Resultats de la cerca

S’inicià amb el Club Ciclista Cornellà l’any 1980 Acumulà més de seixanta victòries a Catalunya L’any 2001 competí pel Portes Artevi i guanyà el Gran Premi Gas de Lleida Posteriorment passà pel Lycos i fou professio-nal amb l’equip portuguès Matesica 2004, amb el qual disputà la Volta a Portugal i el Gran Premi de Correios Guanyà tres edicions de la Copa de Critèrium El 2008 s’integrà a l’equip de la Societat Ciclista Ilerdense

Germà petit de Joan Calucho Mestres, fou conegut com Calucho II L’any 1955 fitxà per l’equip Mariotas i participà en la Volta Ciclista a Catalunya El 1957, amb el Mobylette, acumulà triomfs a les curses d’Almacelles, Bellver, Binèfar i Tarragona La seva darrera temporada com a professional fou la 1958-59, fitxat per l’Ignis-Penya Solera, amb el qual participà en la Vuelta a Espanya Ja retirat, fou comissari i director adjunt de la Volta a Lleida, que passà a dirigir a la mort del seu organitzador històric, Josep Simó També fou delegat federatiu a les terres de Lleida

Fill de Josep Anguera i Martorell, ciclista amateur , seguí el camí del seu pare començant a practicar ciclisme a l’Escola de Ciclisme de Vila-seca Es proclamà campió d’Espanya juvenil de velocitat i quilòmetre En el camp amateur , el 1987 fou campió estatal d’americana en companyia de Daniel Moreno Acumulà 18 podis en els Cam-pionats d’Espanya de pista i fou seleccionat per participar en els Campionats del Món juvenils de Florència 1982 i amateurs de Zuric 1983 en les disciplines de velocitat i de persecució per equips Es retirà el 1988 Fou nomenat millor esportista provincial del 1987 per…

Fill de Joan Coma Bargalló, s’inicià al Club Ciclista Cornellà i acumulà 24 títols de campió de Catalunya en diferents categories i especialitats, tant de carretera –contrarellotge i fons–, com de pista –velocitat, persecució per equips i eliminació– A més, fou campió d’Espanya de persecució olímpica 1982, 1983 i segon al Campionat d’Espanya de velocitat 1980 Abandonà el ciclisme de competició per malaltia L’any 1984 s’integrà com a mecànic del nou velòdrom de Barcelona i treballà simultàniament per a diferents equips, com el Cesaden o el Reynolds, durant el Tour de França del 1985, a més de…

Les diverses modalitats de ciclisme es diferencien segons el lloc carretera, muntanya, velòdrom i la superfície asfalt, terra sobre la qual es disputen les proves Les dues principals són el ciclisme de carretera i el ciclisme de pista, ambdós admesos en el programa olímpic i cadascun amb les seves especialitats A la carretera es distingeixen les proves d’un dia, amb una distància que sol situar-se al voltant dels 200 km i que els competidors disputen de forma conjunta, i les proves per etapes En aquest cas, els ciclistes recorren un traçat diferent, entre 150 i 250 km, durant una sèrie de…

La zona central del velòdrom serveix per al treball intern dels equips El material de la pista i l’altitud respecte al mar són factors clau en les marques aconseguides pels corredors La bicicleta de pista té com a característiques l’absència de frens i un pinyó fix per a poder garantir un ritme sense canvis bruscos de velocitat, que en un velòdrom poden ser molt perillosos La geometria varia en funció de l’especialitat practicada i els components de la bicicleta tenen més consistència, sobretot en les proves de velocitat, on s’empra molta força Segons la llargada i la intensitat de les proves…