Resultats de la cerca
Es mostren 1188 resultats
acumulació d’expedients
Dret administratiu
Reunió de dos o més expedients administratius íntimament relacionats per fer-ne un de sol i seguir una única tramitació.
acumulació de causes
Dret processal
Reunió de dos o més processos ja iniciats que tenen entre ells una vinculació jurídica substancial per a formar-ne un de sol i per a ésser resolts en una mateixa sentència.
És justificada per raons d’economia processal i per evitar decisions contradictòries
acumulació de capital
Economia
Segons la teoria marxista, creació de capital mitjançant la incorporació de la plusvàlua per part dels empresaris.
punt d’acumulació
Matemàtiques
Punt no aïllat que pertany a l’adherència d’un conjunt de punts.
acumulació de capital humà
Economia
Conjunt de despeses en educació i salut en un país o regió, amb el mateix efecte sobre el creixement que la inversió en capital tangible, motiu pel qual es defineixen com a inversions en capital humà, i la seva acumulació resulta fonamental per al procés de desenvolupament econòmic.
De totes maneres, les despeses en educació i salut han estat considerades tradicionalment com a consum i no com a inversió
Sistema Europeu de Transferència i Acumulació de Crèdits
Sistema de crèdits sorgit de la Declaració de Bolonya.
Permet incrementar la transparència dels sistemes d’educació superior i facilitar la mobilitat dels estudiants universitaris arreu dels estats que formen part de l’Espai Europeu d’Educació Superior EEES, mitjançant la transferència de crèdits Estableix en 60 crèdits europeus o crèdits ECTS el volum de feina total d’un estudiant a temps complet durant un curs acadèmic Cada crèdit europeu equival a unes 25 o 30 hores, referides no solament a les hores lectives, sinó comptabilitzant també les de pràctiques, les d’estudi o treball personal, etc
central elèctrica
Esquema d’una central d’acumulació, equipada amb un grup reversible turbina-bomba
Tecnologia energètica
Conjunt d’instal·lacions destinades a produir energia elèctrica a partir d’una altra forma d’energia (mecànica, tèrmica, etc.).
Segons el tipus de font d’energia emprat, les centrals elèctriques seran, fonamentalment, hidroelèctriques , tèrmiques , nuclears i, menys correntment, eòliques , solars , geotèrmiques , mareomotrius i hidrotèrmiques Segons llur servei, les centrals poden ésser de base, de punta, de reserva o d’acumulació Central de base és la que forneix l’energia corresponent al consum mitjà sense admetre grans variacions d’aquest central de punta és la prevista per a cobrir els moments de màxim consum treballant intermitentment en parallel amb una de base central de reserva és la prevista per als casos d…
al·luvió
Formació d’una plana al·luvial per acumulació d’al·luvions en una vall d’erosió
© Fototeca.cat
Geologia
Conjunt de sediments transportats i dipositats per les aigües corrents.
Els alluvions es troben a les valls fluvials, deltes, estuaris, llacs i, en general, allà on el poder de transport del corrent decau a causa d’un descens de la velocitat o del volum de les aigües, i aquestes dipositen els materials que han erosionat i transportat Els alluvions són constituïts per argiles, llims argilosos i arenosos, sorres, graves, còdols, blocs, etc, procedents de les roques de la conca fluvial, però de caràcter sovint diferent al d’aquestes, a causa de les modificacions —a vegades intenses— de què han estat objecte durant el transport Inicialment, l’acumulació…
adipòcit
Procés d’acumulació de greix en un adipòcit
© Fototeca.cat
Biologia
Cèl·lula constituent del teixit adipós.
És arrodonida, molt voluminosa, amb el nucli i el citoplasma totalment desplaçat contra la paret cellular Conté un vacúol líquid de greix, que representa el 95% del pes cellular Els adipòcits són aplegats en grups o en petits lòbuls separats per teixit conjuntiu lax Entre el 15 i el 25% del pes del cos humà és greix emmagatzemat en els adipòcits És anomenat també esteatòcit
cursa d’armaments
Militar
Acumulació competitiva d’armaments entre dos o més estats amb finalitat dissuasiva.
El 1984 es despengueren en tot el món més de 80000 milions de dòlars per a finalitats militars, que equival a 1,5 milions de dòlars per minut Aquesta xifra és més de quatre vegades superior a la de 1950, a preus constants Encara que l’increment ha estat global, el major augment relatiu correspon als països del Tercer Món, que el 1981 absorbien el 25% de les despeses mundials, enfront de l’11% el 1960 Bona part d’aquest augment és degut al rearmament dels països d’Orient Mitjà Quant a les armes nuclears, aquesta cursa s’ha manifestat en una proliferació de tota mena de ginys Hom calcula que…