Resultats de la cerca
Es mostren 441 resultats
Lotte Schöne
Música
Soprano austríaca, naturalitzada francesa.
Estudià música a la seva ciutat natal, on debutà a la Volksoper el 1915 Entre el 1917 i el 1926 actuà a la Staatsoper i del 1922 al 1935 ho feu al Festival de Salzburg Convidada per B Walter, fou membre de la companyia de la Städtische Oper de Berlín, on romangué entre el 1926 i el 1933 Es destacà especialment en el repertori mozartià, tot i que també obtingué èxits en òperes de G Donizetti, G Verdi i R Strauss, especialment en papers de coloratura El 1927 cantà una reeixida Liú Turandot al Covent Garden de Londres El 1933, amb l’adveniment del nacionalsocialisme, es traslladà…
Bernardo Ottani
Música
Compositor italià.
Alumne de GB Martini, el 1765 ingressà a l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya Des del 1769 fou mestre de capella de les esglésies de San Giovanni in Monte i de Santa Lucia, a la mateixa ciutat El 1778 fou nomenat mestre de capella i de música del Collegio degli Innocenti a Torí, càrrec que ocupà fins a la seva mort Ottani fou un apreciat autor de música sacra Destaquen sobretot les seves quaranta-sis misses i els seus oratoris També escriví obres escèniques d’estil napolità -representades en moltes ciutats italianes i d’altres països d’Europa-, i fou un dels compositors més representats al…
art albanès
Art
Art produït pels albanesos.
Les primeres manifestacions artístiques en territori albanès procedeixen de colònies gregues i romanes, moltes de les quals s’assentaren sobre nuclis de població autòctona Durant l’edat mitjana hi foren reproduïts els prototips de l’art bizantí, que pervisqué fins molt enllà en la tradició popular Així ho demostren les icones i la pintura mural, la qual acollí molt matisadament algunes tendències realistes Foren molt coneguts els muralistes Onufrios de Neokastron i David de Salònica Amb la renaixença cultural de la segona meitat del s XIX, que subseguí l’afebliment del domini cultural islàmic…
Joaquín Chapaprieta y Torregrosa
Economia
Política
Polític i financer.
Fou ministre de treball en el govern de García Prieto 1922 A l’adveniment de la República 1931 dirigí, amb Miquel Maura, la propaganda electoral de Derecha Republicana i es presentà a les eleccions a les corts del 1933 amb la Unió de Dretes alacantina Durant el Bienni Negre, a la crisi del govern de Lerroux arran de l’afer de l’estraperlo, Alcalá Zamora li encarregà la formació d’un nou govern 5 de setembre de 1935, en la qual collaboraren la CEDA, els radicals, els agraris i la Lliga Catalana A més de la presidència del consell, es reservà la cartera de finances i aconseguí d’…
John Churchill
Militar
General anglès i primer duc de Marlborough.
Lluità a Holanda al servei de Carles II d’Anglaterra 1671-73 Durant la revolució anglesa del 1688 féu costat a Guillem d’Orange, fet que li valgué el títol de comte de Marlborough Arran de la crisi de la successió espanyola el rei el nomenà plenipotenciari seu a Holanda Allí coordinà l’esforç comú d’anglesos, holandesos i austríacs contra Lluís XIV, les forces del qual rebutjà de Flandes aquestes operacions li valgueren el títol de duc 1702 El 1704 participà en la conferència reunida a Anglaterra, en la qual fou decidida l’expedició i el desembarcament dels aliats a Catalunya Nomenat capità…
Escola Superior dels Bells Oficis
Pedagogia
Institució pedagògica creada a Barcelona per la diputació el 18 de maig de 1914.
Inspirada en l’escola d’art de Francesc d’A Galí i relacionada amb el Projecte d’una escola d’artesans de belles arts d’Esteve Monegal, inicià la seva activitat a l’octubre del 1915 El seu objecte principal era de formar personal apte per a la direcció artística dels obradors i manufactures d’art L’ensenyament es canalitzava a través de quatre grans especialitats les arts del jardí, les arts de la terra, les arts de la fusta i la tapisseria, mitjançant les assignatures dibuix - color, escultura, història de l’art i geometria descriptiva - perspectiva - ombres, dirigides, respectivament, per…
Fructuós Gelabert i Badiella
© Fototeca.cat
Cinematografia
Director cinematogràfic.
El 1897 construí la seva primera càmera cinematogràfica i realitzà el film Baralla en un cafè, així com documentals a l’estil dels Lumière El seu reportatge sobre una visita d’Alfons XIII a Barcelona 1898 esdevingué el primer film espanyol que fou exportat Filmà documentals, films tècnics i d’argument, com Dorotea 1899, Els pinxos de la vaqueria del parc 1905, Terra baixa 1907 i Maria Rosa 1908 —sobre els famosos drames de Guimerà—, Amor que mata 1911, en collaboració amb Josep MCodina, Ana Kadova —coproducció amb una casa nord-americana—, Mala Raça 1912, etc El 1916 fundà els estudis Boreal…
Josep Bertran i Musitu
© Fototeca.cat
Història
Política
Dret
Advocat i polític.
Fill de Felip Bertran i d’Amat , es llicencià en dret 1898 a Barcelona S'incorporà al Centre Escolar Catalanista i exercí com a advocat d’empreses importants El 1901 fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista Des d’aleshores secundà les activitats de Francesc Cambó i esdevingué un dels seus collaboradors més fidels Quan Francesc Cambó fou nomenat ministre de finances 1921 del govern Maura, ocupà el càrrec de sotssecretari i reprimí eficaçment el contraban Fou ministre de gràcia i justícia del govern Sánchez Guerra 1922, però dimití al cap de tres setmanes A l’adveniment de…
Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Escriptor francès.
Rellotger d’ofici, fou proveïdor del rei En heretar les propietats de la seva muller, adoptà el nom d’una d’elles Beaumarchais El 1764 viatjà per la península Ibèrica i, de nou a París, començà a escriure teatre, sense èxit Eugénie, 1767 Les deux amis , 1770 Processat per falsificació, escriví les quatre Mémoires 1773, models de pamflet i de sàtira social Després de sotmetre l’obra a diverses refoses, el 1775 estrenà, amb èxit, La précaution inutile ou Le Barbier de Séville, i el 1778 redactà la seva peça màxima, La folle journée ou Le mariage de Figaro ‘La diada boja o les noces de Fígaro…
Joan Desplà
Història
Història del dret
Doctor en lleis, tresorer i conseller dels reis Martí l’Humà i Ferran d’Antequera.
Lligat a la cort de Joan I des d’abans del seu adveniment al tron, vers el 1395 era conseller seu i promotor de negocis i membre del consell reial, que deixà a Barcelona quan passà a Mallorca aquell mateix any En morir Joan I el 1396, fou encartat en el procés contra els membres del seu consell i cort amb acusacions molt vagues, i fou absolt el 1398 Ja abans, el 1397, havia estat rehabilitat en ésser nomenat tresorer pel rei Martí, càrrec que exercí fins vers el 1409 Fou un dels marmessors designats pel rei Martí en el seu testament del 1407 Pel novembre del 1410, mort ja el rei…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina