Resultats de la cerca

Carmelità de l’antiga observança 1668, adaptà al català les Eleganze de Paolo Manuzio Les elegàncies de Paulo Manucio , a partir de la versió castellana de Joan ↑ Lorenzo Palmireno València 1573 de fet, Bonet parteix de la versió refosa per F Álvarez, 1616 Es tracta d’un frasari català-llatí que conegué diverses edicions 1678, 1679 i principi del s XVIII Li ha estat atribuïda també la versió catalana anònima del Magistral sobre la sintaxi del mestre Joan Torrella Barcelona 1672, amb nombroses reedicions

Ordenat el 1624, fou professor d’humanitats, retòrica i teologia i rector del collegi de Manresa i de la Seu d’Urgell Publicà Fons uerborum et phrasium Barcelona, 1637, diccionari català-llatí, erudit i poc extens, amb què adaptà al català el Thesaurusuerborum ac phrasium llatí-castellà de B Bravo segle XVI Al final del llibre, Font incorporà unes Regles d’ortografia per al llatí, on consta un apartat, “De l’ortografia en romanç”, considerat la primera obra catalana d’aquesta matèria s’inspirà en una obra similar, per al castellà, feta pel valencià Joan Felip Mei 1606

Conegut sobretot per la seva dedicació a la literatura infantil i juvenil Utilitzà sovint el pseudònim Jordi Català La seva prosa, fidel als gèneres de la narrativa d’aventures i de la novella rosa, té una clara influència del to sentimental i moralitzant de Josep Maria Folch i Torres Fou collaborador de revistes com La Illustració Catalana , Virolet i En Patufet , i, en aquesta última, publicà un bon nombre de contes dins la collecció de la mateixa revista Collaborà també a la “Biblioteca Gentil” El 1948 publicà El meu poble , un conjunt d’esbossos descriptius sobre Sant Boi de Llobregat…

És autor o arranjador de sarsueles com Primer jo 1873, Les campanetes 1873, en collaboració amb Eduard Vidal i Valenciano, musicades per Josep Ribera, i Lo somni de la ignocència 1895, amb música d’Urbà Fando Adaptà el vodevil Kikirikí 1887, l’opereta Flor de te 1897, de Charles Lecocq, i les comèdies La torre dels misteris 1876, La casa tranquilla 1879 i La làmpara meravellosa 1894 Dirigí el Teatre Tívoli de Barcelona i fou un dels membres fundadors de l’Associació d’Autors Catalans, el 1885, en un primer intent de contrarestar el monopoli sobre el teatre català exercit per Frederic ↑ Soler…

Fou eclesiàstic i conservador del Museu Diocesà de Tarragona Membre de la Reial Acadèmia de la Història 1918 i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres 1924 Collaborà a La Illustració Catalana , Catalunya i “Pàtria”, entre d’altres Adaptà al teatre, en vers, Lo salamonet de les matines 1907, llegenda tarragonina, amb música de Francesc Salvat La presó de Lleida 1907, cançó popular, musicada per Daniel Mestre, i Lo pastor i el Rei s d, rondalla popular, amb arranjaments d’Eudald Serra És autor de Còdexs catalans de la Biblioteca Provincial de Tarragona 1904 i d’ El cartoral major de Poblet 1931…

Eclesiàstic, dirigí el collegi, després seminari menor, de Prada a partir del 1815 i el de Ceret entre el 1829 i el 1831 més endavant ensenyà en altres centres i exercí el ministeri pastoral, fins que, el 1855, tornà al seu poble natal Bon coneixedor de la prosòdia catalana i de recursos i temes poètics universals, que adaptà als seus objectius apologètics, pastorals i litúrgics, publicà a Avinyó i a Puigcerdà una Nova collecció de càntics espirituals sobre les principals veritats catòliques, dedicats als pàrrocos i missionistes 1841 Consta d’un preludi i de trenta-vuit cants religiosos de…

Collaborà a L’Aureneta , L’Atlàntida , “Quatre Gats”, “La Nación” i “La Renaixençap, on publicà narracions i quadres de costums Cultivà la poesia, aplegada en el volum Íntimes s d la prosa poètica i la narrativa, que recollí a Llibre del dolor 1903, i la novella Cartes que no lliguen 1895, Lo nebot de D Pere 1894 i Lo gorg de les ànimes 1898 En el camp del teatre, on aconseguí major èxit, destacà amb sainets com La planxadora 1900 i El dinar de bodes 1904 comèdies com Don Tranquil 1898 i La gent d’ordre 1901, i peces de teatre líric com Barcelona al dia 1904 Adaptà algun vodevil francès i…

Estudià magisteri, es dedicà a l’ensenyament i fou directora del grup escolar Ramon Llull Contribuí a modernitzar el sistema pedagògic català amb la divulgació del mètode Decroly i amb la publicació de diversos assaigs sobre pedagogia Fou membre de l’Associació de Mestres Barcelonins 1923-36 i del Consell de Cultura de la Generalitat És autora de diversos reculls de llegendes i contes infantils Contes de sempre 1933, Contes per a infants de 6 a 7 anys 1934 i Fragments de “Tramuntanada” Contalles de la casa vella 1965 També adaptà per als infants el Llibre de les bèsties de Ramon Llull 1934 i…

Vida i obra Fill de Lluís Millà i Gàcio, fou llibreter i editor Publicà, a més de llibres, el setmanari infantil “Fatty” i alguns diaris esportius També creà colleccions com “Catalunya Teatral” 1932, “Teatre d’Infants” i “Biblioteca Popular” 1946 La seva producció dramàtica, de caràcter popular, oscilla entre el melodrama i el sainet És autor, entre altres obres, de Maleïda la guerra 1933, El far de les tempestes 1935, El comissari del poble 1936, La llei del cor 1957, Crim a la Costa Brava 1958 i Pi, noguera i castanyer 1961, la majoria escrites en collaboració amb altres autors Adaptà Els…

Vida i obra Fou prior de l’orde de Sant Joan, a Perpinyà Adaptà al català el llibre de Charles Estienne L’agriculture et la maison rustique París 1564 sota el títol de Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril Barcelona 1617, que és una font important de notícies sobre remeis contra les malalties, mètodes d’agricultura i ramaderia, costums i creences de la vida rural El 1626 publicà a Perpinyà una traducció castellana de l’obra, a la qual afegí una nova part sobre la caça i un vocabulari de termes agrícoles en sis idiomes castellà, català, llatí, portuguès, italià i francès,…