Resultats de la cerca

Glenn Theodore Seaborg postulà una estreta correspondència entre lantànids i actínids, i admeté que cada actínid era l’homòleg del lantànid corresponent Aquesta idea, encara que no sempre rigorosament vàlida, ha estat molt útil per a la identificació i estudi dels elements transplutònics L’homogeneïtat de propietats dels actínids prové, com en els lantànids, de la configuració electrònica Tots ells tenen dos electrons 7s, però el nivell més extern cessa d’omplir-se i a partir del protactini els electrons addicionals passen a omplir el nivell intern 5f Segons les regles de…

Taula periòdica dels elements Històricament, el primer intent en aquest sentit fou fet el 1817 per Johann Wolfgang Döbereiner, el qual classificà alguns elements calci-estronci-bari, clor-brom-iode, liti- sodi-potassi en tríades, l’element central de les quals presentava un pes de combinació que era la mitjana de pesos corresponents als dos extrems Aquestes tríades foren ampliades posteriorment amb la incorporació d’altres elements El 1862, Alexandre-Émile Béguyer de Chancourtois disposà els elements segons l’ordre de pes atòmic, seguint una corba helicoidal en l’espai, de manera que els…

Explorant els límits de la taula periòdica Per celebrar el 150è aniversari de la taula periòdica dels elements químics ideada per Dmitri Mendeléiev, la UNESCO va declarar el 2019 Any Internacional de la Taula Periòdica 2019 IYPT, i va donar cobertura a una multitud d’actes arreu del món per a posar de relleu que l’establiment de la taula periòdica és una de les fites més importants assolides per la ciència, que va molt més enllà de plasmar només l’essència de la química, perquè té conseqüències importants en molts altres camps del coneixement com ara la física, la biologia, la medicina o la…

En solució aquosa, la tendència d’un element metàllic a formar oxocations augmenta amb el pH, amb el nombre d’oxidació de l’ió metàllic i amb la capacitat acceptora de càrrega pi π de l’ió metàllic Alguns dels oxocations més estudiats són UO 2 2 + uranil o dioxourani VI, emprat en forma de sals com a pigment, i CrO 2 2 + cromil o dioxocrom VI, d’un gran poder oxidant

Totes les altres substàncies existents en la natura o produïdes artificialment són formades per proporcions definides dels elements existents Per oposició a les substàncies compostes o combinacions, hom els anomena també substàncies elementals o cossos simples El 1661, R Boyle, analitzant amb sentit crític el resultat del treball dels alquimistes, formulà el concepte d’element fent abstracció de totes les estructures metafísiques dels alquimistes i postulà que només les substàncies tangibles i ponderables podien ésser considerades com a elements, i així considerà tots els metalls del seu…