Resultats de la cerca

És de costums pelàgics, i habita normalment en aigües profundes durant l’època de la reproducció s’acosten en barres a la costa i són capturades a les almadraves És una espècie cosmopolita, comuna a la Mediterrània

Fou cronista de l’orde del Cister i cronista major de Portugal Les seves obres, Monarquia lusitana 1597-1609, Primeira parte da crónica de Císter 1602, etc, basades en documents apòcrifs i en la Bíblia, s’acosten sovint a la novella de cavalleria

Són marins i pelàgics no s’acosten mai al litoral De nit són a la superfície i de dia baixen a més profunditat Són propis de les mars càlides o temperades El gènere consta de moltes espècies, una de les quals, A peroni , viu a la Mediterrània

Són macrolepidòpters diürns ropalòcers que solen formar grans estols, on els mascles són més nombrosos, quan s’acosten als tolls d’aigua Les erugues son rabassudes, amb el cap amagat, semblants a la paneroles, algunes de les quals són depredadores Comprèn unes 9000 espècies entre els licenins i els riodinins, de les quals més d’un centenar són europees i una seixantena, presents als Països Catalans

De família d’emigrats russos, es dedicà primerament al periodisme La seva obra presenta la problemàtica jueva amb grans dosis d’observació, ironia i humor, trets que l’acosten a Dickens Cal destacar-ne les novelles Children of the Ghetto 1892, The King of Schnorrers 1894, Dreamers of the Ghetto 1898, etc, i, entre altres peces teatrals, The Melting Pot 1908 Fou un actiu capdavanter del moviment sionista

Es construeixen en mode subjuntiu els verbs dependents d’un verb principal que signifiqui possibilitat o impossibilitat és possible que arribi demà no pot ser que costi tant pots pregar-li que t'ho faci Amb verbs independents hom forma una perífrasi amb el verb deure devien ser les vuit deuen haver-ho fet avui degueren trobar-ne moltes deurà ser un negoci molt lucratiu Sovint s’acosten molt a les oracions dubitatives dubitatiu o a les interrogatives interrogatiu

Estudià a Gorizia, on des del 1921 fou professor, i a Belles Arts de Viena El 1928 s’establí a Torí i dibuixà per a la Gazzeta del Popolo Introduí a Torí les tendències de l’escola de París, barrejant intelligentment l’experiència expressionista i fauve en composicions abstractes La postguerra accentuà el seu personal expressionisme La preocupació per la matèria i la superposició l’acosten a la pintura informalista Composició geomètrica núm 2 1924, Paisatge d’Amalfi 1953

Almenys 57 persones moren a la població de Jhang, al N d’Islamabad, després que un camió cisterna pateixi un accident i quedi bolcat en un marge de la carretera Quan un centenar de persones s’acosten al camió per arreplegar el combustible que vessava, es produeix una explosió que destrueix botigues, cases i altres vehicles Segons els testimonis, la gravetat dels ferits i la precarietat de les installacions hospitalàries podrien fer que la xifra de morts arribés a unes 80 persones

Des de la fonètica tradicional hom sol distingir tres menes de trets articulatoris el lloc, el mode i el temps d’articulació El lloc, zona o, fins i tot, punt d’articulació es refereix a l’indret on s’apliquen o s’acosten els principals òrgans de fonació per tal de produir un determinat efecte acústic representatiu d’un fonema El mode d’articulació indica el grau de tancament dels òrgans i la forma com surt a l’exterior l’ona fònica El temps d’una articulació es classifica en tres etapes o moments quasi sempre ben diferenciats intenció, tensió i distensió

El vocalisme té una estructura per exemple, manca de ü, ö i una estabilitat de timbre que el separen dels dialectes galloitàlics i l’acosten al toscà, a l’inrevés del consonantisme, que coneix la simplificació de geminades fato ‘fet’, la sonorització i la caiguda d’oclusives sordes i l’assibilació de c, e , i  g e , i , amb pas eventual a interdental sielo , gielo ‘cel’ En morfologia, destaca l’ús dels pronoms tònics com a subjecte mi digo ‘jo dic’, i en lèxic, l’ús de certs mots peculiars, com santolo ‘padrí’, scarcela ‘butxaca’, parolaro ‘calderer’