Resultats de la cerca

El terme es refereix a la música sorgida a Alemanya en el període d’entreguerres com a resultat de la reacció antiromàntica i sota l’ideal d’un art en què els mateixos receptors poguessin participar activament Es poden considerar dins d’aquesta categoria algunes obres de P Hindemith i K Weill

Estudià medicina a Rio de Janeiro Aprengué música de forma autodidàctica i ben aviat començà a inclinar els seus interessos vers aquesta disciplina Participà activament en la vida musical de Rio i tingué diversos càrrecs i responsabilitats en diverses institucions musicals de caràcter diferent, tant locals com nacionals La seva activitat musicològica se centrà en la música dels segles XVIII i XIX al Brasil Són també notables les seves aportacions al coneixement del folklore del seu país Fou l’editor de la "Revista brasileira de cultura"

Entre els seus membres cal esmentar Bartomeu Artigues, Antoni Caimari, Carl Mansker, Josep Prohens i Joan Serra, entre d’altres Es distingeix per la pluralitat dels seus components, i reuneix compositors de les tendències i els credos estètics més variats Després de sis anys de portar a terme una intensa activitat amb l’organització d’homenatges, concerts monogràfics i cicles de conferències, entrà en una etapa d’una certa letargia Collaborà activament amb la Fundació ACA en l’organització dels Encontres Internacionals de Compositors

Inicià els estudis de piano amb P Tintorer i posteriorment els amplià a París amb AF Marmontel i A Quidant De nou a Barcelona, exercí com a professor de piano al Conservatori del Liceu Com a pianista, era considerat un bon intèrpret de F Chopin, i fou un músic prestigiós a la Barcelona vuitcentista El 1888 participà activament en la fundació de l’Associació Musical de Barcelona Dirigí la revista "La Música Ilustrada Hispano-Americana", publicació que es mantingué fins el 1902 Pel que fa al vessant compositiu, Salvans escriví principalment repertori per a orquestra, amb obres com…

Degué entrar a l’Escolania de Montserrat al voltant de l’any 1688, i allí es formà musicalment sota la direcció de Joan Garcia 1651-1707 A l’octubre del 1696 ingressà en el noviciat monàstic i professà a l’octubre del 1697 Formà part de la capella de música com a instrumentista A més, feu estudis teològics a Salamanca i ensenyà al monestir de San Pedro de Eslonza Lleó A Montserrat, a més de ser predicador major i prior, participà molt activament en la defensa de l’Escolania davant les pressions uniformistes de la congregació vallisoletana, a la qual era annexat el monestir des…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, Salvador Sala, que era pianista Fou alumne de violoncel de Josep Soler a l’Escola Municipal de Música, de la qual posteriorment fou professor Acabats els estudis, a partir del 1904 inicià la seva trajectòria musical com a solista Dugué a terme una primera gira per diferents ciutats espanyoles i de l’estranger i l’any 1909 s’establí a París La seva carrera rebé un gran impuls quan es donà a conèixer a les principals sales d’aquesta ciutat Participà activament en els concerts organitzats per l’Associació Obrera de Concerts a Barcelona…

Filla de pare d’origen polonès, dugué a terme una destacada carrera concertística, especialment durant els anys quaranta i cinquanta Debutà a set anys i fou alumna de l’Acadèmia Marshall L’any 1940 actuà al Casal del Metge i el 1941 ho feu al Palau de la Música Catalana Posteriorment tocà a Madrid i Sant Sebastià, i inicià una trajectòria concertística fonamentalment realitzada a l’Estat espanyol A Madrid, fou professora de l’Escuela Superior de Canto Presidí la secció espanyola de la Societat Internacional de l’Educació Musical 1977 i és autora dels assaigs Música para las aulas 1980 i La…

Estudià al Conservatori de Tbilisi, on es graduà el 1955 amb el Concert per a piano núm 1 Del 1958 al 1968 collaborà activament amb la Unió de Compositors Georgians, i el 1969 ingressà com a professor al conservatori El 1974 fou nomenat director artístic de l’Orquestra Filharmònica de Geòrgia La seva música sintetitzà els nous mitjans expressius i els elements folklòrics Si bé les primeres obres estigueren marcades per la cerca d’una tradició nacional i l’expansió dels recursos expressius, no deixen de mostrar, però, una forta individualitat D’aquesta època són la Rapsòdia , el…

Fill d’un metge, estudià filosofia a Olomouc i dret a Viena No acabà, però, cap d’aquestes dues carreres i el 1794 ingressà a la cancelleria de l’exèrcit imperial en qualitat d’oficial, càrrec que ocupà fins el 1801 El 1811 fou nomenat conseller imperial a Viena Parallelament a la seva carrera professional, havia anat seguint estudis musicals Rebé lliçons de piano, cant, flauta, fagot i guitarra, i també estudià composició i harmonia Participà molt activament en la vida musical vienesa com a cantant i organitzador de concerts, i creà una collecció de partitures antigues que més…

Fill d’un editor, de jove s’interessà per la pintura i començà a estudiar piano Fou alumne de S Giner i de M Penella, mestres que marcaren la seva carrera compositiva Participà activament amb el periodista, poeta i polític Teodor Llorente en la societat Lo Rat-Penat, entitat cultural creada el 1878 per a la difusió de les idees de la Renaixença Se’l considera un dels compositors valencians més actius de la Renaixença valenciana Compongué més de vuitanta sarsueles, entre les quals Coses de la terreta , El presidiari o Carceleras , la darrera de les quals tingué molta acceptació en…