Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
actomiosina
Bioquímica
Complex de dues proteïnes, actina
i miosina
(en la proporció de 1:4,3) que forma el 60% de les proteïnes del teixit muscular i que constitueix la substància contràctil d’aquest.
Per la solubilitat, l’actomiosina és una globulina, però la difracció dels raigs X mostra que té una estructura similar a la de la ceratina, cosa que la faria classificar entre les escleroproteïnes En llur estat normal les fibrilles musculars contenen l’actomiosina en forma de llargues cadenes de polipèptids, mantingudes paralleles mitjançant cadenes laterals de natura polar
Albert Szent-Györgyi
Bioquímica
Bioquímic hongarès, naturalitzat als EUA.
Li fou concedit el premi Nobel de medicina l’any 1937 pels seus treballs sobre el metabolisme i pel fet d’haver estudiat, aïllat o sintetitzat diverses vitamines l’àcid ascòrbic vitamina C, la riboflavina B 2 —en collaboració amb Kuhn i Wagner-Jauregg—, la piridoxina B 6 —amb Birch—, la citrina P —amb Ruznyac— i la vitamina H Posteriorment, realitzà importants treballs de recerca sobre la fisiologia dels músculs i descobrí que l’actomiosina era la substància responsable de la contracció muscular mentre que l’ATP hi proporciona l’energia necessària
ATPasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la hidròlisi del trifosfat d’adenosina (ATP) en àcid ortofosfòric i difosfat d’adenosina (ADP), segons la reacció: ATP + H2O = ADP + P.
Se l’anomena també ATP-fosfohidrolasa Manifesten aquesta activitat fosfatàsica la miosina, l’actomiosina, els mitocondris, els microsomes i les membranes cellulars En alguns casos l’activitat ATPàsica resulta activada pel Ca +2 o pel Mg +2 , i en altres per ambdós ions, i és inhibida per la ubaïna Hidrolitza també el trifosfat d’inosina ITP i altres trifosfats de nucleòsids la seva especificitat de substrat depèn de la presència dels ions divalents esmentats i d’altres monovalents com el Na + i el K + És conegut també un altre enzim d’activitat similar a la de l’…
contracció muscular
contracció muscular Estructura d’un múscul estriat: A, visió tridimensional d’una porció de múscul; B, tall transversal d’un feix o fascicle muscular; C, tall longitudinal d’un tendó muscular; D, visió tridimensional d’una miofibril·la, un dels filaments que constitueixen les fibres musculars; E, visió detallada d’un sarcòmer, unitat funcional muscular; F, filament d’actina; G, filament de miosina. Elements musculars: 1, fibra muscular; 2, endomisi; 3, perimisi; 4, epimisi; 5, vasos sanguinis; 6, miofibril·la; 7, banda A; 8, banda I; 9, disc Z
© Fototeca.cat
Biologia
Propietat de les fibres musculars de disminuir de longitud en una de les seves dimensions i augmentar-la en les altres.
Es poden contreure mitjançant excitacions mecàniques, tèrmiques, químiques i elèctriques, però en condicions fisiològiques normals el múscul és excitat exclusivament per l’impuls nerviós Hi ha una contracció isomètrica , quan el múscul ha de vèncer una resistència tan gran que no li permet d’escurçar-se, i una contracció isotònica , quan el múscul pot escurçar-se i produir un treball El múscul estriat en repòs rep normalment estímuls nerviosos que el mantenen en un cert grau de contracció, o to muscular Gràcies al trifosfat d’adenosina ATP, que actua sobre l’actomiosina de les…
actina
Bioquímica
Proteïna del múscul, de solucions molt viscoses, que combina amb la miosina
per a formar l’ actomiosina
.
Hom distingeix dues formes d’actina, la F o fibrosa i la G o globular, la transició entre les quals és reversible i va lligada al fenomen de la contracció muscular Els ions metàllics i especialment l’ió magnesi catalitzen el pas d’actina G a actina F, el qual tindria lloc en el múscul gràcies a l’energia alliberada per la hidròlisi de l’ATP