Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
vegueria de Ripollès
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya.
Fou creada al segle XIII amb una part de l’actual comarca del Ripollès, car no comprenia la vall de Ribes, que formava una sotsvegueria autònoma, dependent de la vegueria de Cerdanya i després de Camprodon , ni la vall de Sant Joan, a partir del torrent de Ribamala , que depenia de la vegueria de la Ral S'hi incloïen els termes de Ripoll i Campdevànol, tot el gran terme de la Guàrdia del Ripollès, Mogrony i Mataplana També hi foren inclosos, a partir de la creació del comtat d’Osona 1356, els termes de Sora i de Besora No tingué veguers específics i era regit pels veguers d’Osona, els quals…
vegueria de Tàrrega
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (4.272 h [1718]), a l’Urgell, que comprenia l’extrem occidental de l’antic comtat i bisbat d’Osona, des de Montcortès, Granyanella (aquest, de la Segarra) i el Talladell fins a Golmés, Fondarella (aquests, al Segrià), el Palau d’Anglesola, Mollerussa, Miralcamp i Sidamon, a més de la riba dreta de la vall del riu Corb (l’Ametlla —a la Segarra—, Guimerà i Sant Martí de Maldà), Bellver de Sió, a la ribera de Sió, i, en ple pla d’Urgell, encara, la Figuerosa, Altet, Claravalls, Tornabous, Barbens, Ivars d’Urgell, Vallverd, el Bullidor, Boldú, Linyola i el Poal (aquests dos, a la Noguera).
El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, vigent fins el 1833, la vegueria de Tàrrega fou incorporada al corregiment de Lleida, dins el qual constituí l' alcaldia major de Tàrrega
Kefa
Geografia històrica
Regió històrica d’Etiòpia, al S del llac Rudolf.
La població, d’installació molt antiga, fou islamitzada al s XVI Independent fins el 1897, Menelik II la integrà al conjunt d’Etiòpia Fins el 1991 formà una regió administrativa, amb capital a Jima
Crişana
Geografia històrica
Regió de l’oest de Romania, entre Hongria i Transsilvània.
Antiga província històrica que depengué successivament d’Hongria, de Transsilvània, de Turquia i novament de Transsilvània, juntament amb la qual fou unida a Romania el 1918 Entre el 1964 i el 1968 constituí una regió administrativa que tenia per capital Oradea
Friül
Geografia històrica
Regió històrica de la Itàlia septentrional.
Conquerida pels romans s II aC, el 586 fou convertida en ducat llombard Ocupada per Carlemany 775, formà part de la marca de Friül Fou conquerida pels germànics 922 i annexada al Sacre Imperi 962 fins que fou venuda al patriarcat d’Aquileia, tret del comtat de Gorízia 1077, i el 1420 passà a Venècia El comtat restà independent fins a la seva compra per Maximilià I 1500 Annexat a Àustria 1815, el Friül tornà a Itàlia el 1886 El 1947 aquesta cedí la Gorízia oriental a Iugoslàvia llevat de la ciutat de Trieste, on formà part de la República d’Eslovènia fins el 1992, que aquesta esdevingué…
Emília
Geografia històrica
Regió històrica de la Itàlia septentrional que, amb la Ligúria, formà una província romana fins al s IV.
El nom li ve de la Via Emília , via de comunicació de l’època romana, de 265 km, construïda el 187 aC, en direcció SE-NW, sota Marc Emili Lèpid, i a la qual foren afegides diverses ramificacions a l’època imperial Lligada a l’exarcat de Ravenna durant la dominació bizantina, i conquerida pels llombards al s VIII, una part de l’Emília fou cedida a l’Església per Pipí i definitivament per Otó Romanya Durant tota l’edat mitjana fou centre de lluites entre el poder imperial i el papal i entre les diverses senyories, que miraven d’atreure's les ciutats principals Mòdena, Reggio de l’Emília, Parma…
regne de Mali
Geografia històrica
Imperi musulmà fundat pels mandings entre el Níger i el Senegal (s. XIII-XVII).
El keita Sunjata n'assentà ~1230 les bases de l’organització econòmica bàsicament dependent de la funció intermediària entre els jaciments d’or de l’Àfrica central i els mercaders àrabs i berbers procedents de l’altra banda del Sàhara i administrativa, assimilà l’antic regne de Ghana i sotmeté a vassallatge diversos estats veïns En temps de Gongo Mūsà 1312-17, amb les annexions de Songhai 1325, Tombouctou 1336 i Gao, comprenia el territori que va des de l’Atlàntic a les ciutats hausses, i experimentà aleshores la màxima esplendor Gongo Mūsà anà en pelegrinatge a la Meca ~1325 i…
vegueria de Tortosa
Geografia històrica
Antiga divisió administrativa del Principat de Catalunya (15.393 h [1718]).
Comprenia les terres més meridionals del Principat a la dreta de l’Ebre límit de la vegueria de Berrús i Riba-roja a Móra i Benissanet i, a l’esquerra, Ginestar, Rasquera i tot el sector del terme general de Tortosa d’aquesta banda de riu o sia, fins al coll de Balaguer A partir del 1716 esdevingué corregiment de Tortosa
sotsvegueria dels Prats de Rei
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (835 h [1718]).
S'estructurà al començament del segle XIII com a subdivisió de la vegueria de Cervera En depenien els llocs dels Prats de Rei, la Manresana dels Prats, Montfalcó el Gros, Sant Puvim, Vallmanya, Solanelles, Puigdemàger, Segur, quadra de Galí, Puigfarnes, les Coromines, Sant Pere Sallavinera, la Fortesa i Boixadors El sotsveguer exercia sovint el càrrec de batlle de la vila dels Prats de Rei, on residia
sotsvegueria de Lluçanès
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (821 h [1718]).
Consta un primer sotsveguer o veguer del Lluçanès entre els anys 1176 i 1187, quan el rei segrestà la jurisdicció del terme de Lluçà a Pere I de Lluçà, pel fet de no voler-li'n reconèixer, aquest, el vassallatge El 1396 s’intentà de tornar-la a crear, però els senyors de la baronia de Lluçanès s’hi oposaren tenaçment El 1449 la reina Maria donà un privilegi de creació de la sotsvegueria, i nomenà un sotsveguer, amb una cúria a Perafita, per a la part osonenca del Lluçanès, i una altra a Sant Feliu Sasserra, per a la part bagenca o manresana El 1455 un decret de Joan II anullà aquesta creació…