Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
abusos deshonestos
Dret penal
Agressió sexual exterioritzada en actes i tocaments en zones erògenes, realitzada de manera esporàdica i en ocasions distintes.
Perquè aquesta figura aparegui com a delicte s´ha de realitzar amb la concurrència d´alguna de les circumstàncies següents emprant força o intimidació, que la persona víctima estigui privada de sentit o que sigui menor de dotze anys
greuge
Història
Dret català
Als països de la corona catalanoaragonesa, als segles XIII-XVIII, reclamació presentada a les corts, en forma de capítol de cort (capítol de greuges), d’abusos o actes il·legals.
Foren atribuïts al mateix rei, als seus oficials, als senyors de baronia i a llurs funcionaris, a viles i ciutats o a llurs representants, per tal d’obtenir-ne la reparació o esmena A vegades aquests abusos eren resolts directament pel mateix sobirà, amb una simple informació prèvia, o sense aquesta en cas de notorietat amb consell de la cort En la cort del 1409 fou acordada una representació de les corts per a la resolució dels capítols del greuges, formada per nou parlamentaris designats pel rei i uns altres nou pels braços, que reberen el nom de jutges de greuges jutge de…
venjança de sang
Etnologia
Religió
Dret antic, reconegut en molts pobles, que permetia al parent més pròxim d’una víctima d’executar l’assassí —o, sovint, algun membre de la seva família— o de prendre personalment la venjança, sense intervenció del poder públic.
Conegut en la Bíblia, per tal d’evitar els abusos i el vessament de sang innocent, hom construí ciutats d’asil asil 1 4
garanties constitucionals
Política
Dret polític
Conjunt de mitjans d’assegurar l’exercici dels drets reconeguts per la constitució.
El sistema de garanties constitueix un fre als abusos del poder, i el seu grau d’efectivitat és indicatiu del funcionament democràtic d’un estat
delicte perseguible a instància de part
Dret penal
Delicte que només pot ésser castigat a instància de la persona ofesa o de les persones perjudicades.
A la legislació espanyola aquests delictes són la violació, els abusos deshonests, l’estupre, el rapte, l’adulteri, l’amistançament, la calúmnia i la injúria
abató
Història
Escolà que en algunes abadies i col·legiates medievals parodiava les funcions d’abat des del dia dels Innocents fins a la capvuitada.
Al s XV era típic a la collegiata de Sant Feliu de Girona, però a causa de certs abusos fou suprimida la paròdia Era anàloga a la del bisbetó, més pròpia de les catedrals
advocat d’església
Defensor o protector de capítols catedralicis i de monestirs, des de l’època carolíngia.
Els advocats d’església eren triats entre els senyors poderosos amb jurisdicció civil o militar per tal de salvaguardar millor els interessos de la casa religiosa Amb el temps, però, la institució degenerà i provocà abusos i per això foren suprimits al segle XII
motí
Història
Avalot, alçament popular contra l’autoritat establerta.
Ha constituït una de les formes de protesta i un instrument de pressió utilitzats per les masses populars contra els abusos de les autoritats, especialment importants en èpoques de carestia o produïdes per mesures econòmiques impopulars així, els Rebomboris del Pa, a Barcelona, la Matxinada, el motí de Squillace, etc
teoria de distribucions
Matemàtiques
Part de l’anàlisi matemàtica (i, en particular, de l’anàlisi funcional) que estudia els funcionals lineals continus sobre l’espai vectorial topològic de les funcions reals infinitament diferenciables de suport compacte de ℝ n
.
L’origen de la teoria té lloc en el càlcul simbòlic de Heaviside del final del s XIX, el qual fou emprat sistemàticament pels físics i pels enginyers en la resolució de problemes teòrics d’electricitat Posteriorment, l’any 1926, Dirac introduí la seva funció d delta de Dirac com a instrument de treball que ajuda en el tractament de problemes de mecànica quàntica Paradoxalment, tant en el càlcul simbòlic com en els treballs de Dirac, malgrat que hom cometia una sèrie d’abusos de llenguatge i d’incorreccions matemàtiques, els resultats pràctics eren bons No fou fins després del…
josefinisme
Història
Principis que informaren les reformes eclesiàstiques de l’emperador Josep II
.
Es tracta d’una varietat de regalisme, exposada amb disposicions pràctiques en l’Edicte de tolerància del 1781 Bàsicament, propugnava la llibertat de consciència i el dret de l’estat a intervenir en els afers eclesiàstics i a reformar-ne els abusos, alhora que reduïa el poder del papa a l’esfera rigorosament espiritual