Resultats de la cerca

Els estels i els estels de neutrons es formen en un procés d’acreció a partir d’objectes protoestellars en un interval de temps entre 10 5 i 10 9 anys Els protoplanetes creixen per acreció, però molt més lentament El temps d’acreció més curta és el de caiguda lliure, t t 2 ~ r 3 /GM, on G és la constant de gravitació, M la massa total i r la distància entre el gas sotmès a acreció i l’objecte que la provoca L’acreció té lloc també pel collapse d’un nucli estellar, que inicia l’explosió d’una supernova Habitualment, el fenomen d…

És un procés exclusivament físic

El sistema binari és format per un estel normal i un objecte compacte —que pot ésser un estel de neutrons o un forat negre— L’estel normal transfereix massa a l’objecte compacte, formant sovint un disc d’acreció al voltant d’aquest Els raigs X provinents d’aquest sistema s’originen, en part, per l’escalfament del disc d’acreció En alguns discs d’acreció les condicions hidrodinàmiques són tals, que, sigui de forma puntual o de manera continuada, s’esdevenen erupcions en què grans quantitats de massa són expulsades del sistema en direcció perpendicular al…

Aquestes plaques poden tenir escorça oceànica i continental o totes dues alhora Hi ha zones on apareix material nou zona d’acreció i d’altres on la placa s’enfonsa zona de subducció Aquest fet produeix un moviment de les plaques, que es tradueix en la unió o la separació dels continents Les primeres teories sorgiren de l’observació que la forma de la costa W d’Àfrica corresponia bastant perfectament amb la de l’E de l’Amèrica del Sud, la qual cosa féu pensar en una remota unió d’ambdós continents Wegener 1912 enuncià la teoria de la deriva dels continents, que comparava el…

Les dimensions, força variables, anaven d’alguns millímetres a alguns quilòmetres

A causa de la baixa temperatura, els discs protoplanetaris només són observables en longituds d’ona corresponents a l’infraroig Hom n'ha observat al voltant de diversos estels, com ara beta Pictoris, Vega o Fomalhaut

Aquest límit es produeix quan la pressió de la radiació emesa pel cos és superior a la seva força d’atracció gravitatòria, i impedeix d’aquesta manera que s’acumuli més massa i pugui augmentar-ne la lluminositat