Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
cobertura
Militar
Disposicions tàctiques i estratègiques, dotades d’una certa capacitat de resistència, adoptades en temps de pau per garantir la inviolabilitat de les fronteres aèries, terrestres i marítimes.
Hom aconsegueix d’aquesta manera que hi hagi temps per a la mobilització, la concentració i el desplegament de les forces pròpies, per defensar-les, en cas d’atac enemic Fins a la Segona Guerra Mundial els estats eren protegits per xarxes de fortificacions permanents de tipus Maginot i per fronts de cobertura, tot aprofitant els obstacles naturals disponibles Actualment la cobertura de les fronteres és un problema molt complex per a la possibilitat d’una guerra llampec
bomba penetradora
Militar
Bomba dissenyada especialment per a ésser dirigida contra blancs reforçats, com ara carros blindats, o al subsol.
Posseeixen entre el 25% i el 30% del seu pes en capacitat explosiva, però, tot i això, la punta és dissenyada per a penetrar objectius durs, com ara búnquers o soterranis, abans que la càrrega explosiva detoni Aquesta penetració s’aconsegueix moltes vegades gràcies a la utilització d’urani empobrit en el recobriment de l’artefacte En alguns casos, com en les bombes llançades pels EUA sobre l’Afganistan, han assolit una penetració d’entre 25 i 30 metres abans de l’explosió
neurogàs
Militar
Cadascun dels composts altament metzinosos que pertanyen al grup dels èsters orgànics derivats de l’àcid fosfòric, d’estructura general
.
Els neurogasos foren sintetitzats poc abans de la Segona Guerra Mundial per Gerhard Schrader i els seus collaboradors, que en un principi estudiaren llurs aplicacions com a possibles insecticides Els neurogasos més coneguts són el tabun , el sarin i el soman Aquests composts s’introdueixen dins l’organisme per inhalació, ingestió del líquid o absorció cutània Llur toxicitat és deguda a l’activitat anticolinesteràsica que tenen, és a dir, actuen blocant l’enzim que empra l’organisme per a destruir la colinesterasa guerra química Aquest fenomen produeix dos efectes d’una banda, es perd el…
abast eficaç
Militar
Abast fins al qual hom aconsegueix l’efecte desitjat, bé en la precisió del tret, bé en l’angle de caiguda del projectil.
espoleta
Militar
Aparell de foc que hom acobla als projectils d’artilleria, els torpedes, les mines, les granades i les bombes per a inflamar-ne la càrrega i provocar-ne l’explosió.
Segons el seu principi d’actuació l’espoleta pot ésser de percussió , quan produeix el seu efecte en topar amb un obstacle, o de temps , quan fa esclatar el projectil en un punt determinat de la seva trajectòria o una càrrega fixa, en el moment previst, sense necessitat d’intervenció de cap força externa a l’artefacte, per mitjà d’un mecanisme graduable que funciona, generalment, segons els principis de les màquines de rellotgeria L' espoleta de doble efecte és la que pot actuar de qualsevol de les maneres descrites, i la d’efecte retardat , pròpia d’alguns tipus de projectil, endarrereix l’…
canó
© Fototeca.cat
Militar
Peça d’artilleria de tub relativament llarg respecte al calibre, capaç de llançar projectils a gran distància.
Consta essencialment del tub o boca de foc, on és posat el projectil i la càrrega explosiva, anomenat també canó , que és el suport que llançarà el projectil, d’una muntura o element de transport i ancoratge en el terreny d’uns òrgans de punteria i, eventualment, d’un òrgan elàstic entre el tub i la muntura capaç d’absorbir l’energia del retrocés Es diferencia de l’obús i del morter per la trajectòria del tir i, per tant, per l’angle de tir, que és molt elevada en el morter, intermèdia en l’obús i baixa en el canó El canó és determinat per la relació calibre/longitud, on la longitud ,…