Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Estadi Atlètic Municipal d’Igualada
Atletisme
Estadi d’atletisme d’Igualada.
És una installació de vuit carrers de material sintètic, construïda i homologada l’any 1998, que substituí l’antiga pista de cendra de la ciutat, que datava del 1970 La inauguració se celebrà amb un partit Catalunya-Llombardia Dona servei bàsicament al Club Atlètic Igualada, que hi celebra una gran quantitat d’activitats, com la Mitja Marató de l’Anoia, els 10 Quilòmetres Ciutat d’Igualada, el duatló i les 12 Hores de Resistència L’any 2002 acollí els Campionats de Catalunya absoluts d’atletisme També disposa d’un camp de gespa natural i de dues sales de gimnàstica
Frontó Barcelonès
AF CEC
Altres esports de pilota o bola
Equipament esportiu per a la pràctica de la pilota inaugurat el 31 de maig de 1888 a Sant Martí de Provençals.
Concebut per l’arquitecte Enric Sagnier, fou el primer frontó d’empresa que hi hagué a Barcelona La pista tenia 64 m de llargada, 11 m d’amplada i 12 m de frontis, i una capacitat per a 3000 persones, repartides en tres pisos Severo Echena en fou el primer intendent i Ramon Beloqui, que també era jugador, el primer empresari Amb la seva posada en marxa, l’esport de la pilota entrà amb força a l’àrea de Barcelona En els seus partits, que aplegaven plens absoluts a les graderies, destacaren, entre d’altres, els pilotaris Chiquito de Abando, Vicente Elícegui, José M Ugarte, Félix…
Piscina Municipal de Montjuïc
Natació
Instal·lació esportiva de Barcelona.
Inaugurada el 1929 amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona, fou la primera piscina de dimensions olímpiques que es construí a l’Estat espanyol Els primers anys acollí diversos clubs de la ciutat que no disposaven de piscina pròpia Durant el període 1929-62 fou seu permanent dels Campionats generals de Catalunya i escenari d’onze Campionats absoluts d’Espanya El 1955, després de ser reformada, acollí els II Jocs Mediterranis El 1990 fou remodelada de nou per acollir les competicions de salts i la fase preliminar del torneig de waterpolo dels Jocs Olímpics de Barcelona…
Estadi d’Atletisme del Congost
Ajuntament de Manresa
Atletisme
Futbol
Beisbol
Estadi municipal d’atletisme de Manresa situat a la zona esportiva del Congost, al costat del riu Cardener, on comparteix espai amb altres instal·lacions esportives de la ciutat, com camps de futbol, pavellons, un camp de beisbol i un rocòdrom, entre d’altres.
La primera pista d’atletisme de Manresa fou construïda l’any 1951 gràcies al voluntarisme del afeccionats locals, tenia 300 m de corda, sis carrers i era de terra La creació del Club Atlètic Manresa 1955 facilità la seva evolució, l’any 1958 es va convertir en pista de cendra, el 1972 en una pista de pols de roca barrejada amb sorra que ja disposava de vuit carrers i l’any 1985 en una de les primeres pistes sintètiques de Catalunya L’última reforma tingué lloc el 2005, i el 2012 la installació té una grada amb capacitat per a 870 persones, una original pista de terra perimetral de 508 m de…
Piscines Bernat Picornell
Natació
Instal·lació esportiva de Barcelona.
Situada a l’anella olímpica de Montjuïc, fou construïda per l’Ajuntament de Barcelona per a la celebració dels Campionats d’Europa de natació, salts i waterpolo del 1970 i prengué el nom del pioner de la natació catalana i espanyola Constava de tres piscines a l’aire lliure la principal, de 50 × 22 × 2,25 m la de salts, de 25 × 20 × 5,10 m, i la d’escalfament, de 25 × 20 × 1,15 m, que s’inauguraren el 1969 La installació original fou escenari de cinc Campionats absoluts d’Espanya de natació i d’importants competicions de waterpolo i de natació sincronitzada El 1990 fou remodelada…
Estadi Municipal Joan Serrahima
Atletisme
Estadi d’atletisme de Barcelona.
