Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
accelerant de vulcanització
Química
Substància que accelera la vulcanització del cautxú (natural o sintètic), o que permet de vulcanitzar-lo a més baixa temperatura, cosa que redueix el temps i el cost de la fabricació i millora el producte final.
Diverses substàncies inorgàniques actuen com a accelerants òxids de calci, de magnesi, de zinc, pentasulfur d’antimoni, però els accelerants més actius són els orgànics, els quals han esdevingut ingredients importants en quasi totes les formulacions, malgrat que siguin utilitzades en proporcions molt petites Les formulacions modernes en contenen sovint més d’un, per tal com molts d’ells actuen, sobretot, com a activadors de l’accelerant principal Químicament, els accelerants orgànics més correntment utilitzats són guanidines o tiazoles substituïts tals com la difenilguanidina…
additiu
Construcció i obres públiques
Producte que hom afegeix als formigons per tal de modificar alguna de les seves característiques o atorgar-los alguna qualitat.
Els més utilitzats es designen pel nom de la característica que modifiquen o confereixen accelerants, airejants, anticongelants, impermeabilitzants, retardadors
accelerant de revelat
Fotografia
Substància que augmenta l’activitat dels reveladors.
Els accelerants en general, sals alcalines tals com carbonat de sodi, metaborat de sodi o bòrax actuen fent passar els agents reductors fenòlics a llur forma activa, és a dir, a al forma iònica
activador
Química
Substància que augmenta l’eficàcia d’un accelerant de vulcanització.
Són utilitzats com a activadors l’òxid de zinc, el litargiri i diverses sals orgàniques de zinc, i també substàncies dotades per elles mateixes de propietats accelerants, però útils sobretot per a exaltar l’activitat dels altres acceleradors presents
butiraldehid
Química
Líquid d’olor penetrant, inflamable, que se solidifica a -99°C i bull a 74,8°C.
Hom l’obté per deshidrogenació catalítica de l’alcohol n -butílic fet passar a través de l’òxid de coure calent, per hidrogenació del crotonaldehid o pel procés oxo a partir del propè És emprat en l’obtenció d’accelerants de vulcanització, resines sintètiques, dissolvents i plastificants
aldol
Química
Líquid viscós, miscible amb aigua i amb molts solvents orgànics.
Bull a 83°C sota 20 mm de Hg i es descompon al voltant de 85°C tot donant crotonaldehid És obtingut per condensació aldòlica de l’acetaldehid Les seves principals aplicacions són la síntesi d’accelerants de vulcanització i d’antioxidants per al cautxú, la flotació de minerals i com a solvent
accelerant
Construcció i obres públiques
Química
Producte que accelera la presa i l’enduriment (desenvolupament de la resistència mecànica) del ciment i del formigó.
Diverses sals inorgàniques actuen con a accelerants, però la més correntment utilitzada és el clorur de calci A dosi òptima redueix d’uns dos terços el temps de presa i millora les resistències a la tracció i a la compressió Té, però, altres efectes, alguns dels quals són perjudicials per a certes aplicacions, la qual cosa fa que no sempre pugui ésser utilitzat
vulcanització
Química
Tractament al qual és sotmès el cautxú per tal de millorar-ne les propietats.
El cautxú brut té els inconvenients d’esdevenir trencadís amb el fred i bla i enganxós amb la calor La vulcanització, que confereix al cautxú la insolubilitat en dissolvents orgànics, una gran resistència a la tracció i a l’abrasió i la conservació de la seva elasticitat independentment de la temperatura, és efectuada afegint-hi sofre en pols i tractant la mescla en autoclaus a temperatures de l’ordre de 140°C En el tractament, el cautxú, constituït per llargues macromolècules, adquireix, gràcies a les molècules de sofre que les uneixen transversalment, una estructura tridimensional Segons el…
anilina
Química
Fenilamina C 6
H 5
NH 2
Amina primària, la més simple de les aromàtiques.
Líquid oliós, incolor, d’olor característica, que s’embruneix a l’aire i a la llum Se solidifica a -6,2°C i bull a 184,4°C És una base dèbil pk B = 9,30 i és poc soluble en aigua però miscible amb la major part de solvents orgànics Fou obtinguda per primera vegada per Unverdorben 1826 per destillació destructiva de l’indi Fristzche la preparà el 1841 tractant l’indi amb hidròxid potàssic i li donà el nom d’anilina del portuguès anil És present en petita quantitat al quitrà d’hulla i és obtingut en grans tonatges per síntesi El procediment actualment més important és la reducció catalítica…
cautxú
© Fototeca.cat
Química
Elastòmer extret del làtex de diverses plantes (arbres, lianes o herbes) generalment pròpies de la zona intertropical, de les quals l’única que té importància industrial és l’hevea (Hevea brasiliensis).
El làtex és constituït per una suspensió colloidal de cautxú en medi aquós, amb partícules a la ratlla de 05μm que coagula en medi àcid El cautxú és un polímer de l’isoprè o 2-metilbutadiè, amb llargues molècules filiformes, constituïdes per l’agrupament en posició cis de 3000 a 4000 grups isoprè, d’un pes molecular mitjà a la ratlla de 200000 a 300000 Presenta les reaccions d’addició pròpies dels dobles enllaços La molècula es trenca per oxidació bo i iniciant un procés de degradació el primer resultat del qual és un augment de plasticitat, que és total quan ha fixat l’1% d’oxigen, amb la…