Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Ramon Dalmau
Cristianisme
Bisbe de Roda de Ribagorça, probablement català o llenguadocià.
Succeí Salomó després d’un temps de seu vacant i fou elegit pels clergues i aclamat pel poble en un concili celebrat a Terrantona 1076, en presència del legat papal Amat, de Ponç, bisbe de Bigorra, de Pere, bisbe d’Adur, i de Guillem, bisbe de Comenge, i fou després confirmat pel rei Sanç III d’Aragó Anà a Roma a la fi del 1076 o començament del 1077 i hi obtingué un privilegi per a la seu de Roda, que donà a aquest bisbat una personalitat fora de discussió, i també una lletra del papa Gregori VII per a Sanç III El 1077 redreçà la vida monacal a Alaó posant-hi com a abat el monjo…
Guillem Castellví
Història
Un dels dirigents de les Germanies de València.
Fill d’un guardador de porcs, anà a València a treballar amb un oncle seu anomenat Sorolla , teixidor de llana, de qui prengué el nom El 1519 fou elegit membre de la junta dirigent agermanada dels Tretze Fou un dels ambaixadors prop de Carles V a Molins de Rei l’hivern de 1519-20, i rebé el lloctinent de València Diego Hurtado de Mendoza en la seva entrada a la ciutat 1520 Intentà — en va — l’agermanament de Morella Nomenat 1520 procurador de la Pobla de Vallbona, Benaguasil i Paterna, s’installà a Benaguasil amb la seva família Es passejava sovint per València a cavall, amb patges i lacais,…
Masaniello
Història
Nom amb què és conegut el dirigent popular napolità Tommaso Aniello.
Venedor de peix, el 1641 es casà amb una venedora de fruita, Bernardina de Pisa De caràcter violent, a la presó de l’almirallat aconseguí mitjans per a posar-se en contacte amb burgesos que mantingueren més tard la seva revolta El restabliment de la gabella de la fruita provocà, des del juny del 1647, els incidents dirigits per ell que el 7 de juliol derivaren en una veritable revolta El 14 de juliol Masaniello fou aclamat pel poble al costat del virrei, duc de Los Arcos La seva repressió contra els nobles i contra antics partidaris seus i la seva vida, ostentosament luxosa,…
Quartet de Budapest
Música
Quartet de corda hongarès.
Fundat el 1917, el lloc de primer violí estigué ocupat successivament per Emil Hauer 1917-32 i Joseph Roisman 1932-67 Foren segon violí Alfred Indig 1917, Imre Poganyi 1917-27, Joseph Roisman 1927-32, Jac Gorodetzky 1932-33 i Alexandre Schneider 1933-45, 1955-67 István Ipolyi 1917-36 i Boris Kroyt 1936-67 foren els violistes, i Hary Son 1917-30 i Mischa Schneider 1930-67, els violoncellistes Després d’haver-se guanyat una reputació a Europa, el 1930 debutà als Estats Units, concretament a la Cornell University Nova York El 1938 el conjunt s’establí als EUA i fou quartet resident de la…
Per Nørgård
Música
Compositor danès.
Deixeble de composició de V Holmboe i F Hoffding a la seva ciutat natal, ben aviat fou aclamat com un compositor de talent i el 1956 oferí un concert amb les seves pròpies obres Aquest talent fou desenvolupat a París estudiant amb N Boulanger 1956-57 Entre el 1958 i el 1962 fou crític del diari Politiken de la capital danesa Professor del Conservatori de Copenhaguen i del Conservatori d’Odense, és una de les referències indiscutibles del panorama musical de Dinamarca i considerat el compositor danès més important posterior a C Nielsen Hereu en un principi del nacionalisme…
,
Zoltán Kocsis
Música
Pianista i director d’orquestra hongarès.
Estudià al Conservatori Béla Bartók, on ingressà a onze anys, i el 1968 fou admès a l’Acadèmia de Música Franz Liszt de Budapest, on tingué com a mestres Pál Kadosa, Ferenc Rados i György Kurtág Oferí el primer concert en públic a Budapest el 1970, any que també guanyà el Concurs Beethoven de la Ràdio Hongaresa, i l’any següent inicià una carrera internacional com a pianista als Estats Units i, posteriorment, a Londres i a Europa Fou convidat per S Richter a la Grange de Meslay, prop de Tours, on se celebraven les Festes Musicals Aclamat pel seu virtuosisme i versàtil…
,
el Crit del Palleter
Història
Nom amb què és conegut el moviment popular esdevingut a València el 23 de maig de 1808 que rebutjà les abdicacions de Ferran VII i Carles IV a Baiona i que representà l’inici de la guerra contra Napoleó al País Valencià.
La inquietud, palesada ja dies abans i dirigida pel franciscà Joan Martí, és concretà el dia 23, a l’arribada de les notícies de Baiona, amb una manifestació des de la plaça de les Panses a la ciutadella i al palau reial foren presos uns carros de moneda destinats al govern de Murat i conduïts al palau del comte de Cervelló, que fou aclamat cap militar El franciscà Joan Rico, que prengué la iniciativa des d’aquell moment, arengà la gent i organitzà una nova i nombrosíssima manifestació que es dirigí vers l’audiència, on hi havia reunides les autoritats, les quals, atemorides,…
Jordi Galí i Camprubí
Pintura
Interiorista i pintor.
Després d’una brillant carrera durant la dècada de 1960, aclamat pel crític Alexandre Cirici com a entrada del nou paradigma de l’art pop, el 1973 presentà a la Sala Vinçon una sèrie de cubs de vidre amb la paraula Nada ‘Res’ al seu interior i, amb aquesta exposició, abandonà l’activitat artística Es convertí aleshores en un dissenyador de mobles fou pioner en l’ús de plàstics i resines i en interiorista d’èxit, reconegut amb un premi FAD Deixar l’art i la rutina de les galeries era potser la solució més coherent la realitat moderna era en el disseny, en la vida Els anys seixanta…
Alfredo Kraus Trujillo
© Fototeca.cat
Música
Tenor canari.
Decidit a seguir el camí de la música, combinà els estudis de cant amb els d’enginyeria electrònica El 1948 es traslladà a Barcelona, on G Markoff li ensenyà la tècnica de la impostació natural Posteriorment, es perfeccionà amb F Andrés i, més tard, es traslladà a Milà, on fou deixeble de M Llompart Dotat d’una veu extensa de líric lleuger, es caracteritzà per una excellent utilització de les tècniques de ressonància, combinades amb una gran claredat en la dicció dels textos Fou un renovador dels mètodes d’interpretació belcantistes i revalorà la qualitat de les parts de tenor de gràcia El…
,
Ambròs
Cristianisme
Bisbe de Milà.
Format a Roma, inicià el seu cursus honorum com a advocat del prefecte del pretori a Sírmium 365, d’on ràpidament passà a consularis governador, de la Ligúria i de l’Emília 370, i residí a Milà, on, a la mort del bisbe Auxenci, fou aclamat com a successor d’ell, tot i ésser solament catecumen acceptada la seva elecció, fou consagrat 374 La seva tasca pastoral superà els límits diocesans i intervingué activament en la defensa dels bisbes catòlics contra candidats arrians, i en la supressió dels últims vestigis d’arrianisme a Occident enfrontant-se amb l’emperador, que volia fer-li…