Situat a la muntanya de Montjuïc, porta el nom de l’atleta olímpic Joan Serrahima Bofill Es bastí on antigament es trobava la pedrera de Safont, prop del barri del Polvorí L’obra comportà molts problemes a causa de la poca resistència d’uns terrenys que també s’havien destinat a abocador d’escombraries Finalment, s’inaugurà el 1969 amb un primer paviment de terra batuda provinent de Begues que li donava un color vermellós més característic de les pistes de tennis L’equipament fou sotmès a una primera remodelació el 1983, any que se substituí el paviment inicial per material…
Lleó
Regió històrica de la península Ibèrica, que constitueix l’extrem occidental de la Meseta septentrional.
Formada per les províncies de Lleó, Zamora, Salamanca, Valladolid i Palència, de l’actual comunitat autònoma de Castella i Lleó A la major part de la regió apareixen els materials paleozoics del sòcol, bé que a l’E aquest resta sota dipòsits argilosos, modelats en suaus ondulacions El conjunt presenta un paisatge monòton, dominat per relleus residuals, en el qual alternen páramos pobres amb rics camps Els relleus principals, a part el vorell muntanyós de la Meseta, són les muntanyes de Lleó, al N, en les quals l’Esla i els seus afluents han obert llurs valls, i els Arribes del Duero, blocs…
Villena
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Vinalopó, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, en un eixamplament de la vall que travessa les alineacions prebètiques valencianes; conté un ampli pla central al·luvial de 20 km per 5, amb extensos glacis i aflorament d’una cicatriu profunda del keuper.
Aquest pla és enquadrat per aspres serres de direcció SW-NE i és dividit en dos per una alineació més suau La serra d’El Castellar i el cabeç de La Virgen tanquen el flanc W, la serra d’El Morrón el N, l’anticlinal cretaci dolomític de la serra de Sant Cristòfol o de La Villa domina la porció oriental, i al SE s’alça l’anticlinal eocènic, bolcat al N, de Peña Rubia Al SW tanca el circuit la serra de les Salines 1237 m alt La rambla del Vinalopó a Santa Eulàlia té un mòdul de 0,44 m 3 /s, però hi ha tingut revingudes de 350 m 3 /s i estiatges absoluts Un ric aqüífer subterrani és…
el Baix Segura
Comarca de la zona de llengua castellana del País Valencià, a la regió d’Oriola.
La geografia Cap de comarca, Oriola Fisiogràficament, la comarca enclou el terme de Guardamar de Segura, el qual, però, des del punt de vista lingüístic pertany al Baix Vinalopó Forma part de l’orla costanera valenciana eixamplada amb els considerables aportaments alluvials La continuació de l’horta murciana és un autèntic delta, en part interior, que omple la fossa tectònica del Segura, zona inestable de característica activitat sísmica terratrèmol del 1829 al costat seu emergeixen les aïllades serres penibètiques de La Muela i de Callosa, de relleu descarnat Per la vora dreta, els àrids…
Osona
Comarca
Comarca de Catalunya, al curs mitjà del Ter; cap de comarca, Vic.
La geografia física La plana de Vic , que constitueix el nucli de la comarca, és l’extrem NE de la Depressió Central Catalana, i és voltada per relleus més alts, pertanyents als Prepirineus N, a la Serralada Transversal NE, a la Serralada Prelitoral E i S i a la mateixa Depressió Central W La plana estricta ocupa poc més d’una quarta part de la comarca i s’estén uns 30 km en direcció N-S i 10 km en direcció E-W, a causa del sentit S-N del Gurri i de l’alt Ter, d’una banda, i al N-S del Congost, de l’altra, rius que han excavat fàcilment les margues grises-blavoses de l’Eocè mitjà, com mostren…