Resultats de la cerca

Fill del pintor acadèmic André Devambez 1867-1944, estudià a les escoles franceses d’arqueologia d’Atenes i de Constantinoble Interessat per l’arqueologia grega, dirigí importants excavacions a Thassos Del 1937 al 1973 fou conservador de les antiguitats gregues i romanes del Musée du Louvre i, parallelament desenvolupà una prolífica tasca docent Dirigí un quant temps la publicació “Corpus vasorum antiquorum” Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans

Fou director de Lo Geronés i del diari La Renaixença de Barcelona, president de l’Associació Literària de Girona, acadèmic de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid Collaborà en la Revista de Gerona , Lo Rat - Penat , La Gramalla , L’Avenç i La Ilustració Catalana Publicà un dels primers treballs moderns importants sobre Empúries Noticia histórico-arqueológica de Emporion 1879 i Sarcófagos romano-cristianos esculturados que se conservan en Cataluña 1895 Redactà el volum dedicat a la província de Girona de la Geografia…

Format al laboratori d’arqueologia de la Universitat de València, amplià estudis de prehistòria oriental a l’École Biblique et Archéologique Française, de Jerusalem Des del 1966 fou director del Museu Arqueològic d’Alacant El 1968 fou nomenat acadèmic corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid des del 1973 ho fou de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos València i des del 1979 del Deutsches Archäologisches Institut Efectuà diverses excavacions al País Valencià jaciment d’Illeta dels Banyets a el Campello i la necròpolis de Cabezo Lucero, i publicà nombrosos…

Llicenciat en filosofia i lletres, especialitat d’història, per la Universitat de Barcelona 1959 Fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona 1968-76, on el 1980 es doctorà en arqueologia, i conservador del Museu Arqueològic de Barcelona des del 1960, que entre el 1987 i el 1997 dirigí Prengué part en diverses excavacions, com la de Sant Corneli, a Cantonigròs, la de Plans d’En Ferran, a Argençola, i la de la villa romana dels Ametllers , a Tossa de Mar, on impulsà diverses iniciatives culturals, com el Centre d’Estudis Tossencs El 1959 començà a excavar i a estudiar els sepulcres…

Fill de menorquins, es formà a Maó Residí a l’Havana, i després es graduà a l’Escuela Superior de Diplomática de Madrid Ajudant de Francisco Codera, el 1893 començà a publicar sobre temes d’arqueologia islàmica Collaborà en el Catálogo histórico-descriptivo de la Real Armería de Madrid 1898 i féu l' Inventario de las monedas arábigo-españolas del Museo Arqueológico Nacional i l’obra bàsica Monedas en las dinastías arábigo-españolas 1893 Publicà també, entre altres obres i treballs, Medallas de la casa de Borbón, de don Amadeo I, del gobierno provisional y de la República Española 1916 i la…

Llicenciat el 1981 i doctorat el 1992 per la Universitat de Barcelona sota la direcció de Miquel Tarradell, publicà prop de 140 articles en revistes especialitzades, i collaborà en una seixantena de treballs collectius Dirigí nombroses excavacions, entre les quals les de l’amfiteatre i el circ romans de Tarragona i l’Arc de Berà en els projectes de conservació dels quals tingué una participació rellevant, i al jaciment de Túsculum Laci, a l’anomenada Villa di Tiberio Fou soci corresponent del Deutsches Archäologisches Institut de Berlín 1993, membre del consell directiu de l’Associazione…

Hom parla de crucifixió quan, a més de Crist clavat en creu, hi apareixen uns altres personatges els dos lladres —Dimes a la seva dreta i Gestes a la seva esquerra—, la Mare de Déu i l’apòstol Joan, etc També és anomenada calvari Quan és limitada a la figura central, Jesús clavat a la creu, hom parla de santcrist o de crucifix Les característiques de la figura central sofrent o triomfant valen tant si es tracta d’una crucifixió com d’un crucifix, i són també reflectides en la representació de la creu sola, sense la imatge del crucificat Les primeres representacions conegudes de la crucifixió…

Format a l’Escola Massana de Barcelona, el 1937 començà estudis d’història a la Universitat Autònoma, que interrompé en incorporar-se a l’exèrcit republicà Ferit al front, en acabar la guerra fou traslladat a l’Hospital Militar de Saragossa en règim de confinament, del qual sortí per fer el servei militar Llicenciat en història el 1943, fou deixeble d’Antoni Duran i Sanpere Aquest mateix any fundà el Partit Treballista Català, integrat el 1947 al Moviment Socialista de Catalunya  MSC Arxiver a l’Institut Municipal d’Història el 1946, fou cofundador de la revista Ariel 1946-51, destacada…

S’especialitzà en les fases finals de la prehistòria, l’edat del ferro i el món protohistòric peninsular Fill del naturalista Salvador Maluquer , nasqué en el si d’una família culta i intellectual, amb profundes arrels a les terres lleidatanes, i més concretament a Artesa de Segre, el seu lloc de referència obligada Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona UB, entre els anys 1933 i 1937 la branca d’història, en concret del món antic, la compartí amb Salvador Espriu i Mercè Muntañola, sota el mestratge de Pere Bosch i Gimpera, de qui fou el darrer dels deixebles directes, i…