Resultats de la cerca
Es mostren 585 resultats
canceller | cancellera
Educació
Càrrec universitari, el més alt de la jerarquia acadèmica, representant de l’autoritat papal o règia.
No té caràcter executiu Al s XII el canceller del capítol catedral era generalment cap de l’ensenyament diocesà com a director i professor de l’escola de la catedral examinava els candidats al professorat, atorgava llicència per a ensenyar dins la diòcesi, concedia els títols o graus universitaris En formar-se les universitats s XII i XIII, el canceller n'esdevingué cap suprem, com a representant del bisbe, amb les mateixes prerrogatives, que aviat s’anaren limitant a favor del rector, i el càrrec es convertí així en títol honorífic A les Universitats de l’Església Catòlica, el càrrec adquirí…
Hans Studer
Música
Compositor suís.
Estudià al Conservatori i a la Universitat de Berna i el 1938, un cop acabada la seva formació en ambdós centres, es guanyà la vida com a professor de música i com a director coral Com a compositor, no tingué mai una formació acadèmica Les seves primeres obres són plenament romàntiques El primer contacte amb la música contemporània el tingué a Thun el 1931 durant un festival de música coral Allí conegué l’obra d’I Stravinsky, B Bartók, P Hindemith i sobretot W Burkhard, el compositor que més l’influí En el seu catàleg destaquen el Symphonisches Rondó 1956, sobre cants populars…
Francesco Algarotti
Literatura italiana
Poeta i assagista italià, exponent del cosmopolitisme cultural del s XVIII.
Portà a terme una constant activitat com a divulgador dels nous corrents científics i culturals de l’època Viatjà per Europa i féu amistat amb Voltaire i Frederic II de Prússia Fruit d’aquests viatges fou el llibre Lettere sulla Russia 1739 Combaté la literatura tradicional, acadèmica i fastuosa, i emprà una llengua àgil i clara, sobretot en l’assaig Newtonianismo per le dame 1737 i en les Epistole , exemples de “poesia filosòfica” on tractà temes d’art i de literatura Escriví una notable obra de crítica musical, Saggio sopra l’opera in musica 1755, que tingué una directa…
Jacob Epstein
Escultura
Escultor anglès.
S'establí a Londres, on esculpí divuit estàtues per a la British Medical Association 1907 que són l’inici del seu estil propi A París executà el monument tombal d’Oscar Wilde, al cementiri del Père Lachaise 1911, i rebé les influències de Rodin, Picasso i Brâncuşi i de les arts negres i polinèsies Novament a Londres, participà en el grup vorticista i, amb el seu realisme, renovà l’escultura acadèmica anglesa La seva obra, freda i grandiloqüent, alternà l’estilització amb la utilització de formes massisses fou també retratista Obres La Visitació 1926, Tate Gallery, Londres, La…
Lovis Corinth
Pintura
Pintor alemany.
Format en la tradició acadèmica de Königsberg, París i Munic, adoptà la tècnica dels impressionistes, però amb una pinzellada molt més nerviosa i expressiva S'adherí al moviment de la Sezession de Berlín, i el 1911 un atac de feridura l’abocà a una pintura molt més dramàtica, de la qual sobresurten una cinquantena d’autoretrats, en molts del quals es representa acompanyat d’un esquelet Figura important i menystinguda de l’art europeu —hom l’ha comparat amb Van Gogh—, trencà amb l’idealisme i la mitologia del postromanticisme alemany i obrí el camí als nous corrents…
Adolf Gustav Vigeland
Escultura
Escultor noruec.
Estudià a Copenhaguen i a París 1892, on rebé la influència del seu mestre A Rodin Tornà al seu país, on feu obres d’encàrrec, entre les quals alguns monuments a Beethoven, i començà a pensar el conjunt monumental que creà al Park Frogner d’Oslo, que provocà múltiples polèmiques 1908 Aquest conjunt consisteix en nombroses escultures, en grups o individuals, que tenen com a monument central un monòlit, a base de figures d’homes i dones nus enllaçats d’una manera que recorda l’escultura dels temples hindús, la dels vikings i dels romans, fets a la manera acadèmica i que revelen una…
Jürgen Untermann
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
Professor de les universitats de Frankfurt i de Tübingen, on es graduà el 1952, obtingué el títol de docent habilitació el 1959, i posteriorment desenvolupà la carrera docent i acadèmica a la Universitat de Colònia com a professor de lingüística històrica S’especialitzà en lingüística indoeuropea Die venetischen Personennamen , ‘Els noms de persona vènets’, 1961 Trümmersprachen , ‘Llengües residuals’, 1980 i estudià les llengües preromàniques hispàniques Sprachräume und Sprachbewegungen im vorrömischen Hispanien ‘Zones i moviments lingüístics a la Hispània preromana’, 1962,…
Roy Glauber
© Justin Ide/Harvard University News Office
Física
Físic nord-americà.
Abans de doctorar-se a la Universitat de Harvard 1949 treballà en el Projecte Manhattan 1944-46 Feu recerca a la Universitat de Princeton i al California Institute of Technology Des del 1952 desenvolupà la seva carrera acadèmica a la Universitat de Harvard El 1963 publicà un important estudi en el qual explicava el comportament dels làsers a partir dels quanta en contraposició a la llum de fonts calentes en forma de raigs o ones Amb aquest i altres treballs relacionats contribuí a desenvolupar l’òptica quàntica, i li valgué la concessió del premi Nobel el 2005 compartit amb…
Elisenda Paluzie i Hernández
© Arxiu E. Paluzie
Economia
Política
Economista i activista política.
Llicenciada per la Universitat de Barcelona 1992, màster en economia internacional i desenvolupament econòmic per la Universitat de Yale 1996 i doctora en economia per la UB 1999, ha desenvolupat la seva carrera acadèmica a la Universitat de Barcelona, on ha estat professora ajudant 1993-95, titular interina 1995-2001 i professora titular 2001 del Departament de Teoria Econòmica Des del 2009 al 2017 fou degana de la Facultat d’Economia i Empresa i des del març del 2020 és catedràtica d’economia a la Universitat de Barcelona Els seus camps de recerca són la nova geografia…
Ramon Amadeu i Grau
Escultura
Escultor.
Deixeble a Barcelona de Josep Trulls i després, a Valls, de Lluís Bonifaç, que fou molt important per a la seva formació L’any 1770 ingressà al gremi d’escultors barcelonins, i dos anys després demanà d’ésser admès a l’Academia de San Fernando a Madrid, cosa que aconseguí el 1778 amb la presentació d’un baix relleu Quedava, així, lliure de les limitacions gremials, i al mateix temps el seu art accentuava encara l’orientació acadèmica Residí un quant temps a Olot, abans i durant la Guerra contra Napoleó La major part de les seves obres de talla s’han perdut, i moltes només són…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina