Resultats de la cerca
Es mostren 304 resultats
Josep Garriga
Història del dret
Jurista i científic.
Estudià a Alcalá Fou professor de matemàtiques i de meteorologia a l’observatori reial de Madrid Fou també advocat dels consells reials i alcalde del crim de l’audiència de Galícia El 1791 fou admès a l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona, on llegí un discurs sobre botànica Publicà dos tractats sobre meteorologia Madrid 1794, 1805 i una adaptació en castellà de l’obra de Montesquieu Observaciones sobre el espíritu de las leyes 1787
Els odontocets delfínids: dofins i afins
Els delfínids són una família àmplia d’odontocets de mida petita i mitjana que agrupa una varietat molt gran de gèneres i espècies de característiques molt heterogènies Tots els seus representants tenen les dues primeres vèrtebres cervicals foses La composició d’aquesta família ha estat, sovint, objecte de discussió, però actualment s’ha admès que és composta per 38 espècies, de les quals, a les nostres aigües, en trobem vuit de representades
William Sterndale Bennett
Música
Compositor i pianista anglès.
A deu anys fou admès a la Royal Academy of Music, de Londres, de la qual arribà a ésser director el 1866 El 1849 fundà la Bach Society, de Londres, amb la qual organitzà el 1854 la primera audició a Anglaterra de la Passió segons sant Mateu Fou catedràtic de música a Cambridge 1856 Compongué una simfonia, música per a piano, de cambra i coral És considerat un dels més importants exponents de l’escola romàntica anglesa
Salvador Santjoan i Fuster
Geologia
Història
Militar
Geòleg i militar.
Fou comissari reial dels exèrcits del Principat El 1798 fou admès com a membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, a la secció d’història natural, que dirigí 1803-07 Hi llegí diverses comunicacions, com La verdadera causa de las erupciones volcánicas discurs d’ingrés, 1799 Lluità contra les forces napoleòniques 1808-14 i publicà una Carta familiar sobre l’ocupació francesa de la Seu d’Urgell El 1835 esdevingué censor de l’Acadèmia
Miquel Garriga i Roca
© Fototeca.cat
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista.
Per encàrrec de l’ajuntament féu un projecte d’eixample de Barcelona 1857, aprovat, però no realitzat, en ésser admès el d’Ildefons Cerdà Féu també l’aixecament d’un pla molt detallat del nucli de la ciutat, dividit en cent divuit quarterons i a l’escala 1250 Projectà el Gran Teatre del Liceu de Barcelona inaugurat el 1847 Entre els seus escrits sobresurt Monografía del monasterio de Santa María de Junqueras de Barcelona 1854, on detalla l’edifici, desaparegut
Napoleó d’Aragó
Història
Fill bastard de Jaume I de Sicília (després Jaume II de Catalunya-Aragó) i de la siciliana Gerolda.
Mai no fou admès pel seu pare a la cort, i per això es posà al servei del bei de Tunis, d’on sortí el 1322 per passar al Marroc Des d’allà envià diverses ambaixades a Jaume II Alfons III, que, essent infant, no l’acceptà en la conquesta de Sardenya, li donà el castell de la Joiosa Guarda en aquella illa i el casà amb la filla del mallorquí Guillem Robert 1332 Pere III li confià alguna missió al Marroc
incest
Etnologia
Dret penal
Relació sexual entre germans o ascendents i descendents directes.
L’incest, considerat delicte per la quasi totalitat de codis, és un fet la punibilitat del qual ha estat molt discutida Admès antigament a l’Egipte, a l’Amèrica precolombina i entre els fenicis, fou castigat entre els romans i els hebreus i assolí la màxima penalització en les disposicions del dret canònic, les consideracions morals derivades del qual han afavorit, entre altres, la creença —no sempre fonamentada científicament— que la unió incestuosa engendra descendents degenerats Quant a les relacions incestuoses, l’únic tabú veritablement universal ha estat el que prohibeix la…
Albert Besnard
Pintura
Pintor francès.
El seu eclecticisme es manifestà tant en els temes, d’ambient simplista de la fi del s XIX, com en la tècnica Fou mal considerat pels impressionistes pel fet d’haver posat a l’abast de la burgesia una versió atenuada de les troballes d’aquest grup És autor de l' Île heureuse 1901 Musée des Arts Décoratifs, París, de nombrosos murals i sostres en edificis públics, etc Conreà també l’aiguafort i fou el primer pintor admès a l’Académie Française 1924, gràcies, sobretot, als seus cotitzadíssims retrats
Teodoret de Cir
Cristianisme
Teòleg i bisbe de Cir.
Amic de Nestori , fou portaveu del grup antioquè contra els partidaris de Ciril d'Alexandria i representava el corrent moderat Deposat en el lladronici d'Efes 449, fou reintegrat per Lleó I i admès pel concili de Calcedònia 451 entre els doctors ortodoxos Víctima de persecucions, una part dels seus escrits foren condemnats pel concili de Constantinoble del 553 qüestió dels Tres Capítols i destruïts De la resta sobresurten Eranistés o Polýmorphos contra els monofisites, Pentálogos contra els efesins i una continuació de la Història eclesiàstica d’Eusebi de Cesarea
concili de Calcedònia
Quart concili ecumènic de l’Església (451), convocat per l’emperador Marcià.
Hi assistiren uns 600 bisbes, sota la presidència dels legats papals i imperials D’acord amb l' Epístola dogmàtica o Tomus ad Flavianum del papa Lleó I, condemnà la doctrina monofisita i proclamà, en una professió de fe, la doctrina de les dues natures en Crist El cànon 28 de les actes conciliars, no admès per Roma, donava al patriarcat de Constantinoble la primacia sobre les esglésies d’Orient i l’equiparava amb la seu de Roma Aquest concili significà la ruptura de les esglésies nacionals siríaca i copta anomenades monofisites amb la resta del món cristià romanobizantí