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), dins l’antic terme de Gil, al costat de la Noguera Pallaresa.
Hom l’ha considerat erròniament com a antic monestir templer El 839 depenia de Santa Maria d’Àneu, i al s X estava supeditada al monestir de Sant Pere del Burgal Manquen notícies de la seva comunitat, que hauria estat benedictina És un edifici romànic, de tres absis
Ginestarre
© Xavier Varela
Poble
Poble disseminat del municipi d’Esterri de Cardós (Pallars Sobirà), enlairat a 1 364 m, al nord del cap del municipi.
L’església parroquial de Santa Maria, romànica, era decorada amb unes notables pintures murals a l’absis actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya representant el Pantocràtor, voltat dels evangelistes, sobre la Mare de Déu i els apòstols, dins l’estil del Mestre d’Urgell, i posseïa dos frontals d’estuc policromat l’un al Museu Nacional d’Art de Catalunya i l’altre al Metropolitan Museum de Nova York
Estaon
© Xevi Varela
Poble
Poble (1.237 m alt.) del municipi de Vall de Cardós (Pallars Sobirà), situat damunt la riba dreta de la ribera d’Estaon; la seva església parroquial (Sant Jaume) fou bastida al segle XVIII; la primitiva (Santa Eulàlia) és romànica (segle XII), d’una sola nau.
L’absis era decorat amb pintures actualment al Museu d’Art de Catalunya representant el Pantocràtor voltat dels símbols dels evangelistes i àngels amb les ales plenes d’ulls a l’hemicicle, santa Eulàlia, la Mare de Déu, el baptisme de Crist, les santes Agnès i Llúcia, sant Ènnec, etc Fou municipi independent fins el 1972 dins l’antic terme hi havia els pobles d'Anàs, Bonestarre, Lladrós i Ainet de Cardós i diversos grups de bordes Nibrós, Calatxo i Anterrius
Surp
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.040 m alt.) del municipi de Rialb (Pallars Sobirà), situat en un replà del vessant meridional del pic de Matanegra, que domina la vila de Rialb.
L’església parroquial Sant Iscle i Santa Victòria és romànica, amb absis i campanar de planta quadrada El castell de Surp és esmentat el 1126 El lloc havia format part del vescomtat de Castellbò, dins el Quarter de Rialb L’antic terme comprenia els pobles de Caregue, Escàs i Rodés, l’antic monestir d'Oveix, el santuari de la Muntanya i l’església romànica de Sant Quirze de Surp Fou municipi independent fins el 1969, en què s’annexà al de Rialb de Noguera
Mare de Déu de la Serra
© Gencat
Ermita
Antiga ermita romànica del municipi de Farrera (Pallars Sobirà), situat en un coster, entre els barrancs de Burg i de Farrera, al N del terme.
L'edifici està catalogat com a Bé Cultural d'Interès local BCIL i la referència més antiga coneguda correspon a la relació d'esglésies parroquials del deganat de Cardós, visitades l'any 1314 pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona Segons fonts orals, durant la guerra civil l'edifici serví com a niu de metralladores, i aquest ús portà a ampliar l'obertura central de l'absis deixant l'esvoranc del mur absidal En mal estat de conservació, al novembre del 2016 s'iniciaren les obres de consolidació estructural i de les cobertes
Esterri de Cardós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà.
Situació i presentació El terme municipal d’Esterri de Cardós, de 16,55 km 2 , és al centre de la Vall de Cardós, a banda i banda de la Noguera de Cardós però estès sobretot al sector esquerre Limita amb els municipis de Lladorre N, Alins E i SE i Vall de Cardós S i W Comprèn tota la vall del torrent d’Esterri, que davalla de la serra de Costuix 2344 m, límit amb la Vall Ferrera, entre el pui de Tudela 2327 m, trifini amb els termes de Lladorre i Alins i la muntanyeta de Besan 2160 m, i és formada pel torrent d’Esterri i el barranc de la Molina Al sector meridional del terme s’alça per sobre…
València d’Àneu
Poble
Poble i cap del municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), situat en un replà a la dreta del riu de la Bonaigua, a 1 km de la seva confluència amb la Noguera Pallaresa (1 085 m alt.).
L’església parroquial Santa Maria és romànica, amb un absis semicircular, un campanar de planta quadrada i pintures murals a l’interior Entre les cases es destaca la casa de la Senyora Vora el poble, damunt un serrat que domina la vila d’Esterri d’Àneu, hi havia el castell de València , pertanyent als comtes de Pallars, el qual, juntament amb el de Portaran que es dreçava al vessant oposat de la vall de la Bonaigua, defensava el camí de Pallars a la Vall d’Aran en la guerra de Ferran II de Catalunya-Aragó contra el comte Hug Roger III de Pallars mentre aquest havia fugit enllà…