Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
adorar
Tenir com un culte (per alguna persona o alguna cosa).
adorar
Cristianisme
Prestar culte (a Déu, a una divinitat, a una cosa divinitzada).
Interiorment, reconeixent, amb la intelligència i amb l’afectivitat, la seva absoluta supremacia sobre un mateix i sobre totes les coses exteriorment, amb les paraules i amb els gests apropiats, com la prostració, la lloança individual i collectiva litúrgia, etc
venerar
Religió
Retre culte (als àngels, als sants o a les coses sagrades).
Amb relació a Déu, hom parla, més pròpiament, d' adorar
reserva eucarística
Cristianisme
Hòsties consagrades que hom conserva en el sagrari per a la comunió dels malalts o viàtic i, secundàriament, per a la comunió als fidels distribuïda fora de la missa, l’adoració i l’exposició del Santíssim.
El costum antic de prendre pa consagrat que hom s’enduia i guardava a casa en píxides, arquetes, etc, perdurà fins al s IX, que restà exclusivament de norma la reserva a les esglésies, normalment a la sagristia Les lluites dogmàtiques sobre la presència real s XIII i en temps de la Reforma introduïren el costum de fixar els sagraris sobre els altars, primerament els secundaris, més tard sobre el mateix altar major, per poder adorar més fàcilment l’eucaristia Les normes actuals aconsellen un lloc especial fora del presbiteri
àngel
© Fototeca.cat-Corel
Religió
Esperit celestial, missatger de Déu i superior als homes.
Al s IV a C el zoroastrisme creia en uns éssers superiors, personificacions de virtuts i custodis de determinades coses terrestres, anomenats Ameša Spenta En el judaisme són citats sovint a la Bíblia com a éssers que lloen i serveixen constantment Déu i són, al mateix temps, els seus missatgers quan vol transmetre alguna cosa als homes En el Nou Testament són instruments del regne de Déu, aparegut en Crist i subordinats a ell Intervenen diverses vegades en la vida de Jesús anunciació, naixement, temptació, ascensió i resurrecció Més tard hom anà elaborant un cos de doctrina sobre els àngels…
observatori astronòmic
© Fototeca.cat
Astronomia
Lloc des del qual hom observa els astres, en determina els moviments i n’estudia les propietats (astronomia).
Els primers observatoris de què hom té referència històrica foren construïts per Nemrod a Mesopotàmia, fa 2500 anys, i consistien en grans piràmides que hom feia servir tant per adorar els astres com per a estudiar-ne els moviments El mateix tipus d’edificacions foren construïdes a la Xina i a l’Amèrica del Sud, alguns segles més tard que a Mesopotàmia Els aparells que hi havia en els primitius observatoris eren molt simples la clepsidra, el gnòmon i el bastó de Jacob , anomenat també fletxa astronòmica o ballesta, que servia per a mesurar l’altura d’un astre sobre l’horitzó i…