Resultats de la cerca
Es mostren 219 resultats
Guillaume Farel
Història
Reformador.
Fou deixeble, a París, de Lefèvre d’Étaples i, juntament amb ell, collaborà amb Briçonnet, bisbe de Meaux 1521 Adherit al luteranisme 1523, fou un home d’acció i un predicador eficaç Publicà la primera litúrgia en llengua francesa, i difongué la Reforma a Basilea 1524, Berna 1529 i Ginebra 1532, on cridà Calví 1536, amb qui hagué d’abandonar la ciutat 1538 i retirar-se a Neuchâtel El 1558 es casà amb Maria Torel
Aldo Palazzeschi
Literatura italiana
Pseudònim d’Aldo Giurlani, poeta i contista italià.
Adherit als moviments literaris avantguardistes, participà en diverses revistes i escriví un manifest futurista Il controdolore , 1914 Provinent dels Crepusculars , atent a tot allò que és quotidià, polemitzà enmig d’una estètica que anava fins al grotesc Publicà Poesie recull de la seva producció poètica jovenívola, 1905-30, Il codice di Perelà 1911, novella sintètica futurista i, posteriorment, Le sorelle Materassi 1931, I fratelli Cuccoli 1948 També tornà a la poesia Viaggio sentimentale , 1955
Ford Madox Ford
Literatura anglesa
Nom amb què és conegut Ford Madox Hueffer, escriptor anglès.
Adherit a l' imatgisme , escriví Collected Poems 1928, The English Novel 1930, assaig crític, una trilogia sobre Caterina Howard i The Good Soldier ‘El soldat bo’, 1915, novella Després de la Primera Guerra Mundial publicà novelles de guerra, com No more Parades ‘Prou parades’, 1925 Fundà l’"English Review” 1908 i, a París, la “Transatlantic Review”, literària Fou un elegant estilista, influït per Henry James i Joseph Conrad, sobre els quals escriví assaigs 1914 i 1924
Pierre Auguste de Soubrany
Història
Noble alvernès.
Ingressà en l’exèrcit de Lluís XVI i fou oficial d’un regiment de dragons Adherit a la Revolució Francesa, fou membre de la Convenció i votà la mort de Lluís XVI de França Destinat al Rosselló, hi féu arrestar els militars suspectes d’oposar-se a la Revolució, però, contràriament al seu collega Milhaud, procurà d’afavorir els presoners i n'indultà alguns secretament Tornà a París 1795, on s’oposà al despotisme de Robespierre i fou executat
John Cheke
Filosofia
Humanista anglès.
Fou professor de grec a Cambridge Adherit a la reforma protestant, en defensà la causa amb escrits i traduccions Les seves normes fonètiques sobre el grec foren acceptades el 1542 El mateix any fou nomenat preceptor del futur Eduard VI, que l’elevà a conseller privat 1550 Secretari d’estat de Jane Grey, a la mort d’Eduard la reina Maria el féu empresonar 1553 i el desterrà, però més tard aconseguí de fer-lo tornar i que abjurés les seves conviccions religioses 1556
Halldór Kiljan Laxness
Literatura
Escriptor islandès.
Influït per l’expressionisme, esdevingué conegut amb la novella Vefarinn mikli frá Kasmír ‘El gran teixidor del Caixmir’, 1927 Adherit al socialisme, escriví novelles de tema social, com ara Salka Valka 1934, Sjalfstaettfolk ‘El poble lliure’, 1935 i la tetralogia Ljós heimsins ‘La llum del món’, 1940 La seva obra narrativa posterior, que inclou Islandsklukkan ‘La campana d’Islàndia’, 1946, Gerpla ‘Els guerrers’, 1952 i Paradisarheimat ‘El paradís retrobat’, 1960, s’inspira més en la tradició de la saga islandesa Premi Nobel de literatura 1955
Grup Constitucionalista
Política
Associació heterogènia de polítics moderats que reivindicava el funcionament íntegre de la constitució del 1876 a l’Estat espanyol, la vigència de la qual havia estat pràcticament anul·lada pel cop d’estat de Primo de Rivera.
El grup era integrat per monàrquics reformistes i republicans de dreta, i els anys de màxima actuació foren els darrers de la Dictadura Entre els seus membres destacats cal esmentar el seu president Sánchez Guerra, Francisco Bergamín, Chapaprieta i el reformista Melquíades Álvarez, que s’hi havia adherit Sostenien com a solució del problema de la forma de govern a Espanya el respecte a la decisió d’unes corts constituents Contribuïren, modestament, a la caiguda de la monarquia amb llurs crítiques a Alfons XIII
Kostas Varnalis
Literatura
Poeta i assagista grec.
Adherit, a l’inici, a les tendències poètiques del cercle de Kostís Palamàs , aviat se n'allunyà i es decantà cap a una posició clarament marxista Així, es convertí en un escriptor antiaristocràtic i antimetafísic Solomós sense metafísica , 1925 Cantor de la dolorosa condició humana, amb un lirisme no exempt d’un contingut satíric i desmitificador La llum que crema, 1922 Esclaus assetjats , 1927 Poesies , 1954, ha escrit també obres en prosa Apologia de Sòcrates , 1932 Diari de Penèlope , 1946 i diverses pàgines de crítica literària Estètica - Crítica , 1958
Julià Nougués i Subirà
© Fototeca.cat
Història
Polític.
Advocat, ingressà al Centre Federal de Reus, i des del 1903 fou diputat a corts, fins al 1923 Adherit a Solidaritat Catalana 1907 i posteriorment proper a la UFNR, mantingué, tanmateix, una particular independència, basada en la seva força electoral a Tarragona El 1911 presidí la comissió de parlamentaris catalans que presentà a Canalejas el projecte de bases de la Mancomunitat, participà en l’Assemblea de Parlamentaris del 1917 i en 1918-19 fou un actiu defensor a les corts de la campanya per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya