Resultats de la cerca

Exercí el càrrec de veguer episcopal d’Andorra És autor d’una recopilació historicojurídica, el Manual Digest de les valls neutres d’Andorra 1748, que tracta de la història, de la forma de govern i dels usos i costums de les valls d’Andorra, escrita a requeriment del Comú General Fiter hi fa un ús abundant de la documentació d’arxiu L’obra fou utilitzada per autors posteriors, com ara Antoni Puig Politar andorrà , 1763 i altres Romangué manuscrita i ha estat editada modernament 1987

Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un llarg poema polític en què l’autor compara sistemàticament els esdeveniments i personatges del conflicte bèllic contra la monarquia hispànica dels Àustria amb la caiguda de Troia, essent els castellans els “grecs” Dins de l’abundant conjunt de versos sobre el conflicte, destaca per la seva qualitat i ambició literària, perquè tot i barrejar elements populars i cultes, inclou locucions llatines i referències mitològiques, seguint de prop el segon llibre de l’ Eneida virgiliana en nombroses ocasions Bibliografia Ayats, L 1994 Vegeu…

La seva dedicació a la literatura s’emmarca en l’àmbit de la narrativa de temàtica juvenil, públic entre el qual ha assolit una gran popularitat D’entre la seva abundant producció destaquen novelles i narracions com ara No fiqueu llorers sobre el meu nom 1980, premi Ciutat de València - Malvarosa, Mor una vida es trenca un amor 1981, L’anell del papa Lluna 1992, L’illa del Faraó 1997, L’autobús d’aniràs i no tornaràs 2001, premi Vicent Silvestre 2000, i El misteriós punyal del pirata 2002 És autor també de dues novelles de gènere negre Un cadàver amanit amb xampany 1990 i Tots…

Vida i obra Reuní una notable biblioteca a la seva casa del carrer de Montcada, on acostumaven a aplegar-se alguns nobles i eclesiàstics erudits barcelonins Aquest grup constituí el nucli de l’Acadèmia Desconfiada, de la qual Dalmases fou designat arxiver perpetu Precisament fou a casa seva que l’Acadèmia tingué la seu, i en les seves sessions pronuncià uns quants discursos històrics Publicà una Disertación histórica por la patria de Paulo Orosio Barcelona 1702, completà les notícies sobre escriptors catalans publicades dins la Biblioteca Hispana de Nicolás Antonio escrivint-les als marges…

Vida i obra Fou notari d’Illa 1531-78 i estigué al servei de Jeroni de Pinós, en contacte amb el cercle literari format al seu entorn Escriví una composició poètica dedicada a Joan ↑ Pujol , que aquest li contestà totes dues foren publicades a l’edició de la poesia de Pujol 1573 El 1586 enllestí les Illustracions dels comtats de Rosselló, Cerdanya i Conflent , dedicada al bisbe d’Elna Joan Terés, que resta-ren inèdites En circularen còpies manuscrites alss XVII i XVIII se’n feu una edició parcial al final del XIX L’obra està dividida en dues parts, una primera de descripció geogràfica dels…

Vida i obra Estudià llengües semítiques a la Universitat de Barcelona i es doctorà el 1920 a la de Madrid, on exercí de catedràtic d’hebreu entre el 1925 i el 1932, any del seu trasllat a la de Barcelona La seva abundant producció 36 llibres i 180 articles s’ocupa, sobretot, del món musulmà i la seva relació amb la Catalunya medieval, de la història de la ciència àrab i les relacions amb la ciència europea medieval i de la producció literària dels jueus hispànics Literatura hebraicoespañola , 1967 Publicà també treballs detemàtica lulliana i relatius a les controvèrsies…

Vida i obra Durant la guerra civil fundà el Comitè de la Salut Pública de Dosrius i Canyamars A la postguerra mantingué una abundant correspondència amb els membres de la Generalitat a l’exili i fou un actiu membre de la resistència catalanista, motiu pel qual hagué d’exiliar-se a Andorra el 1956 És autor de llibres de poesia Única amor , 1945, i Petita vall , 1946 de monografies històriques com La vella Andorra vista per mossèn Cinto 1959, Les abadesses de Sant Joan 1965, Missió de Catalunya i Occitània premi Rei en Pere 1978, editada el 1998 i Procés i projecció de l’obra de…

Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona i residí temporalment a Madrid Collaborà en diverses publicacions d’ambdues ciutats Publicà, entre altres obres, diversos assaigs biogràfics El general Manso , 1894  Hijos ilustres de Reus , 1899  Lo general Prim Records de sa vida política i militar , 1907  Siluetes d’escriptors catalans del segle XIX , 1909-13, recull de biografies Bartrina, records íntims , 1911, i Zorrilla , 1912, monografies històriques Tarragona en 1811 , 1894  El periodismo en Reus , 1904 Historia de la ciudad de Reus , 1906, relacions de viatges D’Escornalbou a Scala…

Encetà la seva carrera amb la publicació de dos reculls d’aprenentatge, Hores baixes 1995 i Temps impersonal 1996, que donaren pas a dos llibres de maduresa Ulls d’ombra 1997 i La nit sense alba 2000, premi Màrius Torres 1999 El 2003 publicà Sentit premi Joan Alcover de poesia, que significà l’inici d’una nova època en la seva producció La seva és una poesia de figuració clarament realista, que en un segon moment es precipita cap a una lectura més profunda del món i de la vida, i, en un tercer moment, encara, es projecta cap a una exploració de zones de l’inconegut a partir de l’ús d'imatges…

L’autor hi compila notícies biobliogràfiques de cent cinquanta personatges erudits, religiosos, poetes, dramaturgs i publicistes, entre d’altres, que amb obres de tot tipus haurien contribuït al renaixement literari Subtitulat Apunts biobibliogràfics per a la història del renaiximent lliterari llemosí en València , responia a una convocatòria de Lo Rat Penat, que el va guardonar als Jocs Florals de l’any 1879, data que consta a la portada del llibre Dedicat a Víctor Balaguer, s’obre amb un article de Lluís ↑ Tramoyeres sobre “La lliteratura llemosina dins lo progrés provincial”, el qual…