Resultats de la cerca

Participà activament en l’elaboració de les melodies del saltiri hugonot Autor de salms a 4 veus, cançons a 4 veus i del llibre didàctic Le droict chemin de musique 1550

El terme es refereix a la música sorgida a Alemanya en el període d’entreguerres com a resultat de la reacció antiromàntica i sota l’ideal d’un art en què els mateixos receptors poguessin participar activament Es poden considerar dins d’aquesta categoria algunes obres de P Hindemith i K Weill

Deixeble d’Anselm Barba i de Josep Ribera, es dedicà a l’ensenyament de la música i participà activament en el moviment d’introducció de les obres de Wagner a Catalunya Compongué música d’església per a veus i orquestra o orgue una missa de Glòria, un Te Deum , una Passió , motets, etc i música instrumental per a piano, harmònium i orquestra preludis, barcaroles, marxes

Estudià piano amb J Vallribera i composició amb C Taltabull Collaborà activament en la Nova Cançó És autor d’un gran nombre de cançons Se’n va anar , Si un dia sóc terra , Com el vent , L’arbre , A cara o creu , etc i d’arranjaments Musicà les Tombes flamejants i El president no és mort , de Ventura Gassol, i escriví uns preludis per a piano

Estudià medicina a Rio de Janeiro Aprengué música de forma autodidàctica i ben aviat començà a inclinar els seus interessos vers aquesta disciplina Participà activament en la vida musical de Rio i tingué diversos càrrecs i responsabilitats en diverses institucions musicals de caràcter diferent, tant locals com nacionals La seva activitat musicològica se centrà en la música dels segles XVIII i XIX al Brasil Són també notables les seves aportacions al coneixement del folklore del seu país Fou l’editor de la "Revista brasileira de cultura"

Entre els seus membres cal esmentar Bartomeu Artigues, Antoni Caimari, Carl Mansker, Josep Prohens i Joan Serra, entre d’altres Es distingeix per la pluralitat dels seus components, i reuneix compositors de les tendències i els credos estètics més variats Després de sis anys de portar a terme una intensa activitat amb l’organització d’homenatges, concerts monogràfics i cicles de conferències, entrà en una etapa d’una certa letargia Collaborà activament amb la Fundació ACA en l’organització dels Encontres Internacionals de Compositors

Estudià cant amb la mezzosoprano Jennie Tourel i es graduà en ciències matemàtiques a la Universitat de Nebraska L’any 1974 debutà a l’Òpera de San Francisco, fet que suposà l’inici d’una brillant carrera internacional A Berlín, Viena, Hamburg i Munic debutà amb el paper de Susanna de Les noces de Fígaro , de Mozart Té un repertori de més de vint òperes i dedica especial atenció al món del lied alemany i francès Ha fet més de setanta enregistraments Des del 1987 collabora activament amb la Comissió de Refugiats de les Naciones Unides com a ambaixadora especial El 2000 rebé el…

Inicià els estudis de piano amb P Tintorer i posteriorment els amplià a París amb AF Marmontel i A Quidant De nou a Barcelona, exercí com a professor de piano al Conservatori del Liceu Com a pianista, era considerat un bon intèrpret de F Chopin, i fou un músic prestigiós a la Barcelona vuitcentista El 1888 participà activament en la fundació de l’Associació Musical de Barcelona Dirigí la revista "La Música Ilustrada Hispano-Americana", publicació que es mantingué fins el 1902 Pel que fa al vessant compositiu, Salvans escriví principalment repertori per a orquestra, amb obres com…

Degué entrar a l’Escolania de Montserrat al voltant de l’any 1688, i allí es formà musicalment sota la direcció de Joan Garcia 1651-1707 A l’octubre del 1696 ingressà en el noviciat monàstic i professà a l’octubre del 1697 Formà part de la capella de música com a instrumentista A més, feu estudis teològics a Salamanca i ensenyà al monestir de San Pedro de Eslonza Lleó A Montserrat, a més de ser predicador major i prior, participà molt activament en la defensa de l’Escolania davant les pressions uniformistes de la congregació vallisoletana, a la qual era annexat el monestir des del 1493…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, Salvador Sala, que era pianista Fou alumne de violoncel de Josep Soler a l’Escola Municipal de Música, de la qual posteriorment fou professor Acabats els estudis, a partir del 1904 inicià la seva trajectòria musical com a solista Dugué a terme una primera gira per diferents ciutats espanyoles i de l’estranger i l’any 1909 s’establí a París La seva carrera rebé un gran impuls quan es donà a conèixer a les principals sales d’aquesta ciutat Participà activament en els concerts organitzats per l’Associació Obrera de Concerts a Barcelona…