Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
minima
Música
Figura musical que en la notació mensural dels segles XIV al XVII equival a la tercera part o a la meitat d’una semibrevis.
En el moment de la seva aparició, unida a la de l' ars nova , era el menor dels valors musicals en ús, si bé en teoria podia dividir-se en tres o dues semiminimae Se la representa mitjançant un petit cap romboidal amb cauda ascendent en la música de l’Edat Mitjana el petit cap acostuma a estar acolorit, mentre que en la del Renaixement és blanc La seva pausa s’indica mitjançant un traç ascendent unit a una línia del pentagrama, que ocupa la meitat de l’espai immediatament superior Al segle XVII el cap de la minima prengué forma arrodonida Actualment, la figura resultant és…
Zoltán Kodály
© Fototeca.cat
Filosofia
Música
Compositor, musicòleg i pensador hongarès.
Tot conservant els trets essencials de la seva etapa inicial, adscrita al Romanticisme tardà sistema harmònic acolorit, rica instrumentació, creà un estil propi inspirat per l’autèntica música folklòrica hongaresa, descoberta al començament del s XX per ell i per Béla Bartók , model per a una generació sencera de compositors, i que influí pregonament la mentalitat i la sensibilitat de la societat hongaresa Escriví peces musicals singspiels com Háry János, Székelyfonó i Cinka Panna , suites per a orquestra, música coral i de cambra, adaptacions de melodies folklòriques La…
Tomàs Garcés i Miravet
Literatura
Música
Història del dret
Escriptor i advocat.
Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona El 1919 fundà l’efímera revista Mar Vella i, posteriorment, collaborà a La Publicidad i després a La Publicitat , on signava sovint Ship-Boy Escriví també a Revista de Poesia , Revista de Catalunya i La Revista Fou un dels fundadors de Quaderns de Poesia El seu primer llibre, Vint cançons 1922, amb pròleg de Carles Riba, fou una revelació El cant somniós, però no oníric, la melangia sense desesperança i l’aire juvenil, de cançó o de romanç, obriren una altra via al simbolisme català, installat en el Noucentisme, entre Carner i Riba L’adjectiu…
, ,
cromatisme
Música
Concepte que s’aplica a escales, intervals, acords i passatges musicals formats per notes que no pertanyen a un sistema heptatònic concret (grup de set notes consecutives de la sèrie de quintes) o bé que combinen notes d’un sistema heptatònic amb notes que no en formen part.
Etimològicament, cromàtic significa ’acolorit', la qual cosa porta implícita la idea que el cromatisme representa un afegit respecte al diatonisme , que és la base del sistema tonal tradicional Una nota pot ser cromàtica en aparèixer substituint una del mateix nom però diferent alteració en un context en què aquesta sigui diatònica un do♯ en la tonalitat de do M Un interval cromàtic es produeix entre dues notes cromàtiques o entre una de diatònica i una de cromàtica do-fa♯ en la tonalitat de do M Naturalment, una nota o interval poden ser diatònics en una tonalitat però cromàtics…