Resultats de la cerca
Es mostren 205 resultats
peveter
Peveter romà
© Villa Romana La Olmeda
Farmàcia
Arqueologia
Perfumeria
Vas per a cremar pevets o altres perfums.
Els egipcis i els fenicis el feien servir per a usos domèstics i també religiosos, i hi cremaven l’encens amb què veneraven les seves divinitats Els grecs i els romans acostumaven a posar-los sobre trípodes i canelobres per a embellir-ne l’aspecte Els més populars eren de ceràmica, mentre que els destinats als nobles acostumaven a ser de metall
juratori
Història del dret
Instrument o escriptura on hom feia constar el jurament que prestaven veguers, batlles, jutges i altra mena de magistrats en prendre possessió del càrrec.
Aquests juraments s’acostumaven a prestar davant la cort del bisbe o dels seus oficials
baiona
La baiona en una reconstitució d'una nau romana (navis oneraria) del segle II
© Fototeca.cat
Transports
Rem situat en el codast d’algunes embarcacions menors per a fer les funcions de timó i, a més, en alguns casos, servir de propulsor.
Antigament fou usat en vaixells, els quals n'acostumaven a portar un, a l’aleta d’estribord, o dos, un a cada aleta
prior
Cristianisme
Superior d’una casa monàstica petita o priorat dependent d’una abadia en el cas dels benedictins o bé plenament autònoma en el cas dels canonges augustinians i membres d’ordes sense càrrec abacial.
En els canonges augustinians, el prior era el superior major de comunitats reduïdes que quan augmentaven en nombre acostumaven a prendre la categoria abacial
pentagrama
Música
Conjunt de cinc línies paral·leles al mig, a sobre o a sota de les quals s’escriu la música (pauta).
Aparegué per primera vegada al segle XIII en manuscrits francesos que copiaven repertori polifònic en aquesta època, i fins al final de l’Edat Mitjana, les línies acostumaven a ser de color vermell
saturnals
Religions de Grècia i Roma
A la Roma antiga, festivitats religioses (saturnalia) de caràcter popular, celebrades anualment al temple d’August en honor de Saturn, a partir del 17 de desembre.
Acostumaven a durar tres dies, i els qui hi participaven, desenfrenats i orgiàstics, potser exaltant la bogeria, s’intercanviaven dons augurals i consideraven abolides llurs distàncies socials i la vigència d’algunes determinades lleis i normes
lictor
Història del dret
A l’antiga Roma, oficial subaltern al servei dels diferents càrrecs públics.
Precedia els magistrats i els sacerdots portant el feix i s’ocupava de l’execució de les ordres oficials i d’algunes tasques de policia Els lictors, que acostumaven a ésser lliberts, rebien un estipendi i estaven organitzats en decúries
colofó
Arxivística i biblioteconomia
Inscripció o anotació posada al final d’un llibre per indicar el nom de l’impressor, el lloc i la data de la impressió i altres circumstàncies concernents a l’obra.
Els copistes ja acostumaven a posar un colofó, en prosa o en vers, al final dels còdexs, amb algunes indicacions nom del copista, circumstàncies temporals o locals, etc, valuoses per a datar els manuscrits i eventualment per a localitzar-ne l’origen
Ànteros
Mitologia
Fill d’Afrodita i d’Ares i germà d’Eros.
Mentre que aquest representava l’amor feliç, Ànteros era el símbol de l’amor dissortat Es distingien en la plàstica pel color dels cabells els d’Eros, rossos els d’Ànteros, negres Bé que les estàtues de tots dos acostumaven a presidir els gimnasos amb les d’Hèrcules i Hermes, les representacions d’Ànteros al món grec i romà són molt menys corrents que les d’Eros
Pasqüetes
Primer diumenge o capvuitada després de Pasqua, anomenat també diumenge in albis
.
Dia popular d’aplecs i de captiris i de portar el combregar general als malalts Antigament els confrares del Roser acostumaven a fer un captiri, sovint, amb el cant dels goigs A València començaren aquest dia les festes de sant Vicent Ferrer per diferents barris de la ciutat, sobretot a l’orfenat o casa dels xiquets de Sant Vicent, on aquests escenifiquen algun dels miracles del sant