Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
accés als recursos
Economia
Valoració de la possibilitat (o impossibilitat) d’adquisició de recursos productius per part de l’empresa, que en alguns casos pot arribar a veure condicionada la seva activitat productiva.
En el cas d’entrada en un nou sector, l’accés als recursos es pot convertir en barreres d’entrada
neoliberalisme
Economia
Terme amb el qual hom designa diversos corrents de pensament econòmic que tenen en comú la defensa de la primacia del mercat admetent, però, una certa intervenció de l’estat.
Encara que parteix sempre de les premisses del liberalisme clàssic, l’accent quant a l’acció reguladora de l’estat varia segons els autors En general, però, la limita a la preservació dels mecanismes de la competència, per tal d’evitar la formació de monopolis Defensa, també, la conveniència d’un cert estat de benestar i l’accés a la propietat privada dels treballadors, així com la idea que la desigualtat quan no és extrema és beneficiosa per al creixement econòmic, i prioritza l’interès individual per damunt del collectiu, sempre que aquell es desenvolupi en un marc jurídic…
Carta Social Comunitària
Economia
Declaració programàtica aprovada el 1989 per la Comunitat Europea (a excepció de la Gran Bretanya), que comprèn diversos apartats relatius als drets dels treballadors.
Aquests apartats són llibertat de circulació i d’accés condicions de vida i de treball seguretat social associació i negociació collectives formació professional igualtat d’home i dona informació, consulta i participació salut i seguretat al lloc de treball infants i adolescents vells i minusvàlids La carta es basa en el principi de subsidiaritat i té com a antecedent la Carta Social Europea aprovada pel Consell d’Europa el 1961
veta de mercat
Economia
Segment concret i diferenciat de la demanda, definible per uns trets específics que el converteixen en objectiu prioritari de les empreses.
Es tracta d’aquell sector dins del mercat al qual les empreses han de dirigir els seus esforços de promoció i de venda Aquestes vetes de mercat poden ser identificades per diferents variables, que van des de l’edat dels potencials compradors fins als seus gustos i interessos Les noves tecnologies han facilitat molt l’accés a aquestes informacions a fi que les empreses puguin perfilar més els consumidors potencials No acostuma a formar blocs massius de públic, però proporciona a les empreses que la identifiquen i la saben satisfer grans ingressos i beneficis
Centre d’Informació i Desenvolupament Empresarial
Economia
Centre dependent del departament d’indústria i energia, que té la finalitat d’impulsar el desenvolupament industrial de Catalunya i posar a l’abast de les empreses la informació i els mitjans necessaris per a elevar-ne el nivell tecnològic i llur competitivitat.
Creat el 1985 per la Generalitat de Catalunya, la tasca del CIDEM consistex en la creació de bases de dades pròpies i en la connexió i l’accés a les bases de dades nacionals i internacionals, especialment amb les de la Comunitat Europea Té oficines permanents a Brusselles, Nova York, Tòquio, etc Cal destacar també la participació en operacions de capital-risc i de noves societats d’aquesta naturalesa En aquesta línia, i com a materialització d’aquesta prerrogativa, el 1986 fou constituïda la Societat Catalana de Capital a Risc, que el 1992 era en procés de fusió amb Iniciatives…
aliança d’empreses
Economia
Associació entre dues o més empreses independents, i que de fet en constitueix una filial comuna, creada amb la finalitat de facilitar-ne la col·laboració en matèria productiva, financera o comercial.
L’aliança d’empreses comercial és una pràctica freqüent entre empreses europees, i suposa un comportament estratègic per a realitzar un projecte comú producció, recerca i desenvolupament, obra pública, accés a un mercat, etc amb l’objectiu de disminuir la competència i el risc i de posicionar-se en diferents mercats, minimitzant els costos operatius i de gestió Les formes de collaboració són múltiples, com ara inversions, franquícies, acords de distribució, transferència tecnològica, etc Normalment es tracta d’acords internacionals de cooperació, i és molt utilitzada en l’ajut al…
cadena de blocs
Economia
Base de dades que conté emmagatzemades per ordre cronològic les transaccions successives efectuades entre els seus usuaris, de manera verificable, permanent i anònima.
Les transaccions són agrupades en forma de blocs lligats els uns amb els altres, de tal manera que l’examen d’un dels registres dona accés automàtic a tot l’historial Les cadenes de blocs, a més, incorporen en la formulació tècniques de criptografia que en fan molt difícil l’alteració, l’eliminació o la manipulació Les cadenes de blocs constitueixen el fonament de les criptomonedes La primera aplicació pràctica de les cadenes de blocs anà lligada a la creació del bitcoin 2009, que incorporà el llibre de registre públic descentralitzat i el protocol per al desplaçament i l’…
Raymond Barre
Economia
Política
Polític i economista francès.
Estudià dret i econòmiques i d’ençà del 1963 fou catedràtic d’economia política de la facultat de dret de París Ocupà el càrrec de vicepresident de la comissió de les Comunitats Europees i fou primer ministre 1976-81 i ministre d’economia i finances 1976-78 Des d’aquests dos càrrecs desenvolupà la política econòmica d’austeritat del president V Giscard d’Estaing A l’oposició després de l’accés dels socialistes al poder 1981 i 1986, durant el període de “cohabitació” de 1986-88 es mantingué al marge de l’acord de govern pres pels dos grans partits conservadors RPR i UDF El 1988…
privatització
Economia
Acció i efecte de privatitzar.
L’estat du a terme les privatitzacions a través de dos procediments la venda directa de les seves empreses o la liberalització del mercat Hom acostuma a justificar les operacions de privatització per l’elevat cost i les pèrdues associades al manteniment de determinats serveis del sector públic i la mala gestió conseqüència de la posició de monopoli que sovint té l’empresa pública Les privatitzacions són també per a l’estat una forma ràpida d’aconseguir ingressos elevats Els seus detractors, però, assenyalen la tendència a accentuar les desigualtats quan s’apliquen a serveis molt bàsics com…
petita i mitjana empresa
Economia
Empresa de dimensions reduïdes, la més freqüent en el sistema econòmic de lliure empresa.
Hi ha una gran varietat de criteris de classificació de les PIME Segons la Comissió Europea, han de complir dues condicions tenir una plantilla menor de 500 treballadors i un immobilitzat inferior als 75 milions d’euros Aquests requisits es mantenen sempre que una societat de major dimensió no sigui propietària de més de dos terços del capital Constitueixen més del 90% del teixit productiu dels països i zones més industrialitzades, com ara els Estats Units o la Unió Europea Les petites i mitjanes empreses reben un tracte preferencial en l’aplicació de les regles de la competència, del dret de…