Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
dèspota
Història
Sobirà amb poders absoluts.
El nom era aplicat pels grecs a tots els sobirans orientals De Grècia passà als emperadors romans s III i, més tard, als bizantins Al s XI i XII fou aplicat als fills, germans i gendres de l’emperador amb dret de successió, però des del s XIII designà els prínceps que governaven províncies semiindependents, com el dèspota de l’Epir Alguns dèspotes subsistiren dins l’imperi turc
principi
Lògica
En la filosofia de Ramon Llull, cadascun dels conceptes —equiparables als transcendentals de l’escolàstica— que constitueixen la clau de tot pensament, tant per referència a Déu com a tots els altres éssers.
En distingeix dues sèries, els absoluts i els relatius Els primers són conceptes transcendentals de valor, és a dir, perfeccions divines que en Déu coincideixen entre elles i són copiades diversament com en un espill per les creatures En l' Ars magna primitiva són setze, però després en la versió definitiva de l' Ars ultima es redueixen als nou següents bonesa, grandesa, eternitat, poder, saviesa, voluntat, virtut, veritat i glòria Els segons són conceptes transcendentals de relació i expressen els diversos modes possibles de relacionar-se entre ells els principis absoluts…
navarc
Història
A la Grècia clàssica, comandant d’una flota.
A Esparta, el càrrec de navarc era anual i els seus poders eren absoluts Amb el nom d' Els navarcs fou conegut el monument que els espartans bastiren a Delfos després de la batalla d’Egos-pòtams
coeficient de sensibilitat
Tecnologia
Capacitat d’un dispositiu per respondre a una excitació.
És mesurada matemàticament entre dos canvis absoluts, és a dir, pel quocient entre la magnitud de la resposta de l’instrument i la magnitud del senyal que cal mesurar, i és expressada normalment en divisions/volt o mm/A
sinònim
Lingüística i sociolingüística
Dit del mot que coincideix amb un altre o uns altres en una idea comuna, però en difereix per alguna idea accessòria i particular a algun d’ells; d’on sorgeix, gairebé sempre, una necessitat d’elecció per a emprar-los adequadament i parlar amb justesa.
D’aquí ve que uns sinònims absoluts, és a dir, que tinguin un mateix significat absolut, només poden donar-se respecte a llur contingut conceptual denotatiu, però no pas respecte als valors estilístics connotatius que hi pugui afegir el subjecte parlant
assentament
Construcció i obres públiques
Moviment de descens que fan les terres i els fonaments, pilars o parets d’una construcció a mesura que van rebent el pes de les construccions que suporten.
Els assentaments més importants són els de les terres on descansa la fonamentació, i són més petits els de l’obra pròpiament dita Hom anomena assentament absolut el descens mesurat en centímetres o millímetres de cada un dels elements d’una construcció, i assentament diferencial , la diferència entre els assentaments absoluts Els assentaments diferencials causen moviments desiguals de dalt a baix i, per tant, provoquen esquerdes verticals
utilitat marginal
Economia
Variació de la satisfacció que per a un individu representa la disponibilitat d’una quantitat infinitesimal, en més o en menys, d’un producte.
Aquesta relació entre quantitat de producte i preu de satisfacció o utilitat que li correspon, que té una tendència decreixent, en disminuir aquesta a mesura que augmenta la quantitat de producte en disposició, permet de superar la dificultat de mesurar la utilitat en termes absoluts La seva anàlisi és a la base de l’explicació de la formació dels preus i la distribució de recursos de l’escola neoclàssica marginalisme
compressió de dades
Reducció del nombre de bits necessaris per a establir una comunicació digital o per a emmagatzemar una informació, per mitjà d’una codificació
de font.
Segons l’aplicació, hom obté la compressió suprimint bits que aporten poca informació o que són redundants transmetent únicament la diferència entre els valors actuals del senyal i els valors transmesos en un instant anterior, en lloc de fer-ho amb els valors absoluts o bé transmetent o emmagatzemant valors referits a la freqüència d’aparició d’un símbol en la informació, tant més curts com més freqüent sigui la presència d’aquest símbol
natura
Filosofia
Conjunt de la realitat existent, entès com a unitat i com a dotat de lleis pròpies i sovint contraposat al que és anomenat sobrenatural i transcendent.
La contraposició entre la natura i el diví no tenia sentit en el món grec, on mai no fou conegut el concepte de creació, però àdhuc en el pensament cristià l’esforç per no caure en dualismes absoluts dugué a parlar del creador en termes de natura naturans i del món creat en els de natura naturata , expressions susceptibles d’ésser enteses en un sentit panteista, segons sembla que es donà en certs filòsofs àrabs medievals i, modernament, en Spinoza, segons el qual Déu i natura són precisament sinònims
èter
Física
Substància fluida, d’existència hipotètica, que hom suposava en repòs absolut omplint tot l’espai i a la qual hom atorgava propietats contradictòries: subtilitat, imponderabilitat, elasticitat, etc.
La teoria de l’èter, vigent al s XIX, era coherent amb la física ondulatòria i mecanicista d’aleshores La creença en un espai i en un temps absoluts comportava l’existència d’un sistema de referència privilegiat, associat a l’èter, i en repòs absolut, respecte al qual eren vàlides les equacions de Maxwell i en el qual es propagaven les ones electromagnètiques La teoria de la relativitat posà fi a la idea de l’èter, i demostrà que les equacions de Maxwell són vàlides en qualsevol sistema de referència inercial
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina