Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
ió carboni
Química
Catió orgànic en què el defecte de càrrega electrònica és localitzat en un àtom de carboni.
Els ions carboni són, per tant, electròfils , i posseeixen una gran reactivitat envers reactius que puguin fornir parells d’electrons i formar amb ells un enllaç covalent Són espècies d’existència transitòria dins el curs d’una reacció i tendeixen a unir-se amb el catalitzador present o a autostabilitzar-se per atracció d’un parell d’electrons d’un àtom de carboni o d’un grup adjacent tot formant un doble enllaç L’estabilitat relativa dels ions carboni depèn en darrer terme de la possibilitat de repartiment de la càrrega positiva de l’àtom de carboni sobre els àtoms adjacents…
regla de Cram
Química
Regla que prediu el diastereòmer que es formarà en major quantitat en una reacció d’addició (reacció de Grignard, reducció amb hidrur metàl·lic, etc.) quan hom crea un centre asimètric adjacent a un altre de ja existent.
Fou enunciada 1952 per DJ Cram
transposició al·lílica
Química
En un sistema de tres carbonis amb un enllaç doble
transposició que desplaça aquest a la posició adjacent
amb migració simultània d’un substituent que preexistia en el sistema o que hi entra (per substitució) en produir-se la transposició.
La transposició allílica s’explica, en general, pels mecanismes S N 1 i S N 2 ' i sovint no és total hom obté una mescla dels productes transposat i no transposat
epimeria
Transformació d’una substància original (a) en el seu epímer (c); (b), substància enolitzada
©
Química
Fenomen pel qual un compost amb més d’un àtom de carboni asimètric perd selectivament un centre d’asimetria que tingui un à tom d’hidrogen i sigui adjacent a un grup carbonil, a través d’un procés d’enolització.
El resultat és la transformació parcial de la substància original a en el seu isòmer c , que hom anomena epímer del primer compost