Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
bixina
Química
Carotenoide dicarboxílic, principi colorant de la bixa produït en la natura per oxidació de la carotina; la forma cis
, la més corrent, és inestable, passant a la forma trans
o isobixina
.
Acoloreix de groc
amiloide
Química
Nom genèric de les varietats d’hidrocel·lulosa, de pes molecular relativament baix, formades per algunes desenes d’unitats glucosa, que donen en l’aigua solucions col·loidals o gels.
Són anomenats així perquè el iode els acoloreix en blau, com ho fa amb el midó
euglenòfits
Botànica
Fílum d’algues unicel·lulars, flagel·lades, de color verd, amb clorofil·les a i b i amb carotenoides.
Com a substància de reserva tenen paramil , un hidrat de carboni particular que no s’acoloreix amb el iode La paret cellular és substituïda per una pellícula de fibres proteiques En el citoplasma presenten dictiosomes, un vacúol contràctil i sovint un estigma N'és rara la reproducció sexual Tenen afinitats amb els cromòfits i amb certs protozous
clorargirita
Mineralogia i petrografia
Clorur d’argent, AgCl.
Mineral que cristallitza en el sistema regular formant petits cubs o crostes i masses còrnies de plasticitat semblant a la cera Blanca en estat fresc, és extremament sensible a la llum, que l’acoloreix de gris, violeta i negre Té duresa 2,5 i pes específic 5,55 Generalment es dóna associada amb uns altres minerals secundaris d’argent
caramel
© Corel
Pastisseria
Aliment fruïtiu de formes molt diverses (pastilla, barreta, etc), format per pasta de sucre, glucosa i altres ingredients, concentrats mitjançant calor, que en refredar-se s’endureixen sense cristal·litzar.
És trencadís i generalment hom l’aromatitza i l’acoloreix Si en la seva formulació intervenen greixos mantega, margarina, mantega de cacau, etc té consistència tova i és anomenat caramel tou si conté melmelada, crema, fruita, etc, hom l’anomena caramel farcit Els caramels àcids contenen àcids orgànics, com el cítric o el tartàric els caramels de mel , mel d’abella en les caramels de cafè hom empra una infusió de cafè en lloc d’aigua per a la dissolució prèvia a la cocció del sucre en els caramels de cafè amb llet hom utilitza llet i cafè en la dissolució, etc
centre cel·lular
Biologia
Orgànul situat prop del nucli de la majoria de les cèl·lules.
Amb el microscopi òptic i la cèllula en estat interfàsic, el centre cellular apareix constituït dels elements següents una esfera directiva centrosfera feta de citoplasma, en la qual hom distingeix una zona cortical fosca i una altra de medullar més clara, i una part central que s’acoloreix molt fàcilment i que porta un centríol al centre Al començament de la mitosi, el citoplasma de l’esfera directiva es concentra i el hialoplasma dels voltants s’estratifica i forma un conjunt de filaments disposats com els radis d’una esfera, anomenat àster És admès que participa en la…
tinció de Gram
Biologia
Tècnica de coloració dels bacteris que fou establerta per H.Ch.J. Gram.
Es basa en la diferent afinitat als colorants bàsics violeta de genciana, violeta cristall, violeta de metil, etc dels bacteris En primer lloc hom fixa la preparació dels bacteris per mitjà de la calor, l’acoloreix amb una solució de colorant bàsic i després la renta amb aigua a continuació hom la colloca en una solució iòdica líquid de Gram, i el descoloriment amb alcohol etílic de 96° els bacteris grampositius conserven el color, mentre que els gramnegatius són completament descolorits per l’alcohol etílic La classificació dels bacteris patògens en gramposititus i gramnegatius…
bengala
Química
Dispositiu compost d’unes substàncies que, en cremar-se, emeten una llum intensa, el qual s'utilitza per a fer senyals o en pirotècnia.
Mescla de sofre, nitrat de potassi, sulfur d’antimoni i altres composts, bàsicament és formada per un material pirofòric que actua com a combustible i un comburent que li forneix l’oxigen Hom acoloreix la llum generada en la combustió mitjançant l’addició de diversos composts de metalls que en volatilitzar-se donen colors característics l’estronci, vermell el bari, verd, etc La temperatura d’inflamació d’aquestes mescles és d’uns 500°C, i és aconseguida mitjançant una esca, que en molts de casos és a base de pólvora negra, la qual és encesa per un iniciador de tipus mecànic o…
Malaltia per esgarrapada de gat
Patologia humana
La malaltia per esgarrapada de gat és una afecció d’origen infecciós, en general benigna, que es manifesta bàsicament per la tumefacció dels ganglis limfàtics d’una determinada zona de l’organisme i que sol produir-se arran d’una esgarrapada de gat, tot i que també pot contreure’s per punxada de cactus, de roser o d’esbarzer, probablement contaminats amb orina o altres secrecions de gats o d’altres animals infectats La malaltia, poc freqüent, incideix sobretot en infants i adults joves Actualment encara no ha estat identificat l’agent etiològic del trastorn, però hom suposa que es tracta d’un…
aiguarràs
Química
Oli essencial volàtil, incolor, d’olor característica, poc tòxic, insoluble en aigua, miscible amb molts solvents orgànics.
Abans s’anomenava aiguarràs només l’essència de trementina actualment la denominació s’estén a productes molt semblants, però no idèntics, que són les essències de fusta de pi, de carbonització de fusta de pi i de fusta de pi de papereria L’essència de trementina s’obté modernament fluïdificant la trementina amb la pròpia essència a fi de separar l’aigua i les impureses i destillant-la després en aparells continus, amb injecció de vapor o al buit El residu de la destillació és la colofònia L’essència de fusta de pi s’obté destillant amb vapor les deixes de fustes resinoses o, més modernament…