Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
acceptant
Economia
Dret mercantil
El qui s’obliga a pagar una lletra de canvi com a destinatari directe i deutor principal (acceptació).
acceptant de l’assegurança
Economia
Dret mercantil
Persona física o jurídica que, juntament amb l’assegurador, subscriu el contracte, i a qui li correspon els drets i les obligacions que es deriven del contracte, a excepció d’aquells que, per la seva naturalesa, corresponen a l’assegurat.
àcid α-cetoglutàric
Bioquímica
Àcid dicarboxílic que intervé en el cicle de l’àcid cítric.
És produït per descarboxilació de l’àcid oxalsuccínic Intervé en els mecanismes de transaminació acceptant grups amino i donant àcid glutàmic
intervenir
Economia
Dret mercantil
Oferir-se a acceptar o a pagar una lletra de canvi per compte i honor de qualsevol persona obligada en la via de retorn.
La intervenció pot ésser realitzada pel mateix lliurat, un tercer o qualsevol altre obligat en la lletra, llevat de l’acceptant
ad referendum
Dret internacional
Locució que significa ‘condicionat a una consulta’.
Utilitzada especialment en els convenis diplomàtics per a indicar que un conveni és acceptat en principi, però que queda condicionat a la ulterior ratificació del govern representat pel funcionari acceptant
corrupció
Dret penal
Delicte consistent en la subornació de funcionaris.
Pot revestir dues formes activa , comès per la persona que indueix un funcionari públic, amb regals, oferiments o promeses, al compliment o a l’omissió d’un acte relacionat amb l’exercici de les seves funcions pasiva o concussió , comès pel funcionari que demana o rep presents o regals, o n'accepta la promesa, per executar una acte relatiu a l’exercici del seu càrrec i que, o bé constitueix delicte, o bé és un fet injust no delictuós, o també, simplement, acceptant retribució per un acte que no hauria d’ésser retribuït
neomaltusianisme
Sociologia
Demografia
Doctrina social i demogràfica, continuadora de la teoria de R.Malthus (maltusianisme), que advoca pel control de la natalitat per tal de limitar el creixement de la població i d’evitar la misèria.
Com el maltusianisme, recomana l’autocontenció de la reproducció, però acceptant i fomentant l’ús d’anticonceptius que Malthus rebutjà per immorals S'inicià a Anglaterra al final del s XIX, articulat entorn de l’anomenada Lliga Malthusiana, però en poc temps es crearen organitzacions similars a tot Europa i a bona part dels altres continents Inicialment enfrontat a les polítiques natalistes oficials de l’època i combatut per l’ortodòxia religiosa, a la segona meitat del s XX esdevingué la ideologia oficial de les polítiques de població als organismes internacionals i en molts…
claretià
Cristianisme
Membre de l’institut religiós anomenat oficialment Congregació de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria o Missioners Claretians, fundat a Vic per Antoni Maria Claret i Clarà el 1849.
Els missioners claretians, fundats durant la supressió dels ordes religiosos, es dedicaren primerament a la predicació popular a Catalunya, però aviat anaren acceptant d’altres tasques ensenyament, missions entre infidels, parròquies, premsa, hospitals, seminaris Etapes importants han estat l’aprovació civil de la congregació 1859, l’aprovació pontifícia 1860, l’aprovació definitiva de les constitucions 1870, la primera fundació en terres no catalanes Segòvia, el 1861, la primera fundació americana Xile, el 1870, l’anada a les missions de Fernando Poo 1883 i de la Xina 1929 Hi ha…
acceptor
Química
Substància que, en produir-se la ruptura d’un enllaç heterogèniament (reaccions heterolítiques), actua com a acceptant d’electrons.
Segons els punt de vista, acceptor pot ésser considerat com un àcid de Lewis o com el reactant electròfil
propietat
Dret civil
Dret de fruir i disposar d’una cosa, sense més limitacions que les que són establertes a les lleis.
En poden ésser objecte totes les coses corporals, mobles o immobles i, menys rigorosament, també els béns i drets patrimonials Objecte de l’atenció de l’economia i de la política, el seu reconeixement, les limitacions i el caràcter públic o privat i fins i tot la seva negació, són a la base de les teories sociopolítiques El concepte, gairebé illimitat en el dret romà on incloïa el poder d’abusar de la cosa i destruir-la, ha tingut grans transformacions, fins a les actuals legislacions socialistes, que només admeten la propietat privada dels béns de consum i posen en mans de l’estat,…